Pautes de conducta que funcionen per a les persones amb TEAF

Existeixen pautes de conducta que poden ser eficaces en persones amb altres trastorns, però no amb les persones amb trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF). Són estratègies de modificació de conducta que es basen en la teoria de l’aprenentatge, com, per exemple, el temps fora, els càstigs, els sistemes de fitxes, etc. Aquestes estratègies se solen utilitzar molt sovint, ja que són populars i tots estem familiaritzats en l’ús de conseqüències i el raonament causa-efecte per gestionar la conducta.

Aquests mètodes no tenen en compte les dificultats i les diferències que presenta una persona amb TEAF, donen per suposat que el nen aprendrà de les conseqüències. No obstant això, les persones amb TEAF presenten dificultats en la realització d’associacions causa-conseqüència,  presenten un pensament més concret de manera que els és més difícil generalitzar els seus aprenentatges a altres situacions futures i no saben predir o anticipar-se a les situacions. La dificultat en el pensament causa-efecte fa que no connectin bé una acció amb un resultat. De manera que poden realitzar el mateix error una vegada i una altra.

Per gestionar la conducta d’una persona amb TEAF és important tenir en compte:

• Les estratègies basades en la teoria de l’aprenentatge no són incorrectes, però no s’adapten a les dificultats del TEAF.
• Pensa en estratègies d’anticipació i d’adaptació de l’entorn. De vegades es tracta més de modificar l’entorn que la mateixa persona.
• Pensa que algunes dificultats són difícils de canviar perquè la seva conducta es deu a un dany orgànic causat per l’exposició prenatal a l’alcohol, però amb el suport, estructura, supervisió i consciència es poden aconseguir millores.
• La seva edat madurativa és menor que la seva edat cronològica en molts aspectes, per això, cal disminuir les expectatives i exigències en determinats aspectes de la conducta.
• Sigues concret. Les persones amb TEAF milloren la seva conducta quan se’ls parla en termes concrets. Es recomana no fer servir paraules o frases amb doble sentit. Si volem que faci alguna acció, millor dir què volem que faci i no el que no volem que faci.
• Sigues consistent. Ateses les dificultats que presenten els pacients amb TEAF per generalitzar el seu aprenentatge d’una situació a una altra, funcionen millor en un ambient amb menys canvis. Això inclou el llenguatge que fem servir, com demanar-li i recordar-li les seves rutines diàries de la mateixa manera, fent servir sempre les mateixes paraules.
• Repetició. Les persones amb TEAF tenen problemes en la memòria a curt termini, obliden coses que realment volen recordar, també obliden informació que han après. Per aconseguir que recordi a llarg termini, necessitarà que li recorden una vegada i una altra. També necessitarà que li recordem els passos a seguir en les seves rutines.
• Rutina. Una rutina estable, que no canviï d’un dia per l’altre farà més fàcil preveure quina acció ve després. La rutina també disminueix els nivells d’estrès, permetent un millor aprenentatge. Alguns poden tenir un pensament més rígid i no entendre algunes excepcions, així que quan ens proposem adquirir un hàbit, com més consistents siguem i menys excepcions fem, més fàcil serà consolidar l’aprenentatge.
• Simplicitat. Les persones amb TEAF se sobrecarreguen en determinades situacions on hi ha massa estímuls i això de vegades ocasiona problemes de conducta. Cal detectar a temps en quin punt més informació ja no serà assimilada o li generarà més estrès.
• Supervisió. Les persones amb TEAF necessiten més supervisió, per desenvolupar pautes de bona conducta i protegir-los de riscos que no són capaços de veure.