Estudiar una carrera universitària amb TEA
Una persona amb TEA pot estudiar una carrera universitària?
Una persona amb TEA pot estudiar una carrera universitària?
L'autisme contempla un ampli espectre de persones i nivells de funcionament, així doncs, pròpiament l'autisme no hauria de ser una dificultat per cursar estudis universitaris, però quan la persona amb autisme té dèficits cognitius i intel·lectuals associats, s'haurà de valorar juntament amb ella si l'itinerari universitari és l'opció més adequada. Dit això, cada persona amb TEA presenta unes necessitats, interessos, fortaleses i habilitats diferents i específiques que han de tenir-se presents a l'hora de triar una carrera universitària. L'èxit dependrà, en part, d'aquest aspecte. Així que, un primer pas ha de consistir en la identificació d'aquestes fortaleses i habilitats. Posteriorment, en el transcurs dels cursos acadèmics, és possible que sigui necessari comptar amb adaptacions curriculars per superar possibles obstacles derivats de la condició autista, que puguin suposar una interferència rellevant per a la consecució d'èxits acadèmics.
Sí, clar. En principi, si una persona amb autisme no té comorbiditats associades que li ho dificultin, no hauria de tenir problemes extrems per superar els seus estudis o aconseguir qualsevol cosa que es proposi, inclosa una carrera universitària, una feina o tenir una vida plena. Fins i tot amb algunes comorbiditats de l'espectre, com l'ansietat i la depressió, també és possible complir aquest objectiu.
Amb quines dificultats es troba l'alumne o alumna amb TEA quan entra a la universitat?
Amb quines dificultats es troba l'alumne o alumna amb TEA quan entra a la universitat?
La universitat és un entorn educatiu que, a diferència dels estudis de secundària, exigeix a l'estudiant que assumeixi la responsabilitat del seu propi aprenentatge. Això suposa que el seguiment del seu aprenentatge no serà tan estret i que se li suposen una sèrie de competències que impliquen més autonomia i independència que les exigides en nivells acadèmics previs. A més, una altra de les barreres amb les quals es poden trobar és la velocitat amb la qual es presenten els diferents coneixements que cal adquirir i les diferents tasques que es poden demanar a cada classe, algunes d'elles amb un ingredient afegit d'interacció amb els companys i companyes, i sense gaire marge de temps per assimilar els diferents conceptes exposats.
Així mateix, poden trobar-se amb problemes per planificar i administrar el seu temps, la qual cosa suposa un nivell d'estrès i ansietat elevat. Finalment, cal destacar també les dificultats que pot implicar el fet d'haver d'adaptar-se a un nou entorn, amb nous companys, amb una nova rutina i amb imprevistos diversos (canvis d'aules, horaris, etc.), que poden suposar un malestar important.
Es pot trobar amb diverses dificultats. En el meu cas, tinc un problema amb la funció executiva, i haig de bregar també amb dues comorbiditats: l'ansietat i la depressió.
Per dur a terme amb èxit un projecte professional o acadèmic, la planificació, l'organització i la gestió del temps són essencials, i, d'alguna manera, tinc alterades aquestes funcions. No saber que haig de lliurar un treball o que tinc examen l'endemà; la priorització de tasques; la dificultat per comprendre enunciats dels exàmens i de les activitats, etc. També tinc dificultat a l'hora de discernir què és o no rellevant quan prenc anotacions o desenvolupo respostes.
A més, també destacaria la dificultat sensitiva que genera l'entorn. És molt difícil i carregós intentar escoltar un professor mentre se solapen altres sons de l'entorn: l'aire condicionat, els bolígrafs de persones prenent apunts, els teclats, el soroll dels passadissos… D'alguna forma, el meu cervell no té la capacitat de discernir quins sons són importants, així que haig de fer l'esforç cognitiu de processar-los un a un. Això també produeix que em cansi abans i no pugui mantenir l'atenció d'una forma continuada. Per contra, si estic amb els meus cascos posats i els meus taps i em concentro en excés, pot passar que m'oblidi de beure aigua, menjar o anar al bany.
A tot això se li afegeixen altres variables importants a l'hora de bregar amb la depressió, l'ansietat i els traumes que arrossego d'experiències passades. Encara que hi hagi coses que no siguin estrictament acadèmiques, com per exemple l'organització i gestió dels menjars, aquestes també afecten el rendiment acadèmic.
La integració i la relació amb la resta de companys i companyes sol ser una dificultat més? Com es gestiona?
La integració i la relació amb la resta de companys i companyes sol ser una dificultat més? Com es gestiona?
La comunicació i interacció social amb la resta de companys i companyes pot ser una font de malestar i estrès. En algunes carreres universitàries, la demanda d'activitats en grup pot arribar a tenir un pes important en les activitats avaluatives, i suposa una de les competències que cal desenvolupar. És possible que l'ús d'eines col·laboratives educatives pugui ajudar a mitigar els efectes de la condició autista en aquest aspecte. Pot ser facilitador per a aquestes persones utilitzar espais digitals on compartir idees sense estar exposats a la interacció social en format sincrònic, o eines en les quals sigui possible la comunicació en temps real, però sigui factible abandonar l'espai si hi ha un malestar important.
No obstant això, cal tenir en compte que aquestes eines han de ser d'ús senzill i no han de sobrecarregar. Cada vegada el seu ús està més instaurat en l'activitat docent, ja que fomenten el desenvolupament de destreses socials fora de l'entorn de l'aula, però encara queda camí per recórrer.
Soc una persona molt afortunada, ja que m'he creuat amb persones de molt bona qualitat, i això m'aplana el camí de manera considerable. En el meu primer curs de carrera, vaig trobar persones que continuen formant part de la meva vida, amb les quals puc comptar en moments clau, i fins i tot els puc demanar assistència per regular-me sensorialment en algunes ocasions. Gràcies a aquestes amistats, també puc intercanviar apunts i m'ajuden a comprendre situacions socials amb altres persones que no conec tant, per exemple, si algú m'ha gastat una broma o amb els dobles sentits i les segones intencions. Però fora d'aquest grup, la gent sol ser bastant amable també.
El que sí que em passa és que soc bastant sensible als moments de tensió entre companys. Quan la relació amb una persona no és fluida o positiva, intento evitar el contacte amb ella per no trobar-me en una situació que no em sento amb capacitat d'afrontar correctament.
Com es poden preparar prèviament per afrontar el canvi que suposarà en la seva rutina estudiar una carrera universitària?
Com es poden preparar prèviament per afrontar el canvi que suposarà en la seva rutina estudiar una carrera universitària?
Anticipar-se als canvis que pugui suposar la vida universitària pot ser de gran ajuda per a les persones amb trastorn de l'espectre de l'autisme. Triar una universitat que no impliqui un canvi de residència pot ser important, tanmateix, això no sempre és possible. En cas de necessitar allotjar-se en una residència d'estudiants o similar, és recomanable que aquest canvi es faci abans de l'inici del curs perquè pugui adaptar-se més bé. A més, és important conèixer el campus universitari abans del primer dia de classes, perquè li resulti més fàcil situar-se (algunes universitats com la UAB ofereixen visites guiades per algunes facultats), així com també és important que hagin pogut familiaritzar-se amb el calendari i horaris de classes. En aquest sentit, poden confeccionar-se un calendari propi, més visual, que els ajudi a organitzar-se, en el qual també puguin incloure espais per a l'estudi fora de l'aula, així com altres activitats. Tot allò que impliqui una rutina en les seves vides pot ser-los de gran ajuda.
Els punts claus són la planificació, l'organització i l'autoconsciència de les pròpies limitacions. Podria ser interessant fer un simulacre de rutina dues setmanes abans que comencin les classes, per adaptar-se als horaris. També pot ser útil visitar prèviament el campus i la facultat, situar les teves classes i buscar espais als quals acudir en cas de crisi (jo intento buscar llocs foscos, amb poca estimulació visual, auditiva i lumínica). I contactar prèviament amb els serveis dels quals disposa la universitat, perquè és millor tenir aquests recursos i no utilitzar-los si no els necessites, que haver de tramitar-los enmig d'una crisi o una situació desfavorable. Una altra bona pràctica és utilitzar les guies docents que cada professor publica, amb els materials de l'assignatura, l'estructuració i la forma d'avaluació, i posar-se en contacte amb el professor per correu si ha ha algun dubte.
Tot i això, és possible que les coses no surtin bé. De fet, és el més probable. El més important és ser conscient que no serà fàcil, especialment en el període d'adaptació. No es tracta de fer-ho tot perfecte, es tracta d'anar fent en funció de les capacitats de cadascun. No és necessari assistir a totes les classes, l'important és estructurar-se per als esdeveniments importants: lliuraments, exàmens, seminaris obligatoris, etc. Entre els universitaris hi ha una dita: «Un cinc també són sis crèdits».
Quins recursos o suports ofereix la universitat per facilitar el seguiment i aprofitament de les classes?
Quins recursos o suports ofereix la universitat per facilitar el seguiment i aprofitament de les classes?
Tenint en compte que encara queda molt per fer, algunes universitats ja compten amb iniciatives que treballen per garantir que qualsevol persona, independentment de la seva discapacitat o necessitat educativa específica, pugui accedir als estudis superiors amb igualtat d'oportunitats i gaudir d'una vida acadèmica i social plena i autònoma a la universitat, com la resta dels seus companys. En aquesta línia, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) compta amb el Programa d'inclusió a universitaris amb necessitats especials (PIUNE), dirigit a estudiants amb discapacitat física, visual, auditiva, múltiple, amb trastorns d'aprenentatge o trastorns mentals. Aquest servei desenvolupa accions per facilitar tant el suport per al progrés i l'èxit acadèmic, mitjançant l'acció tutorial, com la inserció laboral de l'alumnat, aprofitant les sinergies amb la comunitat universitària.
En el cas concret de la UAB, hi ha una xarxa de serveis que tenen com a eix central el PIUNE (Programa d'inclusió a universitaris amb necessitats especials). Des d'aquest servei t'orienten i et faciliten la possibilitat de demanar adaptacions a l'equip docent de la teva facultat. També poden ajudar-te en la presa de decisions sobre quines assignatures triar, a gestionar tramitacions, etc. A més, existeix també la figura de l'estudiant de suport, un company de carrera que pot obtenir crèdits a canvi de passar-te els apunts i fer una breu formació. Dins de les meves adaptacions actuals, es troben poder utilitzar taps en els períodes d'exàmens, realitzar pauses si és necessari, llibertat per sortir de classe, accés a tutories i un llarg etcètera. El PIUNE també et posa en contacte amb altres serveis que ofereix la universitat, com per exemple el servei d'assistència pedagògica (UAP) o el servei de salut mental.
Tot i que hi ha aquests serveis, potser seria més útil tenir un programa específic que activi un protocol per oferir-te'ls en cas de ser una persona amb autisme. De fet, també hi ha persones amb TEA que no són conscients que necessiten aquesta ajuda (m'incloc), i això dificulta que rebin adaptacions.
L'equip docent està preparat i té les eines suficients per atendre les persones amb autisme?
L'equip docent està preparat i té les eines suficients per atendre les persones amb autisme?
En termes generals, no. L'equip docent no sempre compta amb la formació necessària per donar resposta a situacions que puguin plantejar-se en la relació docent amb estudiants amb TEA; o no està preparat per identificar fortaleses i febleses d'aquests estudiants i, d'aquesta manera, poder oferir adaptacions que impliquin igualtat d'oportunitats, com per exemple, facilitar els apunts dies abans d'iniciar la classe; permetre gravar les classes; tutories individualitzades més freqüents; utilitzar suports visuals, etc. Seria convenient comptar amb guies de recomanacions pràctiques perquè l'equip docent pugui abordar les diferents circumstàncies que es poden donar en l'entorn universitari relacionades amb aquesta condició.
La meva experiència, malgrat ser positiva amb tots els professors que he tingut a la carrera, em diu que no. Moltes vegades noto una gran predisposició a ajudar, però ni el docent ni jo sabem què és realment el que necessito o quines adaptacions són més correctes. D'alguna manera, el professorat no té informació suficient per tractar amb l'autisme, o almenys aquesta ha estat la meva percepció. No em consta que hi hagin guies per al professorat sobre com tractar amb persones amb TEA específicament. I el material universitari tampoc està adaptat a nivell visual, i els articles o textos que rebut són majoritàriament lletres sense suport visual. Crec que el pes cau excessivament en el professorat.
Quins aspectes s'han de millorar per garantir una universitat inclusiva amb la diversitat funcional?
Quins aspectes s'han de millorar per garantir una universitat inclusiva amb la diversitat funcional?
És cert que cada vegada hi ha més experts que reclamen una educació superior inclusiva que garanteixi la igualtat d'oportunitats de tot l'alumnat. Alguns dels aspectes que cal millorar estan relacionats amb la millora de la formació docent en aquest aspecte i amb un compromís institucional més gran. A més, seria bo comptar amb programes específics dirigits a estudiants universitaris amb TEA, que els permeti adquirir els suports i adaptacions necessàries per avançar en la seva carrera acadèmica. Un aspecte molt rellevant destacat en programes internacionals d'aquesta índole és el de la figura de «mentor», amb qui els estudiants amb autisme es reuneixen dues o tres vegades per setmana per a ajudar-lo amb l'organització i les habilitats socials, i també per fer un seguiment del seu progrés durant el semestre.
En primer lloc, seria clau que hi hagués un programa específic per a persones amb autisme. A través d'ell, proporcionar orientació i cohesionar els diferents serveis que ja ofereix la universitat facilitaria molt que cada alumne o alumna pogués rebre l'assistència que necessiti, a pesar que no fos conscient de les seves dificultats. En segon lloc, potser estaria bé establir un grup de suport supervisat per professionals per poder tenir més facilitat per relacionar-se en un grup social concret, i per detectar, comentar o fins i tot solucionar problemàtiques amb més facilitat. Finalment, habilitar espais on poder descansar dels estímuls freqüents i carregosos de l'entorn també seria ideal. No sé fins a quin punt tot el que demano és factible, però tant de bo quan em trobo en moments d'ansietat extrema i necessito que les llums no siguin tan fortes i que hi hagi menys moviment, soroll visual i so, tingués aquests espais.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
