Un servei que salva vides a través de la paraula

Tot i que la Marta, i la resta de voluntariat, atén les trucades des de casa seva, avui ha vingut a la seu de la Fundació Ajuda i Esperança perquè té supervisió amb el Sergi García, psicòleg coordinador del Telèfon de Prevenció del Suïcidi. Amb ell repassarà els casos, resoldrà possibles dubtes, reforçarà els missatges i recordarà que sempre té a la seva disposició un servei de suport psicològic per a ella. I és que «algunes trucades et poden deixar tocada».

La formació i preparació del voluntariat és imprescindible per poder donar resposta a aquest tipus de trucades. Per això, a banda de la formació i de les pràctiques prèvies, els voluntaris i les voluntàries reben una formació continuada.

Comença l’atenció telefònica. Durant quatre hores la seva veu acompanyarà i donarà suport a persones que «normalment estan molt soles». Cada dia parla amb sis o set persones; moltes d’elles no és la primera vegada que truquen, a algunes els reconeix la veu i coneix la seva història vital, la majoria no tenen suport i necessiten una atenció, necessiten algú que les escolti i les pugui tornar a enganxar a la vida, ni que sigui en aquell moment.

En una de les trucades, la Marta ha aconseguit tornar a vincular la persona a través del seu gos. Ha aprofitat que ha sorgit durant la conversa l’amor que aquesta persona sentia per l’animal, per fer-li veure que no el podia deixar sol. Aquest és només un exemple d’algunes estratègies que utilitza durant les converses, en què la família pot ser també una bona motivació, això sí, mai sense haver comprovat abans si hi ha una bona relació familiar. També els informa de recursos i d’eines comunitàries que poden fer servir per sentir-se més bé.

Tot i que en la majoria dels casos la persona que truca acostuma a necessitar algú que l’escolti, el protocol és el mateix per a totes les trucades i cal valorar, en primer lloc, el risc de suïcidi. Si n’hi ha, la Marta ha de contactar immediatament amb l’equip de suport d'emergències, que fa d’enllaç entre les persones orientadores i els serveis d’emergència.

Entra una trucada de risc; mentre la Marta es comunica per missatgeria amb l’equip de suport, ha de mantenir el contacte telefònic amb aquesta persona, sostenir-la, apartar-la de qualsevol objecte que tingui a l’abast amb què es pugui fer mal, distreure-la i intentar trobar-li els punts positius, acompanyar-la, fer-li de suport, donar-li les raons per continuar vivint...

Les trucades són totalment anònimes i en cap cas es recullen dades personals de les persones que truquen. Però el que sí que ha de fer la Marta i la resta de voluntaris és omplir per a cada persona atesa una fitxa amb alguna informació, que servirà després per poder analitzar les dades que generen els serveis i poder reflexionar sobre la realitat que ens envolta, sobre els fenòmens socials actuals i sobre la pràctica de l’escolta activa. Aquesta informació es recull cada any en la publicació de l’Observatori de l’Esperança, una eina important per poder ampliar coneixement i actuar.

Després de quatre hores darrere el telèfon, la Marta acaba la seva jornada de voluntariat. Fins d’aquí a quinze dies no hi tornarà. Segurament, aquest espai en el temps és necessari per a ella. El proper dia la seva veu tornarà a sonar tan amable, tan pacient, tan segura i tan professional com ha sonat avui. Una veu necessària per a tantes persones.

Si vols ser voluntari: https://www.telefonoesperanza.com/ca/voluntariat

El servei del Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900 925 555) està disponible les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Si necessites ajuda, truca!