Prevenció del suïcidi a l'entorn laboral

L'entorn laboral és un espai clau per a la detecció del malestar emocional i la prevenció del suïcidi. Passem moltes hores a la feina, convivim amb equips i líders que poden observar canvis significatius i, a més, les condicions laborals poden actuar tant com a factors de risc com de protecció. Per això les organitzacions tenen un paper fonamental en la prevenció de la conducta suïcida.

La Guía práctica para la prevención y la gestión de la conducta suicida en las organizaciones , elaborada per la Fundación ITURRI, juntament amb entitats com Affor Health, l'Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS), la Creu Roja i el Telèfon de l'Esperança, neix precisament amb aquest objectiu: dotar les organitzacions d'eines útils per prevenir i gestionar la conducta suïcida en l'àmbit laboral, abordant tant els factors de risc com les estratègies d'intervenció i postvenció.

Per què la feina influeix en la conducta suïcida?

La Guía práctica para la prevención y gestión de la conducta suicida en las organizaciones destaca alguns dels factors de risc i de protecció en l'entorn laboral:

Factors de risc:

• L'estrès crònic i les càrregues excessives.
• L'aïllament social i la manca de suport de l'equip.
• Els ambients tòxics: assetjament, discriminació, conflictes o manca de reconeixement.
• La inseguretat laboral o por de perdre la feina.
• Les professions amb alta exposició a trauma o accés a mitjans letals (sanitaris, forces de seguretat).

Factors de protecció:

• Bon clima laboral i suport de superiors.
• Integració social i cohesió de l'equip.
• Habilitats de comunicació i resolució de problemes.

Relació entre suïcidi i ocupació laboral

Ir al artículo

Què poden fer les organitzacions: prevenció primària

La prevenció comença molt abans de detectar un senyal d'alarma. La guia proposa:

Crear polítiques clares de salut mental

• Protocols contra l'assetjament i l'estrès extrem.
• Accés gratuït o facilitació a recursos.
• Promoció de lequilibri vida-treball.

Fomentar el benestar de manera activa

• Tallers sobre gestió de l'estrès, la resiliència o la comunicació empàtica.
• Campanyes de sensibilització per reduir l'estigma.
• Espais de descans i desconnexió.
• Detecció precoç durant els exàmens de salut.

Senyals d'alarma a l'entorn laboral

D'altra banda, tal com explica la guia, els companys i supervisors solen ser els primers a notar canvis i detectar els primers senyals d'alarma. Alguns d'aquests senyals són:

• Aïllament sobtat o menys participació.
• Descens del rendiment o errors inusuals.
• Expressions de desesperança.
• Fatiga extrema, canvis en el son o aspecte descurat.
• Increment del consum d'alcohol o altres substàncies.

Com actuar: prevenció secundària i intervenció

Quan apareix un senyal, és clau intervenir-hi ràpidament i amb empatia. La guia indica algunes pautes útils per a les organitzacions, segons el risc existent:

Si hi ha risc lleu o moderat

• Parlar en privat i escoltar sense jutjar.
• Preguntar de manera directa si la persona ha pensat fer-se mal.
• Facilitar la derivació a professionals de salut mental.
• Informar a RRHH o Salut Laboral per fer-ne seguiment.

Si hi ha risc imminent

• No deixar sola la persona.
• Retirar objectes perillosos, si és segur fer-ho.
• Activar emergències (112) o la línia 024.
• Contactar amb l'equip d'intervenció intern (RRHH, PRL, líders formats).

Les empreses han de tenir protocols clars, equips formats en primers auxilis psicològics i plans de seguretat actualitzats.

El lloc de treball, un espai clau per a la promoció de la salut mental

Llegeix més

Què fer quan passa un suïcidi a l'organització: postvenció

La guia també inclou recomanacions per actuar després d'una mort per suïcidi:

• Comunicar amb sensibilitat i sense detalls.
• Respectar la privadesa de la família.
• Oferir espais de dol i suport emocional a lequip.
• Prevenir rumors i garantir informació oficial clara.
• Estar atents a reaccions intenses o nous riscos a l'equip.

L'entorn laboral pot ser un factor de risc o un salvavides. Les empreses que formulen polítiques de salut mental, capaciten els seus equips i actuen davant dels senyals d'alarma contribueixen no només al benestar de les persones, sinó també a una cultura més humana i segura.