«A Psicoxarxa donem accés a l’atenció psicològica a persones en situació de vulnerabilitat»

Com a psicòloga clínica autònoma, cada dia és diferent perquè desenvolupo la meva professió en diversos projectes. Em desplaço per la ciutat i trobo moments per a mi, per fer un descans. Tenim una feina dura, de vegades difícil per la implicació emocional que suposa atendre persones especialment vulnerables, com infants, persones sense recursos o persones gran, però els anys d’experiència professional em permeten agafar aquella distància necessària per donar el millor de mi mateixa.

A Psicoxarxa Solidària col·laboren de manera altruista aproximadament un centenar de professionals de l’àmbit de la psicologia des de diferents orientacions professionals i amb diverses metodologies. Tots els que estem implicats tenim un mínim de cinc anys d’experiència professional. Com a coordinadora de l’equip d’admissions i derivacions, faig seguiment a les peticions que ens arriben de persones que compleixen certs criteris de vulnerabilitat o exclusió social. Les persones poden sol·licitar l’atenció via web o ens arriben a través d’entitats socials. Hi ha molta necessitat d’atenció psicològica en aquests col·lectius vulnerables. Quan arriba un cas, fem una primera entrevista per veure si es compleixen els criteris i decidir quin és el millor recurs per aquella persona. Us explico més sobre aquesta feina en aquest vídeo.

Marxo a La Masia de la Guineueta (Associació de Lleure) per moderar un Grup de suport emocional, una iniciativa promoguda per l’Ajuntament de Barcelona a Nou Barris, dins el pla xoc de salut mental per abordar el patiment psicològic derivat del COVID-19. Aquesta és una de les activitats més gratificants, sento que hem aconseguit donar a aquestes persones la seva pròpia xarxa de suport, un espai on sentir-se escoltades i compartir. Tenim un grup força estable de persones, la majoria dones grans passant algun dol.  Persones que, amb la pandèmia, han perdut a éssers estimats, feines o altres xarxes de contacte social que els repercuteix en la seva qualitat de vida.

A la Fundació Ferran Angulo, per les tardes, visito a infants, adolescents i adults dedicant el temps necessari a cadascun d’ells. Amb la pandèmia he notat un augment considerable de consultes, hi ha molta demanda. Gràcies al programa social de l’entitat, també visitem nois i noies amb pocs recursos o que estan en centres d’acollida i als quals ajudem a gestionar emocionalment la seva situació.

A l’Associació Catalana per a la Infància Maltractada (ACIM) col·laboro en projectes subvencionats per l’Ajuntament de Barcelona com ara campanyes de prevenció al maltractament infantojuvenil i en l’elaboració de recursos preventius i formatius, per exemple, per als professionals de l’àmbit de l’esport escolar i les activitats extraescolars. També realitzem iniciatives participatives dirigides a menors en els entorns naturals dels infants, per exemple promovent el coneixement del senyal d’ajuda (a través de TIK TOK) que tots hauríem de conèixer. És bàsic sensibilitzar la població en identificar els senyals d’alarma per detectar situacions de maltractament, conèixer els protocols interns que cal posar en marxa i saber com actuar