Continuar aprenent quan ets gran
Per què creus que és important continuar aprenent tinguis l’edat que tinguis?
Per què creus que és important continuar aprenent tinguis l’edat que tinguis?
Crec que quan has tingut una vida laboral molt activa, en arribar a la jubilació, et trobes que de cop i volta tens molt de temps lliure i has de buscar alguna cosa que sempre t’hagués agradat fer i que per manca de temps no has pogut fer. En el meu cas, hauria volgut estudiar, però les circumstàncies de l’època no m’ho van permetre i vaig haver de posar-me a treballar quan tenia dotze anys.
Aprendre no té per què estar lligat a un ús pràctic (professional etc.), sinó que és un bé en si mateix. Per tant, per a mi és com preguntar quin sentit té menjar o gaudir d'un paisatge quan ets gran.
Per què vas decidir participar en les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Barcelona (AUGG BCN UB)?
Per què vas decidir participar en les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Barcelona (AUGG BCN UB)?
Vaig deixar la feina passats els setanta anys i, malgrat que volia estudiar Astronomia, no em veia amb ganes de fer exàmens, treballs... Aleshores, un amic em va parlar de les Aules, vaig informar-me'n i vaig veure que encaixava amb els meus interessos: aprendre, però no haver de fer colzes!
M'agrada compartir, i per a mi el fet de saber en si mateix no té sentit si no es comunica. La gent gran rep amb molta satisfacció aquest saber, perquè ningú els obliga a venir, venen a gaudir i contagien benestar. També m’agrada veure com les persones que estan més soles a l’inici a poc a poc van trobant companyia i els va canviant la cara. Crec que per a elles és molt important venir a classe, els aporta vitalitat, sentit de viure, benestar, satisfacció... Algunes de les persones que venen sempre han volgut estudiar la meva matèria i no han pogut, és el moment d'acomplir les seves expectatives, i això és molt important per a elles, tota una oportunitat.
Explica’ns quin és el teu paper en aquest espai?
Explica’ns quin és el teu paper en aquest espai?
Jo assisteixo a les conferències setmanals i també les que fan online, vaig a un seminari d’Història de l’Art (que m’apassiona), on es comenten els detalls de les obres d’art i el context polític i social en què van ser realitzades. Finalment, també assisteixo a un seminari d’òpera, on ens expliquen l’obra en qüestió i ho acompanyen amb una pel·lícula, amb els moments més importants. Després també m’ho passo molt bé a les Audicions Íntimes, petits i interessants concerts en directe on tenim el luxe de preguntar i comentar el concert amb els músics. A més a més, soc delegat, superviso que tot funciona i faig el control d’assistència als seminaris que abans he esmentat.
Imparteixo un taller d’Història de l’Art i també conferències soltes sobre temes artístics diversos. Les classes són magistrals acompanyades d’un PowerPoint amb imatges. L’art que ensenyo el situo en un context històric i filosòfic i l’acompanyo, sempre que puc, de música o de pel·lícules il·lustratives del moment que estic explicant. També ofereixo bibliografia i recomano documentals, pel·lícules i novel·les, així com també monuments, exposicions, viatges i llocs per visitar. Intento que els alumnes participin sempre que vulguin, i al final de la classe sempre dono temps per preguntes i debat.
Quina creus que és la diferència principal entre anar a la universitat quan ets jove i quan ets més gran?
Quina creus que és la diferència principal entre anar a la universitat quan ets jove i quan ets més gran?
La principal diferència és que quan ets jove vas amb la il·lusió que arribaràs a ser metge, advocat, físic..., però amb una forta pressió per aprovar, per treure nota. I quan ets gran, hi vas senzillament amb la placidesa d’aprendre sense pressió, aprendre pel gust d’aprendre matèries i temes com ara arqueologia, pintura, medicina, història...
Les persones més joves van a la universitat per llaurar-se un futur, així que aprendre per a elles té, principalment, un objectiu pràctic. Mentre que les persones grans, que per mi és el millor públic, no estan pressionades per les notes o pel fet de trobar una feina després. Ningú les obliga a venir i ho fan amb alegria, ganes i curiositat; venen a gaudir.
Què creus que t’ha aportat formar part d’aquest projecte d’aprenentatge?
Què creus que t’ha aportat formar part d’aquest projecte d’aprenentatge?
Aquest projecte m’ha fet omplir el temps lliure culturalment, tenir la ment desperta, aprendre coses noves i, molt important, conèixer altres persones amb inquietuds similars a les meves.
Soledat no desitjada, de què estem parlant?
Jo també he après molt, perquè no hem d’oblidar que cada persona del públic és experta en el seu àmbit, són persones amb anys d’experiència en la seva feina o interessos. I, si més no, totes són persones inquietes i, per tant, poden aportar moltes coses a la classe. Per exemple, en un curs que faig hi ha un excatedràtic d’arquitectura que ens il·lustra molt bé quan parlem dels seus temes a la classe. Els alumnes sumen.
Quina és l’última cosa que has après?
Quina és l’última cosa que has après?
La darrera cosa que he après és la manera que tenien les persones de l’edat antiga de mesurar i comptar el pas del temps mitjançant el sol, la lluna i els estels.
Precisament va ser la setmana passada, quan aquest catedràtic ens va ensenyar els beneficis del teulat a quatre vessants, en el marc d’una classe sobre la Grècia clàssica.
Que les persones gran continuïn aprenent segurament contradiu la visió que sovint tenim d'elles. Això pot ser un pas per trencar estigmes sobre la vellesa?
Que les persones gran continuïn aprenent segurament contradiu la visió que sovint tenim d'elles. Això pot ser un pas per trencar estigmes sobre la vellesa?
Les persones grans, si tenen salut i mitjans, poden continuar aprenent, encara més, han de continuar aprenent, perquè això manté la ment activa. Crec que les administracions haurien de fer molt més perquè tothom tingui un accés fàcil a les Aules o a qualsevol altra activitat cultural, que, com he dit abans, a més de mantenir la ment activa, t’ajuda a tenir relacions socials amb altres persones.
Hi ha aquesta visió perquè durant dècades hem menystingut les persones grans sense valorar la seva experiència, el temps que ens poden dedicar i els inputs que podem obtenir d’elles. Les persones grans en altres cultures són molt respectades i valorades, cal tornar a aquesta idea. Els hem arraconat, però ara ens adonem que la vida s’allarga i que tenen (tenim!) moltes coses per dir i per donar.
Poden estudiar com poden fer moltes altres coses. Però estudiar implica estar amb altres persones i això és molt important, perquè moltes d’elles estan molt soles. Els canvia la vida quan fan amics o relacions diverses. A una de les meves classes una dona anomena «germans» els altres alumnes.
Quines altres coses creus que podem fer per mantenir-nos actius quan ens fem grans?
Quines altres coses creus que podem fer per mantenir-nos actius quan ens fem grans?
Anar d'oient a la Universitat (no cal presentar-se als exàmens), assistir a conferències i seminaris, anar al Casal d'Avis o al Centre Cívic del barri, on podran fer múltiples activitats i per a tots els gustos: cuina, ball, cant, idiomes, jocs de taula, xerrades, clubs de lectura... També, si la condició física ho permet, es poden visitar museus, edificis singulars, llegir, passejar i observar els edificis i les obres, i al mateix temps fas exercici físic necessari.
Les mateixes que faríem sent joves, però adaptades a les nostres possibilitats, si cal. És una qüestió d’acceptar els límits. No podem fer una marató, però sí una bona passejada o nedada. No podem anar al Japó, potser, però sí descobrir el nostre territori, etc. Cal descobrir tot el que ens ofereixen aquests límits, perquè ens obren noves possibilitats fins llavors inexplorades. És una nova etapa amb noves perspectives.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
