Vuit mites sobre la salut mental materna

Hi ha falses creences que envolten la maternitat i la salut mental que fa que moltes dones no demanin l'ajuda que necessiten i d'altres puguin viure una doble estigmatització.

Moltes dones tenen i experimenten emociones negatives davant els nombrosos canvis vitals de l’embaràs i el postpart. Segons la Sociedad Marcé Española (MARES), el 25% de les dones embarassades experimenten alguna mena de malestar psíquic significatiu. Alguns dels trastorns mentals que poden estar presents durant l'etapa perinatal són la depressió, l'ansietat, el trastorn obsesiu compulsiu, el trastorn bipolar o la psicosi puerperal. 

Hi ha diversos mites que relacionen el trastorn de salut mental en aquest període amb «ser una mala mare». És necessària una mirada de gènere en l’atenció a la salut mental de les dones, a l’igual que es realitza un seguiment en la seva salut física en aquest període.

Revisem els principals mites que acompanyen la salut mental materna:

1. L’embaràs i el postpart són factors protectors de la salut mental materna.
   Llum de protegir, l’embaràs i el postpart són períodes de vulnerabilitat en la dona que es relacionen amb l’aparició o l’empitjorament de trastorns mentals.
2. Totes les dones es vinculen al seu nadó en el postpart de forma natural.
   Algunes dones poden presentar serioses dificultats per vincular-se emocionalment amb els seus nadons. L’angoixa emocional o els trastorns mentals poden influir negativament en la creació del vincle mare-nadó.
3. Les dones amb problemes de salut mental no són aptes per ser mares.
   Les conseqüències negatives per a la cura física i emocional del nadó es deriven del tratorn mental no tractat o tractat malament. Si es rep el suport, l’acompanyament i el tractament adient no s’ha de veure afectat el rol d’una mare, podent establir un vincle adequat amb el seu nadó.
4. Els psicofàrmacs provoquen malformacions en el fetus. 
   No tots els fàrmacs utilitzats en salut mental tenen risc de produir malformacions en el fetus. Els efectes negatius que puguin derivar-se de la majoria de psicofàrmacs són assumibles si ho comparem amb el risc de no tractar el trastorn mental.
   Cal tenir en compte que el tractament psicològic, els grups de mares o l’acompanyament emocional, acostumen a ser les primeres opcions terapèutiques en la majoria de casos. Les cures i el pla terapèutic s’han d’individualitzar per a cada dona.
5. No es pot donar el pit si s’està en tractament psicofarmacològic.
   La majoria de psicofàrmacs són compatibles amb la lactància. A més a més de mantenir la lactància materna millora el  vincle matern-filial i facilita la recuperació psíquica.
6. Les mares que tenen pensaments negatius cap al seu nadó o cap a elles mateixes no estimen els seus fills o són males mares.
   La majoria de mares tenen, en algun moment, pensaments negatius en relació al seu nadó i la nova experiència maternal. Això passa perquè es tracta d’una etapa de canvi que, inevitablement, comporta estrès i moments difícils. Això no significa que les mares no estimin els nadons o que no siguin bones mares.
   Quan el nivell de patiment és elevat o apareixen idees de suïcidi o de fer mal als nadons, és important detectar-ho i rebre ajuda especialitzada de manera immediata.
7. Els nadons menors d’un any no s’adonen de si les mares tenen algun problema de salut mental, així que no els afecta.
   Els nadons necessiten que la persona que els cuida detecti i respongui adequadament a les seves senyals de malestar i poder, d’aquesta manera, gestionar-lo. De forma natural, els nadons tendeixen a sincronitzar els seus estats emocionals amb els de les seves mares, creant un vincle matern-filial que els permet desenvolupar-se de forma estable i segura. És per això que, quan la mare experimenta dificultats significatives per gestionar el seu propi malestar, els nadons poden estar molt irritables i presentar problemes en el seu desenvolupament.
   La interacció primerenca entre la mare i el nadó durant el primer any del postpart és essencial per crear un vincle segur. Les alteracions en aquesta vinculació primerenca confereixen un risc més alt en els fills i filles per desenvolupar problemes de salut mental en un futur.
8. La depressió postpart es cura sola.
   Existeix un ampli ventall en quant a la gravetat dels símptomes de depressió. El 50% de les dones experimenten l’anomenat Maternity blues, que és una reacció normal que apareix entre el tercer i el cinquè dia de postpart, associada als canvis hormonals i consisteix en un quadre breu de canvi d’humor, plor, irritabilitat, tristesa i fatiga. En aquest cas, sí que es resolt sola sense necessitat de tractament.
   No obstant, si aquests símptomes s’intensifiquen, apareixen nous o es perllonguen, cal pensar en l’aparició d’una depressió postpart que, lluny de curar-se sola pot arribar a ser crònica i tenir conseqüències molt negatives per la mare i el seu nadó.
   A més a més, entre una i dos de cada mil dones que donen a llum tindrà una psicosi postpart, que és la forma més greu de trastorn de l’estat anímic i requerirà, en la majoria dels casos, un ingrés hospitalari.