Com abordar el consum d'alcohol amb els adolescents?

Parlar sobre l'alcohol i sobre altres drogues forma part de l'educació a casa. De fet, la família té un paper preventiu fonamental: conversar sobre aquestes qüestions permet conèixer-ne el punt de vista, respondre als seus dubtes i oferir eines que en reforcin l'autonomia i la responsabilitat, incloent-hi, si cal, estratègies pràctiques de reducció de riscos o pautes per consumir amb els menors riscos possibles. Iniciar aquest diàleg us permetrà comprendre millor el que passa, per poder oferir un acompanyament més adequat.

Has de tenir en compte el missatge que rep el teu fill quan no comentes res. Pot interpretar que el consum és irrellevant, que no estàs atent al que passa o que la família no és l'espai per parlar d'aquests temes. Així, abordar la qüestió és més beneficiós que no pas evitar-la.

Escollir el moment per això és important; parlar just quan arriba a casa havent begut probablement no sigui el més adequat. Busca un moment tranquil, sense presses, en què tots dos pugueu conversar tranquil·lament. Et pot ser útil abordar-ho des de la curiositat i no des de la confrontació: preguntar com se sent respecte a l'alcohol, com viu les sortides o quin paper juga la beguda en el grup d'amics. És possible, fins i tot, que la situació no sigui exactament com imagines.

És important respectar la seva privadesa, el seu espai i el procés de presa de decisions i experimentació, però això no hauria de convertir-se en una manera d'esquivar converses que poden ser essencials.

Podem introduir la conversa explicant que parlar sobre el consum d'alcohol és una qüestió complexa. Si bé no hi ha un consum sense riscos, alguns d'aquests riscos estan associats a l'edat, és a dir, impacten de manera diferent en persones més joves com els adolescents. Per exemple, ens referim a l'impacte físic del consum, a la capacitat per manejar algunes situacions imprevistes o a la probabilitat d'establir una relació problemàtica amb l'alcohol. De vegades, podem establir paral·lelismes amb altres activitats que també requereixen maduresa i certes capacitats, com ara la conducció.

Parlar sobre aquesta qüestió implica també revisar quines són les pràctiques de les persones adultes a casa. Reflexionar en família sempre és una bona idea i, en aquest cas, ens podem preguntar quina relació tenim amb el consum d'alcohol. És una pràctica diària o reservada a situacions especials? Hi ha aspectes que ens agradaria canviar? Fins i tot podem preguntar com perceben ells i elles aquest consum, establint un diàleg crític i sense tabús.

Si bé no hi ha un consum sense riscos, alguns d'aquests riscos estan associats a l'edat, és a dir, impacten de manera diferent en les persones més joves com els adolescents.

Aquesta conversa pot ser una oportunitat per exposar algunes pautes de consum responsable en persones adultes, com ara: optar per begudes de baixa graduació, acompanyades de menjars, sense que interfereixin en obligacions o activitats incompatibles pel seu risc, com ara la conducció, etc. És important transmetre que no tot tipus de consum és igual i que hi ha maneres de reduir-ne els riscos.

Per acabar, ens agradaria destacar la importància d'evitar donar missatges contradictoris o que els plantegin dubtes sobre la seva finalitat. No és el mateix dir «l'alcohol és molt dolent» que «consumir alcohol comporta riscos», especialment si a casa hi ha consum. És important que aquesta conversa serveixi perquè ella tingui més informació i per a la seva capacitat de decisió, i per això hem de poder argumentar el nostre posicionament.

Abans que res, és important que els missatges que donem siguin adequats a l'edat, la maduresa i l'experiència de cada adolescent. No hem de donar per fet que totes les persones sempre i a qualsevol edat fan el mateix. Així que, com a menys general sigui la conversa i més els tingui en compte, de manera concreta, millor. Podem donar espai perquè preguntin els seus dubtes i comparteixin quines pràctiques en concret tenen en relació amb el consum d'alcohol. Sempre serà més efectiu el missatge acotat a la seva realitat que no pas al que potser pensem que fan. El consum d'alcohol és una pràctica de risc, així que ens podem centrar en donar informació i no validar pràctiques de risc si hi ha consum.

És important també tenir en compte quins límits com a família acordarem; aquests límits és important que permetin una certa decisió seva, ja que el que realment volem és que els assumeixin i, per tant, que també es facin responsables de les seves accions. Prohibir únicament a través d'un límit que no podrem mantenir no ens ajuda tant com potser inicialment pensem, ja que podem alimentar dinàmiques en què s'amaguin les pràctiques i es converteixin en més problemàtiques.

Prohibir únicament a través d'un límit que sabem que no poden complir pot alimentar dinàmiques en què s'amaguin les pràctiques i en realitat es converteixin en més problemàtiques.

És un equilibri complicat el d'aquesta conversa, però en el cas que hi hagi consum podríem exemplificar-lo en: «Desitjaria o preferiria que no beguis, però la decisió és teva. Així que, en el cas que decideixis beure, és molt important tenir cura. I cuidar-se no es tracta només de la moderació, que té a veure amb la quantitat, sinó amb moltes altres qüestions». Podem donar missatges concrets i pràctics , com per exemple:

• «A la teva edat, beure té un risc més elevat, el més segur és no beure».
• «Si algun dia algú t'ofereix alcohol, m'agradaria que sápigues com cuidar-te; en parlem».
• «Si beus alcohol, és important haver sopat i beure aigua intercaladament».
• «No facis jocs de beure, respecta el teu ritme i la reacció del teu cos».

Europa lidera ja el consum d'alcohol al món

Llegeix més

A aquesta edat, encara que certes situacions siguin objectivament preocupants, els missatges excessivament alarmistes solen restar-nos credibilitat. Per això, és important ajustar el missatge que vols fer arribar: transmetre informació clara, sense treure importància al que has observat, però sense dramatitzacions ni alarmismes.

En l'adolescència, la idea de «a mi no em passarà» o «això no és greu» és molt present. Més que insistir en el perill, sol funcionar millor un enfocament dialogat: preguntar-li què pensa ella, què ha vist, com interpreta el que ha passat amb les seves amigues i com se sent sobre això. Així serà possible acompanyar-la amb informació útil i realista, reforçant la seva capacitat per cuidar-se i prendre decisions més segures.

Cal tenir present que, de vegades, els resultats d'aquestes converses no són immediats ni evidents. Paciència i a poc a poc.

És important transmetre informació clara, sense treure importància al que has observat, però sense dramatitzacions ni alarmismes.

Ajustar la nostra percepció del risc també pot ser una estratègia útil. Quan una persona es mareja o comença a vomitar, parlem d'un risc moderat; tenir una energia molt baixa, son o dificultats motores després 'aquestes situacions és habitual. D'altra banda, quan algú es desmaia, el risc ja és alt; i si perd la consciència o té absències, podem trobar-nos davant d'un coma etílic.

Parlar de pautes de reducció de riscos és més efectiu que un enfocament centrat en la por. Missatges com beure a poc a poc i al seu ritme (evitant jocs), no barrejar classes de begudes, no consumir amb l'estómac buit o alternar amb aigua són estratègies que ajuden a prevenir danys i escalada a situacions indesitjades com les que comentes.

Comprant l'alcohol als teus fills i filles, quin risc vols evitar? Si la resposta és evitar els malestars derivats del consum d'alcohol «del més barat» o de pitjor qualitat, volem apuntar un parell de coses. D'entrada, cal tenir en compte el tipus de consum a què ens referim; en el cas de consum ocasional per part d'adolescents sovint els malestars tenen més a veure amb la graduació de l'alcohol, la quantitat que es beu o la velocitat amb què es pren que amb la qualitat o el preu de l'alcohol.

D'altra banda, que compris l'alcohol als teus fills o filles, no redueix el risc que continuin exposats a altres tipus d'alcohol, també del més barat. A més, podem anar un pas més enllà i preguntar-nos si comprar alcohol als teus fills o filles condiciona les altres persones del grup d'amistats. Potser estem facilitant l'accés a alcohol a altres persones?

Sovint els malestars tenen més a veure amb la graduació de l'alcohol, la quantitat i la velocitat amb què es pren que amb la qualitat o el preu.

Així, que potser, si et preocupa el botellot, potser pots posar l'esforç en altres coses que contribueixin a reduir el risc de patir malestars: pagar el sopar per assegurar-nos que mengen abans de beure, comprar gel per procurar reduir el volum d'alcohol que hi ha en una consumició, comprar aigua perquè s'intercali amb el consum d'alcohol, comprar gots per evitar que barregin en una ampolla...

Finalment, a les nostres intervencions amb adolescents en espais de festa, sovint ens hem trobat amb situacions que la família ha comprat l'alcohol i potser n'ha comprat més quantitat, o fins i tot begudes de més graduació, perquè han pensat més en la seva experiència pròpia, que en la dels seus fills o filles.

En un cas com aquest, el consum d'alcohol pot ser una manifestació del malestar associat al dol. L'acompanyament més efectiu passa per posar l'atenció en el procés emocional que està vivint i reforçar les eines o els recursos que té al seu abast. Explorar quins suports i quins recursos específics té dins i fora del centre educatiu.

Alhora, convé explorar i monitoritzar aquesta «símptoma»: quan beu, amb quina freqüència i en quins contextos. No es tracta d'interrogar ni d'acusar, sinó d'entendre si es tracta d'un consum «habitual» per a la seva edat, si està començant a descontrolar-se i si corre el risc de convertir-se en una via habitual per enfrontar-se als seus malestars.

Validar les seves emocions i entendre el seu procés no significa validar el consum, però sí que vol dir no jutjar-lo. Podem oferir alternatives més segures per gestionar-lo: espais d'escolta, activitats que ajudin a canalitzar allò que està vivint, etc.

El dol en els adolescents

Llegeix més

A Catalunya hi ha diferents recursos, proporcionats pel Departament de Salut de la Generalitat, específics per als centres educatius, que podeu consultar, distribuïts per cicles i nivells educatius, en aquest enllaç .

A més, trobareu al territori altres recursos vinculats a diferents entitats municipals, supramunicipals, comarcals o diputacions (Plans de Prevenció de Drogues, Serveis d'Atenció i Prevenció, etc.). Podeu consultar aquests serveis o entitats al Sistema d'Informació en Prevenció sobre Addiccions i altres comportaments de risc (SIPA+) .

Podem veure que un adolescent pot tenir un consum problemàtic d'alcohol si observem alguns dels senyals següents, que agrupem en diferents aspectes.

Alteració de la conducta:

• Canvis bruscos d'actitud o d'interessos.
• Baix rendiment escolar o problemes laborals.
• Noves amistats no identificades.
• Aïllament.
• Ús repetit de la mentida com un mecanisme habitual.
• Incapacitat d'abstinència.

Alteració a l'estat d'ànim:

• Estats d'ira o irritabilitat.
• Indicis de desmotivació cap a les activitats que ocupaven l'adolescent.
• Desinterès general.

Alteracions físiques:

• Canvis notables en l'aspecte físic.
• Pèrdua d'hàbits bàsics d'higiene corporal i de la roba.

Altres senyals:

• Canvis en el temps de permanència habitual a casa o sortides freqüents de casa.
• Canvis en el grau i la qualitat de la comunicació familiar.
• Augment de les necessitats econòmiques no justificades.
• Canvis a l'alimentació.
   

Si hi ha una situació com aquesta, crec que pots fer un parell de coses, que es poden donar de manera paral·lela. D'una banda, buscar un suport professional per al teu fill: professionals de l'àmbit de les drogodependències de plans o programes que estiguin implementats en la teva zona, com ara serveis locals de drogues i altres addiccions, serveis especialitzats de tractament com el CAS o altres recursos de salut mental com els centres de salut mental per a adults o per a joves.

D'altra banda, crec que també pot ser interessant, responent al «no em fa cas», buscar suport en la gestió familiar amb professionals, grups de pares i mares, grups d'ajuda mútua, psicòlegs familiars, etc., on puguis tractar l'establiment i el manteniment de límits, millorar la comunicació familiar i altres qüestions.

Posar límits en l'adolescència

Llegeix més

Deixar organitzar o no una festa a casa és la vostra decisió familiar, ara bé, abans de prendre aquesta decisió podem fer-nos algunes preguntes: Per què la festa es vol fer a casa Quines alternatives hi ha? Quins punts positius i negatius hi ha en aquesta opció?

Si decidim que poden fer festes a casa, és important que establim pactes i límits no només en relació amb l'alcohol. Hem de parlar sobre responsabilitats en la neteja, la cura i la privadesa dels espais, el soroll i el respecte als veïns, el nombre de persones que hi poden convidar, la permissió o no de l'alcohol, etc.

Depenent de l'edat, l'experiència, la maduresa… En el cas que permetem el consum d'alcohol, podem establir pautes de reducció de risc. Algunes idees:

• Hi ha d'haver aigua, gel i gots.
• No hi pot haver grans quantitats d'alcohol.
• Podem parlar de graduacions.
• Hi ha d'haver menjar.
• No es faran servir begudes energètiques, etc.

I sobre altres substàncies: podem explicitar que no són benvingudes.

Per acabar, i com proposem des d'un inici, és important saber les motivacions de voler fer una festa a casa i també les nostres pròpies de permetre-ho (o no). Creieu que sinó la faran a una altra casa? En aquest cas, és una bona opció parlar amb les altres famílies i acordar punts i límits en comú.

Potser pensem que és una millor opció que fer botellot al carrer, o és una alternativa a discoteques a les quals no poden accedir per edat o per transport… Potser pensem que així ho tindrem tot més sota control, però és important plantejar-nos si la proposta de deixar fer la festa té a veure amb el control o amb la protecció , i tenir en compte també que és important que vagin a la seva tener i que tinguin els seus espais de relació, aprenentatge i responsabilitat.

De manera resumida: com més aviat millor, sabent que mai és tard, sempre que tinguin capacitat d'entendre de què parlem.

De manera una mica més estesa, i enfocant-nos en el com, potser podem començar parlant d'altres coses importants com les habilitats per posar límits, el maneig de les emocions i els sentiments o els diferents riscos segons l'edat a l'exposició a altres situacions (conducció, tenir un perfil en xarxes socials…), per després, conforme es va fent gran, parlar d'altres coses com ara la pressió del grup, les habilitats socials per a les relaciones interpersonals o la comunicació assertiva, fins acabar introduint informació concreta sobre l'alcohol o el maneig dels problemes i conflictes.

En tot cas, és important tenir clar els objectius quan parlem amb ells segons el contacte que hagin tingut o no amb l'alcohol. És a dir, si encara no l'han provat: reforçar la idea i la decisió de no consumir alcohol, procurar endarrerir al màxim l'edat d'inici al consum i treballar l'autoconeixement especialment en aspectes de salut, sobretot si poden ser rellevants si es consumeix alcohol (malalties o altres condicions de salut, medicació que pugui interaccionar…).

Si ja l'han provat , o millor dit, si ja el consumeixen de manera més o menys habitual, un enfocament de reducció de riscos i danys pot ser més encertat en aquest cas. Pot ser una bona intervenció procurar que, si decideixen consumir alcohol, ho facin de manera menys lesiva per a elles i per a l'entorn.

És important que les mares, els pares i altres figures de referència se sentin preparats per a aquestes converses. Formar-se, informar-se i estar presents, sempre dins de les possibilitats de cada família, són claus per acompanyar els fills de manera propera.

Algunes idees generals:

• És important clarificar i establir la posició (normes, límits i expectatives) de la família respecte al consum de drogues.
• Pel que fa als límits, han de ser factibles de mantenir, els han d'implicar quant a responsabilitat i, alhora, s'han de revisar segons vagi canviant el context familiar, l'edat, etc.
• La informació, el missatge, és molt important, però també l'edat, el context i la maduresa de cada adolescent.
• De manera més o menys conscient, els adults de la família exerceixen de model per als fills i filles. Cal revisar quins són els discursos i les pràctiques també de les persones adultes en relació amb el consum d'alcohol i dotar de coherència els missatges que es donin i els límits que s'estableixin.

És una decisió familiar, però hauríem de reflexionar sobre què aporta com a família que els menors consumeixin alcohol? És molt important tenir en compte que un dels factors de risc per al consum adolescent és l'actitud de la família cap a l'alcohol, per això cal revisar missatges que es poden donar de manera espontània i que banalitzen el risc del consum, com ara: convidar la persona menor d'edat a beure, minimitzar els riscos de l'alcohol, associar aquest consum a la participació a una activitat familiar adulta, etc.

Un dels factors de risc per al consum adolescent és l'actitud de la família cap a l'alcohol.

Pot ser interessant tenir una conversa amb la família per preparar una posició comuna sobre aquest tema i revisar algunes pràctiques que potser s'estan fent de manera espontània i poc reflexionada.

Transmetre la idea que l'alcohol es reserva per a ocasions especials i de manera compartida, acompanyada de menjar, en un espai que no interfereixi obligacions, etc. pot ser un bon missatge. Però aleshores hem de treballar sobre què és una ocasió especial: Cap d'Any, Carnestoltes, aniversaris d'amistats, festes majors, festivals… o cada cap de setmana?

Realment, ja hi ha certes restriccions com «l'exposició de begudes alcohòliques en les zones exteriors dels establiments comercials, així com en taulells o finestres visibles des de l'exterior, llevat dels establiments comercials que tinguin com a negoci exclusiu la venda de begudes alcohòliques». I hi ha un nou Projecte de llei de prevenció del consum de begudes alcohòliques en menors que vol limitar més l'exposició a begudes alcohòliques i l'emplaçament de la publicitat de les begudes amb més de 0,5% de graduació. Però de moment no es preveu la prohibició de begudes alcohòliques en establiments, supermercats i bars.

Encara no hi ha un marc legal que prohibeixi específicament la publicitat de begudes alcohòliques a les xarxes socials.

I, encara que no es fa referència a la pregunta en concret, també considerem important plantejar el dubte de si s'hauria de regular més, o no, o prohibir com es proposa, la presència de begudes alcohòliques a les xarxes socials, especialment en els perfils dels influencers. Encara que es regulen per lleis generals de publicitat i hi ha diferents codis de conducta de publicitat autoimposats, encara no hi ha un marc legal que prohibeixi específicament la publicitat de begudes alcohòliques a les xarxes socials.