L’impacte de la inseguretat residencial en les famílies

La crisi socioeconòmica que vam viure durant els anys 2008 i 2009 i les posteriors recessions han tingut unes conseqüències i han generat unes cicatrius en la nostra societat que arrosseguem encara ara i que han afectat especialment les capes socials més vulnerabilitzades, però també el nostre teixit social i familiar.

El problema estructural de l’habitatge dificulta l’accés a un dret fonamental com és el dret a un habitatge digne per a totes les persones. En aquest context, l'impacte per a les famílies que es troben en situació de pobresa, especialment les famílies monomarentals, ha estat molt fort. Tal com mostren les dades del Consell General del Poder Judicial, a Catalunya s’executa una quarta part dels desnonaments de tot l’Estat espanyol, i en el primer trimestre de l'any s'han arribat a concentrar el 24,9% dels desnonaments de tot el país. D’aquests, gairebé un 80% es produeixen per impagaments de lloguer, i un 17,9% per execucions hipotecàries (Consell General del Poder Judicial, 2024). Pel que fa al preu dels lloguers, a la ciutat de Barcelona la mitjana se situa en els 1.087,23 euros (Generalitat de Catalunya, 2025).

La inseguretat residencial

Les famílies amb infants i adolescents a càrrec que viuen en habitatges inadequats o insegurs es troben en situació de sensellarisme, segons la classificació de l'European Typology of Homelessness and Housing Exclusion (ETHOS) (Feantsa, s.f.).

La taxa de risc de pobresa a Catalunya se situa en un 23% en les famílies biparentals i en un 42% en les famílies monomarentals (Idescat, 2024), normalment encapçalades per dones que es troben en una situació vulnerable, que es tradueix en desigualtats socials, econòmiques i de gènere que interseccionen entre elles. A més, sovint hi ha situacions de violència masclista que les ha forçat a deixar el domicili familiar i a iniciar itineraris marcats per la precarietat residencial i l’exclusió severa. Aquesta dificultat d’accés a un habitatge segur genera que en alguns casos, tot i trobar-se en situació de risc, la dona hagi de tornar al domicili familiar perquè no té una altra opció ni per a ella ni per als seus fills i filles.

Tot i que hi ha petits avenços, les polítiques públiques continuen sent febles i sovint no contemplen prou les necessitats específiques d’aquestes famílies i d’aquestes dones. L’exclusió residencial i la violència de gènere són fenòmens interdependents i travessen els itineraris vitals d’aquestes dones, mares de família, especialment pel que fa a les violències masclistes, que marquen els seus itineraris residencials i contribueixen a vulnerabilitzar la seva situació i la dels seus infants (Institut Metròpoli, 2023). D’altra banda, el fet que aquestes dones siguin les úniques responsables de les cures dels seus fills i filles, limita les seves oportunitats laborals i l’accés a un habitatge digne.

Però, quines són les conseqüències en l’àmbit de la salut mental i física per a les famílies que es troben en aquesta situació vital? I en l'àmbit comunitari? Quines són les conseqüències per als infants d’aquestes famílies a curt, mitjà i llarg termini?

Les desigualtats socials són les que més afecten la salut de les persones

Llegeix més

El trauma de viure un desnonament  

Algunes de les famílies que acompanyem des de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona han estat expulsades a la força de la que fins aleshores era la seva llar. Segons l’informe Impactes de la crisi de l’habitatge en les vides dels infants i adolescents (Institut d’infància i adolescència, 2022), hi ha una afectació física, mental i afectiva en els infants i adolescents que han travessat aquests processos, que es tradueix en:

• Por.
• Depressió.
• Estat d’angoixa.
• Sensació de desprotecció.
• Solitud.
• Desconfiança.
• Vergonya.
• Trastorn de la son.
• Frustració.
• Desorientació.
• Cansament.

Pel que fa a les unitats familiars, l’impacte reverteix en greus problemes de convivència, violències, estrès emocional, crits i ansietat, entre altres aspectes.

Els processos de desnonament i pèrdues d’habitatge modifiquen i empitjoren la salut física i mental i provoquen conseqüències devastadores en les famílies.

D’altra banda, l’impacte que genera la pèrdua d’un habitatge, així com la inseguretat i la vivència emocional que comporta, pot tenir com a una de les conseqüències més greus el suïcidi (Jiménez et al., 2020). Els processos de desnonament i pèrdues d’habitatge modifiquen i empitjoren la salut física i mental i provoquen canvis de conducta i conseqüències devastadores en les famílies.

Viure amb la incertesa i amb l’amenaça constant que tard o d’hora et faran fora de casa genera por, impotència, inseguretat, patiment i abatiment. Aquestes són algunes de les conseqüències del trauma per un desnonament, que afecta l’estabilitat psicoemocional de les famílies i dels infants (Soriano, 2025). A més, segons el Consell General de Psicologia d’Espanya, l’exposició al trauma pot arribar a triplicar el risc de tenir un trastorn de salut mental (Infocop, 2023).  

Apropar-se al fenomen del sensellarisme

Llegeix més

L'experiència en primera persona

Des de l’experiència d’acompanyar a famílies que es troben en situació d’exclusió residencial, hem pogut copsar quin és l’impacte i el trauma que els genera viure una situació de desnonament i d’inseguretat residencial. 

Una mare de família, per exemple, ens explicava que el dia que les van desnonar va obligar la seva filla petita, que era meno d'edat, a entrar abans a l’institut perquè no presenciés aquella situació, i com la filla gran, menor d'edat també, es va quedar amb ella sostenint-la, simbòlicament i literalment, per evitar que es desmaiés. També ens deia que va arribar molta policia, però que ella no era cap delinqüent, que mai no havia tingut cap problema amb la justícia, que era una bona persona i una bona veïna; no entenia per què criminalitzaven la seva pobresa. En aquell cas, els seus veïns i veïnes van sortir per donar-los suport i intentar aturar una maquinària que tritura la dignitat de les persones amb l’expulsió de casa teva, de la teva llar, del teu espai d’aixopluc i d’escalf, del lloc on et sents segura i protegida amb la teva família; però també del teu barri, dels parcs on han començat a caminar els teus fills, de la comunitat educativa de la qual formes part a través de l’escola i de l’institut del barri, de la xarxa de solidaritat i de cures que has teixit al llarg dels vint anys que has conviscut amb tot el veïnatge.

L’expulsió de casa teva, de la teva llar, del teu espai d’aixopluc, del lloc on et sents segura i protegida amb la teva família causa un trauma important amb conseqüències per a la salut mental.

L’afectació als membres d’una família comença precisament amb el desarrelament i l’expulsió de la seva comunitat; amb l’esquarterament i el trencament dels vincles; amb el desproveïment de la seva identitat i de la identitat familiar; amb el trencament de la xarxa de cures, de suport i d’ajuda mútua, que és el que sosté les nostres vides com a éssers humans. Una afectació que, en definitiva, porta a moltes famílies a la perifèria de la nostra societat, reïficant-les als marges. Precisament, la pel·lícula En los márgenes, del director, guionista i actor Juan Diego Botto, fa un excel·lent retrat d’aquesta realitat social amb tota la seva cruesa.

Elisa

Persona atesa a Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona

«No tenir una llar és no tenir res»

Ver testimonio

Ínsula i Vesta: dos programes d’atenció a les famílies basats en l’habitatge

Des de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, conscients de les realitats de les llars més empobrides, com ho són les famílies monomarentals amb infants a càrrec, i dels nous reptes que es presenten, hem apostat per unir esforços, mobilitzar recursos i generar aliances amb altres entitats per poder garantir l’estabilitat residencial de les famílies. En aquest context, i considerant l’accés a l’habitatge com un dret, neixen els programes Ínsula i Vesta, amb l’objectiu d’oferir una solució residencial estable com a primer pas per a la recuperació social i l’autonomia de les famílies.

Programa Ínsula

Impulsat ara fa sis anys, Ínsula és un programa transformador adreçat a famílies majoritàriament monomarentals i a persones en situació d’exclusió residencial. Va néixer com una aliança estratègica de governança amb Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Mambré i Fundació Formació i Treball, amb l’objectiu d’oferir una resposta integral a les persones altament vulnerabilitzades en un context de crisi socioeconòmica i d’habitatge. En aquest programa, l’habitatge és la base d‘un acompanyament social centrat en les persones i en les famílies, que abasta processos de recuperació personal i familiar a través del suport emocional, l’atenció psicològica, l’assessorament jurídic i itineraris formatius i d’inserció laboral. Aquest enfocament demostra que és possible generar oportunitats reals de recuperació social i promoure els drets de les persones en situació d’exclusió residencial, si es treballa des de l’expertesa i la coordinació entre entitats.

Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona ofereix a les famílies en situació d'exclusió residencial un habitatge com a primer pas per a la recuperació social i l'autonomia.

Programa Vesta

D’altra banda, també hem posat en marxa el programa Vesta, que en quatre anys s’ha consolidat com una resposta innovadora i transformadora, centrada en les famílies monomarentals amb infants a càrrec. Impulsat pels Ajuntaments de Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, i amb el suport del Consorci del Besòs i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Vesta replica el model d’aliança amb les mateixes entitats que Ínsula, aprofitant l'experiència d'aquest primer programa.

En els dos programes es duu a terme un acompanyament social centrat en les necessitats de les famílies i una intervenció amb perspectiva de gènere i enfocament interseccional, on les persones participen de manera activa en el seu pla de treball, per assolir la recuperació social i familiar, establir un projecte de futur i accedir a un habitatge.