Risc de suïcidi en les addiccions comportamentals
Resum
L'evidència científica actual permet afirmar que les conductes addictives no es limiten a les relacionades amb la ingesta d'una substància, sinó que hi ha una sèrie de conductes que inicialment generen sensacions plaents però que tenen un potencial addictiu molt elevat, com apostar a jocs d'atzar, el sexe, les compres o els videojocs, per exemple. A aquestes addiccions se les coneix com a addiccions comportamentals. Com passa amb les addiccions a substàncies, les persones amb addiccions comportamentals experimenten símptomes com ara la tolerància, la síndrome d'abstinència, la pèrdua de control sobre la conducta i la persistència en aquesta conducta malgrat les conseqüències negatives que impliquen en el seu dia a dia, per esmentar només alguns dels símptomes més característics (Grant et al., 2010).
Suïcidi i addiccions comportamentals: evidència científica i prevalença
Les addiccions comportamentals concorren sovint amb altres trastorns mentals, com els trastorns ansiosos, els trastorns depressius i altres trastorns addictius, així com també amb la conducta suïcida. Aquesta última constitueix un greu problema de salut pública, ja que afecta pràcticament totes les edats, però, especialment, els joves adults i les persones grans.
S'estima que més de 700.000 persones moren per suïcidi cada any al món i un número molt més alt fan un intent suïcida (World Health Organization, 2019). El risc de suïcidi és especialment freqüent en persones que tenen un trastorn mental (Too et al., 2019). Hi ha una àmplia literatura científica que ha explorat la conducta suïcida en uns certs trastorns mentals, com els trastorns depressius, bipolars i psicòtics, però, en canvi, la literatura sobre aquesta qüestió en altres trastorns, com en el cas de les addiccions comportamentals, és encara molt escassa.
La literatura científica que explora la conducta suïcida en les addiccions comportamentals és molt escassa i la majoria se centra en el trastorn de joc amb apostes.
La major part dels estudis publicats fins a la data que han explorat la prevalença i les característiques clíniques associades a la conducta suïcida en addiccions comportamentals s'han centrat en el trastorn de joc amb aposta en detriment de la resta d'addiccions comportamentals. Aquest fet s'explica en part perquè el trastorn de joc amb aposta està reconegut formalment com a trastorn mental des de fa diverses dècades i, en canvi, la caracterització clínica i el reconeixement formal de la resta d'addiccions comportamentals estan encara en fases molt inicials.
Així doncs, no disposem de prevalences precises i consensuades sobre el risc de suïcidi, a causa de la diversitat de formes a l'hora d'avaluar-lo, a la falta d'un consens clar sobre els criteris diagnòstics de les addiccions comportamentals, a les diferents composicions de les mostres dels estudis i al període de temps examinat.
Trastorn de joc amb apostes
Malgrat aquestes limitacions metodològiques, podem assenyalar que en mostres de persones amb trastorn de joc amb aposta s'estima que entre un 17% i un 48% presenten una història prèvia d'ideació suïcida i entre un 9% i un 31% han dut a terme un intent de suïcidi (Battersby et al., 2006; Ronzitti et al., 2017). Com s'ha assenyalat anteriorment, la literatura científica en la resta d'addiccions comportamentals és molt més limitada.
Trastorn per videojocs
En relació amb el trastorn per videojocs, els pocs estudis publicats fins a la data que han analitzat la relació entre aquest trastorn i el risc de suïcidi s'han fet majoritàriament en mostres d'adolescents i han avaluat fonamentalment la presència d'ideació suïcida. Els resultats d'aquests estudis assenyalen que si que hi ha una associació entre el trastorn per videojoc i la ideació suïcida, si bé el disseny transversal d'aquests estudis dificulta la interpretació dels resultats, atès que no es pot determinar si la ideació suïcida és una conseqüència de l'ús problemàtic dels videojocs o si les persones amb ideació suïcida recorren més als videojocs com una manera d'evadir-se d'aquests pensaments (Erevik et al., 2022).
Addicció al sexe
Respecte a l'addicció al sexe, en un estudi dut a terme entre persones amb addicció al sexe a França, els autors van trobar que fins al 41,7% dels participants manifestava un risc de suïcidi (inclosa la ideació i els intents suïcides) (Wéry et al., 2016). Un altre estudi, que va examinar el comportament sexual compulsiu i la psicopatologia en una mostra d'homes que buscaven tractament al Brasil, va trobar un risc de suïcidi en el 22% dels participants (Scanavino et al., 2013).
Addicció a les compres
En el cas de l'addicció a les compres, s'ha descrit una prevalença d'ideació suïcida del 18,4% i d'intents previs de suïcidi del 7,6% en una mostra de persones ateses en una unitat especialitzada en addiccions comportamentals a Espanya (Valenciano-Mendoza et al., 2021).
Factors de risc de suïcidi en el trastorn de joc amb aposta
Els factors associats al risc de suïcidi en el trastorn de joc amb aposta es poden agrupar en quatre categories principals (Armoon et al., 2023; Kristensen et al., 2023):
- Factors sociodemogràfics.
- Factors relacionats amb la conducta de joc.
- Factors relacionats amb la personalitat i altres factors psicològics.
- Factors psicopatològics.
La incapacitat per aturar la conducta addictiva, els sentiments de culpa per les conseqüències negatives generades al seu entorn i la solitud i incomprensió amb què viuen el problema són alguns dels factors que influeixen en la conducta suïcida.
Factors sociodemogràfics
El gènere femení s'ha associat en la majoria dels estudis amb un risc de suïcidi més alt. A mode d'apunt, convé assenyalar que, més enllà del trastorn de joc amb aposta, en termes generals les dones presenten taxes més altes d'intents de suïcidi que els homes, si bé aquests presenten taxes clarament més elevades de mort per suïcidi. Hi ha diferents hipòtesis per explicar aquest fet, una d'elles és que els homes acostumen a emprar mètodes de suïcidi més letals (Berardelli et al., 2022).
Dins dels factors sociodemogràfics, també s'han descrit:
- El nivell baix d'estudis.
- Els conflictes familiars i de parella.
- Les persones separades, divorciades o vídues.
- La desocupació.
Factors relacionats amb la conducta de joc
- Inici precoç del trastorn.
- Problemes econòmics i deutes.
- Sentiments de culpa i desesperació per les conseqüències ocasionades pel joc.
Factors relacionats amb la personalitat i altres factors psicològics
- Nivells alts d'impulsivitat.
- Desregulació emocional.
- Dificultats en la flexibilitat cognitiva i en la presa de decisions.
Factores psicopatològics i altres factors mèdics
- Els trastorns depressius i, en concret, el sentiment de desesperança en percebre que la seva situació no canviarà, que no comptaran amb el suport familiar i que no podran fer front als deutes.
- El trastorn per consum de substàncies.
- Trastorns ansiosos.
- TDAH.
- Trastorns de personalitat, especialment el trastorn límit de la personalitat.
- Malalties somàtiques cròniques.
Cal destacar que diversos estudis assenyalen que fins i tot després de controlar l'efecte dels factors psicopatològics (per exemple, la simptomatologia depressiva), la relació entre trastorn de joc amb aposta i suïcidi continua sent significativa (Wardle & McManus, 2021).
Factors de risc de suïcidi en altres addiccions comportamentals
En el cas del trastorn per videojocs, s'han descrit com a factors rellevants associats al risc de suïcidi (Yu et al., 2020):
- La simptomatologia depressiva.
- El gènere femení.
- La pertinença a una classe social baixa.
En l'addicció al sexe s'han descrit els factors següents (Blum et al., 2018; Chatzittofis et al., 2017):
- La presència de successos adversos durant la infància (incloent-hi haver patit abusos).
- Nivells d'impulsivitat alts.
- Dificultats en la regulació emocional.
- Simptomatologia ansiosa i depressiva.
- La baixa autoestima.
- La falta de suport familiar.
- El baix nivell socioeconòmic.
En l'addicció a les compres, s'han descrit com a factors associats al risc de suïcidi (Valenciano-Mendoza et al., 2021):
- El baix nivell socioeconòmic.
- La desocupació.
- La falta de suport familiar.
- Un mal estat psicopatològic.
És relativament freqüent sentir el relat de persones amb aquesta mena de trastorns que verbalitzen idees de suïcidi en experimentar una intensa frustració per la seva incapacitat per aturar la conducta addictiva, els sentiments de culpa per les conseqüències negatives generades al seu entorn, la solitud i incomprensió amb què viuen el problema i l'afectació en l'estat d'ànim generada per la conducta addictiva. Per tot això, és fonamental avaluar de manera sistemàtica el risc de suïcidi en persones amb addiccions comportamentals i donar-los el suport i l'acompanyament necessaris, tant professional com familiar, perquè puguin veure una sortida a un problema de salut amb conseqüències potencialment tan greus.
Si tens pensaments suïcides, demana ajut:
També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.
-
024
Línia d'atenció a la conducta suïcida -
061
Salut Respon -
900 925 555
Telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona