www.som360.org/ca

La soledat no desitjada és un sentiment subjectiu que afecta la salut física i mental de les persones que la pateixen. Sentir-se sol pot generar depressió, ansietat, insomni, deteriorament cognitiu i, fins i tot, pot ser una causa de risc de suïcidi. Es tracta, doncs, d’un problema de salut pública per a l'abordatge del qual la vinculació a la comunitat n’és un element clau.

La María Dolores García ens explica què ha significat per a ella sentir-se sola i com la seva participació en el grup d’ajuda «Acompanyant la soledat», impulsat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha estat rellevant per sortir d’aquesta situació. La seva història ens parla de patiment, incomprensió i aïllament, però també de la necessitat de l’altre i de la força de conviure i compartir.

«La gent no t’acaba d’entendre quan els dius que la teva soledat no és com la seva, perquè ells volen estar sols, però tu t’hi veus obligada», comença dient per expressar com se sent. Aquesta incomprensió ha sigut una de les constants a la seva vida, una vida gens fàcil, amb situacions violentes i traumàtiques que l’han dut a tenir problemes de salut mental. I si una cosa ha après en aquest camí és que «pots tenir una família que t’estima, pots estar acompanyada del món sencer i sentir-te molt sola; no té res a veure».

La María Dolores ha trobat en el grup d’ajuda gent que l’entén, amb qui pot parlar, amb qui pot compartir moments, pensaments, sentiments. Assegura que el grup li «ha canviat la vida un 99%», i que ha deixat enrere aquella època en què «estava a casa, lamentant-me de com n’era de desgraciada, amb la tele encesa perquè em fes companyia», fins que va ser conscient que havia de fer alguna cosa per sortir-ne: «Has de posar voluntat, aixecar-te, fer coses, relacionar-te i implicar-te». Ara té un grup de persones amb qui, més enllà de les sessions setmanals, pot conversar, quedar per anar a passejar, compartir interessos i gustos i experimentar el sentiment de pertinença.       

Soledad en personas mayores

Acompanyem la solitud

Webinar

  

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 4 de abril de 2024
Darrera modificació 8 de maig de 2024

Si tens pensaments suïcides, demana ajut:

També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.

La María Dolores participa des de fa temps en el grup d'ajuda «Acompanyant la soledat», impulsat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu. En aquest testimoni, ens comparteix què ha significat per a ella sentir-se sola sense voler estar-ho, i en el seu relat ressalta conceptes que val la pena tenir en compte, com la incomprensió, l'aïllament i la necessitat de sentir que pertanys a un grup, a una comunitat.

Escoltar-la reforça la idea que la soledat no desitjada ens incumbeix a tots i que en el seu abordatge la participació comunitària és un element important.