«El nostre objectiu sempre és empoderar les famílies amb nens amb TEA»

El primer que faig quan arribo a l’Àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu és revisar, conjuntament amb la psiquiatra adjunta d’Unim TEA, la Neus Elías, tots els casos nous que ens han derivat des dels equips del mateix hospital o des dels Centres de Salut Mental Infanto-juvenil.

Aquesta feina és necessària per valorar, en cada cas, si la Unitat Unim TEA és el recurs adequat per aquesta família o si es necessita activar un altre tipus de recurs.

Acompanyo les famílies en la introducció, recuperació o manteniment de conductes saludables indispensables per als nois i noies amb TEA. Treballem sobretot aspectes com el patró de la son i alimentació, les rutines d’higiene i/o estratègies per augmentar l’autonomia i l’autoestima.

Visitem tant a famílies i nois amb qui treballem en el seu seguiment com a nous casos que arriben a la unitat, sempre fent una aproximació personal en cada cas. Per això, és molt important la meva relació amb ells per arribar a entendre les dinàmiques familiars i que les estratègies que definim estiguin adaptades a cada família i a cada un dels nois. Sempre tenint en compte els punts forts i dèbils de la persona i del seu entorn i les seves motivacions, que poden ajudar-nos a aconseguir els objectius marcats.

Una de les característiques dels nens i els adolescents amb TEA és el focus restringit que poden tenir amb temes concrets que els apassionen... des de dinosaures, al cinema o als camions. El tema no és important, l’important és ser creatius i  fer servir aquest interès restringit per generar confiança i vincle. I també fer-los servir com a motivadors per aconseguir aquells objectius marcats. També treballar, objectius tan complicats i delicats com la sexoafectivitat o l’autoregulació emocional, per exemple.

Tota estratègia implementada o pensada no té sentit sense l’empoderament de la família o persones referents de l’entorn del nen o nena i és per això que hem de treballar des del principi de realitat de vida, generant una molt bona comunicació amb tots els entorns referents de la persona amb TEA: família, tutors, escola, centres de salut mental comunitària (CSMIJ- CDIAP), centres oberts, recursos privats, etc. Per treballar tots junts i generar canvis que durin i positius. Cal que tothom se senti còmode treballant pel benestar de la persona que tenim a la consulta.

A la unitat tenim un grup d’alimentació, creat el 2018 per la psicòloga clínica Mireia González, amb l’objectiu d’estimular els nens i nenes amb TEA perquè s’obrin a provar aliments nous d’una manera lúdica,  a través dels sentits.

Així que, quan tenim sessió, el primer que faig és col·locar totes les joguines i elements que tenim perquè els nens puguin jugar, olorar, veure, tocar i relacionar-se amb grups d’alimentació diversos.

Quan arriben veiem com se’ls desperta la curiositat i, a poc a poc, els acompanyem a descobrir nous aliments. De fet, demanem a la família que cada setmana portin un aliment determinat que, després de la sessió, puguin continuar introduint a casa.

Quan hi ha casos severs de TEA, treballem aquests conceptes amb teràpia individual, de la mà de pautes nutricionals saludables per a tota la família.

Quan s’acaba la sessió del grup d’alimentació, toca recollir la sala i valorar amb l’equip com ha anat, quines dificultats hem detectat, què ens ha funcionat millor i què cal seguir millorant de cara a les properes sessions.

Abans d’acabar la jornada, dedico una bona estona a registrar tota la informació de la feina de la jornada i acompanyar les famílies amb visites ràpides telemàtiques sempre que ens ho permeti l’objectiu terapèutic. A més, en aquest espai faig coordinacions telemàtiques amb professionals referents de la família i el nen o nena atès i preparo material, com pictogrames o panells visuals,  per donar a les famílies en les següents sessions.