COVID-19 i trastorns de la conducta alimentària

Les accions de salut pública per limitar la propagació de la COVID-19 han consistit a aïllar els casos positius i els contactes propers i restringir la interacció social per tal de frenar la transmissió del virus. El confinament ha estat un factor d’estrès considerable per a una part de la població general i per a col·lectius específics, com ara el de les persones amb patologia mental prèvia. Concretament, el confinament s’ha considerat un possible factor precipitant del desenvolupament d’un TCA en la població vulnerable i, en el cas de persones amb patologia alimentària prèvia, un factor de risc de recaiguda o d’empitjorament de la simptomatologia alimentària. A més a més, durant l’estat d’alarma es va interrompre el tractament de moltes persones amb TCA o es va canviar per un tractament telemàtic, sobre l’eficàcia del qual no es disposa actualment de dades empíriques. Una altra conseqüència del confinament ha estat el retard dels nous casos a acudir al pediatra o al metge de família, cosa que ha comportat que es derivessin als centres especialitzats en un estadi més avançat de la malaltia.

Mitjançant aquesta trobada digital mirarem de donar resposta a les qüestions següents en relació amb les conseqüències de la pandèmia en la patologia alimentària: Quin abast ha tingut l’impacte de la pandèmia en la població amb TCA en el nostre entorn? Ha afectat de manera diferent les persones que pateixen anorèxia nerviosa de les que pateixen bulímia nerviosa, afartament compulsiu o obesitat? S’han observat diferències en l’expressió simptomàtica entre la població pediàtrica i l’adulta? Quina acceptació i eficàcia ha tingut l’atenció telemàtica entre les persones amb TCA? I entre els seus familiars? Com ha afectat la situació de pandèmia els familiars i cuidadors? Quin paper han tingut les associacions durant el confinament, la desescalada i l’inici de la «nova normalitat»?

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres