Com gestionar i conviure amb els símptomes de la psicosi?

La psicosi és un trastorn que pot tenir qualsevol persona, independentment de si és home o dona, del seu nivell educatiu o de la seva nacionalitat. El fet que una persona tingui psicosi depèn de diferents factors: la vulnerabilitat genètica, les experiències traumàtiques en la infància o en l’adolescència, el consum de drogues, el nivell educatiu o l'estrès. Aquest model es pot aplicar a altres condicions mèdiques com la hipertensió o la diabetis.

I tothom pot tenir al·lucinacions i deliris. Al voltant d'un 28% de les persones de la població general pot tenir pensaments delirants i un 10-15% al·lucinacions. No totes les persones que tenen aquestes experiències acaben tenint una psicosi; en el 80% dels casos, són experiències transitòries que no tindran impacte en la vida de la persona. Però en el 20% restant dels casos, aquestes experiències produiran malestar i interferència amb la vida quotidiana, i és en aquests casos en què és molt important demanar ajuda.

Jo crec que en la seva gran majoria poden ser causats per haver patit abusos sexuals en la infància, assetjament escolar, maltractament psicològic, violències diverses… Les al·lucinacions són un símptoma d'un patiment extrem. A vegades necessitem crear una altra realitat per refugiar-nos quan la nostra realitat ens fa mal.

Doncs bé, els deliris són creences de les quals una persona està convençuda però no té proves que siguin certes, o bé no són compartides pels altres.

Les paranoies són un tipus de deliris que tenen a veure amb les altres persones. Per exemple, desconfiar de la gent perquè creus que et volen fer mal, que riuen de tu, que et critiquen, que t'observen o controlen o que et volen enganyar.

Les al·lucinacions són experiències perceptives sense un estímul que les justifiqui o que altres persones no tenen. Poden ser experiències que afectin qualsevol modalitat sensorial: vista, oïda, olfacte, tacte, gust o corporal.

El nivell d'afectació pot variar molt entre diferents persones. Principalment, la psicosi pot produir malestar en la persona i en el seu entorn i també interferència en la seva vida
quotidiana. Però hi ha moltes coses que es poden fer per aconseguir reduir aquests símptomes el màxim possible. Buscar ajuda professional és de gran utilitat.

Alicia

Persona amb experiència pròpia en psicosi

«He hagut de construir una nova versió de mi mateixa»

Ver testimonio

Jo diria que de res a molt hi ha una gamma interminable de colors. També hi ha moments en què varia, i molt, el nivell d'afectació. El més important és desenvolupar eines que ens permetin gestionar aquests símptomes i normalitzar-los en el nostre dia a dia.

Aquesta és la pregunta del milió. Jo utilitzo la lògica: als veïns els interessa la meva vida?; quin sentit té que m'espiïn o parlin de mi?; com és possible que pugui escoltar-los criticant-me a través de les parets?; tan important soc perquè la gent que em creu pel carrer m'espiï i em segueixi?; entre milers de milions de persones a la Terra, com és possible que els extraterrestres m'hagin triat a mi?

Pel que fa a l'al·lucinació visual, sempre es mou amb els teus ulls, és a dir, si la veus a la teva dreta, sempre estarà a la teva dreta, per més que et moguis intentant veure-la davant. Per això, tenim la sensació de veure passar ombres o éssers o insectes d'un costat a un altre, o, que quan les busquem s'amaguen, per després espantar-nos. Com més forces l'ull per “veure-les”, més "les veuràs”, per contra, si relaxes els ulls, ajudaràs que “s'esfumin”. La llum natural ajuda a dissipar l'al·lucinació visual, per contra, les habitacions tancades amb llum artificial, amb parets blanques, semblen convertir-se en pantalles de cinema. 

I sí, podràs arribar a gestionar-ho, a conviure-hi i a parlar d'això públicament, amb total naturalitat.

Hi ha elements que et poden ajudar. Pots preguntar si algú més ho ha vist o intentar tocar-ho. També pots tancar els ulls, respirar i tornar a mirar per veure si encara hi és. I, sobretot, matingues la calma. La ment i els sentits de vegades ens poden jugar males passades.

Les al·lucinacions auditives o veus poden ser positives, neutres o negatives. Les veus negatives normalment tendeixen a mantenir-se perquè generen molt malestar i això fa que la persona intenti suprimir-les d'alguna manera fent-les fora. Imagina que poses la mà damunt d'una vitroceràmica encesa. La teva reacció immediata (instintiva) serà apartar-la, perquè fa mal. Amb les veus passa el mateix quan són negatives. I això fa que tornin més sovint. Hi ha moltes coses que pots treballar amb els teus professionals de referència per disminuir el malestar que et produeixen les veus.

Jo també et diria: A qui et recorden aquestes veus?, qui et va parlar malament?, en la teva infància i adolescència has patit assetjament?, t'han insultat de manera reiterada? Et recomano parlar d'això amb persones de confiança i professionals, encara que faci mal. I començar a parlar-te bé a tu mateix. Moltes vegades som el nostre pitjor enemic i ens diem coses horribles. Comença a canviar la manera en què et tractes. Tracta't amb amor i afecte, no amb odi.

Escoltadors de Veus: comprendre i acompanyar

Ir al artículo

Si estàs en un moment en què les veus i els deliris són molt intensos, és normal que pensis que no passaran mai. No és un procés fàcil ni ràpid, però amb ajuda professional i del teu entorn i amb treball personal podràs aconseguir estar bé i dur a terme els teus projectes, encara que quedin alguns símptomes sense millorar al 100%. És com trencar-te una cama; quan tens dolor, t'acaben d'operar i encara no pots caminar, creus que mai podràs tornar a fer el que feies abans: anar als llocs, córrer, ballar... Però amb ajuda dels fisios, la família i, sobretot, molt d'esforç i paciència, es pot aconseguir. Encara que a vegades et pugui fer una mica de mal, això no té per què impedir-te continuar endavant.

Sí, es pot conviure amb això. És important que vagis desenvolupant les teves pròpies estratègies de gestió. Jo no puc triar tenir-les o no, però sí que puc triar el lloc des del qual les visc. És una elecció que ho canvia tot, encara que les continuïs tenint. Si un retrat em fa l'ullet, m'és igual, no li faig cas. Si quan vaig a dormir, apareix a la meva habitació una “aurora boreal” de colors, em dedico a mirar-la i a deixar-la passar. Si veig insectes, especialment una aranya, la miro com qui veu ploure, sé que no ho hauria de fer, però fins hi tot li poso nom i parlo amb ella. És a dir, relativitzar molt, deixar passar en lloc de barallar-s'hi. També és important no tenir autoestigma i poder reconèixer que tens un problema de salut mental, perquè en cas contrari pots anar a buscar justificacions del que sents com a real en les teories de la conspiració.

Hi ha algunes coses que poden ajudar a prevenir recaigudes. Prendre la medicació segons la pauta del teu metge, evitar consumir drogues i alcohol, aprendre estratègies per manejar l'estrès, tenir activitats que t'agradin i gent amb qui passar temps i compartir les teves preocupacions. Una cosa molt important és identificar els teus símptomes d'alarma i crear un pla d'actuació per si tornen a aparèixer. Demana als professionals del teu centre de salut mental que t'ajudin a fer-lo, comparteix-lo amb els teus familiars i amics més íntims perquè t'ajudin. Si tornen a aparèixer i els identifiquem a temps, els símptomes es podran gestionar i pots tornar a estar bé en poc temps i de manera molt més senzilla.

També afegiria: gestió, acceptació, aprenentatge, no tenir por de demanar ajuda. Tenir el temps estructurat, és a dir, res de quedar-se al llit fins a les tantes. Tenir activitats que ens facin sortir de casa i relacionar-nos. És més important estar actius que el tipus d'activitat. És igual si estudies, treballes, vas cada dia a passejar, col·labores amb una entitat animalista, participes en activitats culturals o vas a tallers de pintura o lectura, és essencial ocupar el nostre temps en alguna activitat, per evitar dedicar-nos a donar-li voltes al nostre món al·lucinatori.

No. Són experiències que li poden passar a qualsevol persona. Si et generen malestar i interfereixen en la teva vida quotidiana, pots consultar amb el teu metge o metgessa de capçalera per si creus que et pot ajudar o consultar amb algun professional especialista en salut mental. 

Experiències psicòtiques en la població general

Ir al artículo

Ni una flor fa primavera, ni una gota una tempesta. Jo crec que molta gent al llarg de
la seva vida ha tingut algun tipus d'experiència inusual, sense més. t'hauries de preocupar en el cas que tinguis algun tipus de consum de drogues o et passis moltes hores tancat, sense relacionar-te amb altres persones.

Hi ha moltes estratègies per disminuir el malestar. Si ja ets capaç d'identificar-les, tens més de la meitat del treball fet. Felicitats! Buscar pensaments alternatius, parlar amb persones de confiança que et donin el seu punt de vista i fer coses que t'ajudin a relaxar-te poden ser algunes d'elles. Consulta al teu equip de professionals per trobar les que et funcionin més bé. Ells et donaran opcions que pots provar fins que trobis les que t'ajudin més.

Primer, deixa'm felicitar-te per adonar-te'n; ja tens més de la meitat guanyat. Jo quan em sento «rara», dono un tomb i m'assec a la terrassa d'un bar proper a casa meva, perquè «em doni la vida», és a dir, el fred o la calor, o em poso a xerrar amb qualsevol conegut del barri.

L'autoregulació emocional en els trastorns psicòtics

Llegeix més

Jo us diria que els símptomes poden desaparèixer o baixar la seva intensitat, però la recuperació no és l'absència de símptomes, sinó aprendre a conviure amb ells. Tot i així, cada persona és diferent i la seva recuperació serà diferent.

Cada persona és diferent, la recuperació pot portar més o menys temps, depèn de cada cas. La recuperació es pot aconseguir encara que els símptomes no hagin desaparegut per complet. Es pot treballar, estudiar, fer vida social, viatjar, independitzar-se, encara que els símptomes no hagin desaparegut del tot.

Les recaigudes poden estar relacionades amb un conjunt de factors. Prendre la medicació adequadament ajudarà molt a prevenir recaigudes. Però hi ha altres factors que poden fer que apareguin de nou alguns símptomes, encara que la continuïs prenent: l'estrès, el consum de drogues i alcohol o guardar-se els problemes per a un mateix, per exemple. L'important en aquests casos és actuar quan notis que apareixen els símptomes. Contacta amb el teu equip de professionals al més aviat possible. Com més aviat millor ho facis, més lleus seran i abans tornaràs a sentir-te bé.

Recaigudes en els trastorns psicòtics

Llegeix més

Jo afegiria: Has fet teràpia? No ho visquis com una derrota. Els símptomes poden tornar, sí, però de la mateixa manera que tornen, també poden tornar a marxar. Davant una recaiguda, pots anar a urgències perquè t'ajudin a estabilitzar-te. Ves-hi tranquil, cada vegada més, els professionals són conscients de la importància d'atendre'ns bé, amb tranquil·litat i humanitat. Estàs a urgències unes hores i després tornes a la teva quotidianitat.

Aquest és un cas molt freqüent. El millor és que parlis amb la teva parella. Explica-li la teva preocupació i proposa-li anar a visitar a un especialista per esbrinar què li està passant i que pugui rebre l'ajuda que necessiti. Intenta fer-ho en un moment que estiguis tranquil, que la teva parella també ho estigui i que estigueu en un entorn íntim i sense presses. Intentar transmetre calma, normalitat i seguretat és molt important.

En aquest cas, el primer que cal esbrinar és si és un canvi respecte a la seva actitud habitual, si ha passat alguna cosa que pugui explicar aquest canvi. Si és així, és molt important transmetre de manera calmada que esteu preocupats i que voleu ajudar-la. Asseu-te amb ella, crea un clima de confiança i parla amb ella. Intenta esbrinar allò que li pot estar passant i que potser tu no pots veure.  

Però demanar orientació professional és la millor manera de sortir de dubtes. El metge de capcelera pot ser el primer professional que pot valorar la situació i decidir si val la pena consultar amb un especialista en salut mental. 

Quan una persona experimenta un trastorn psicòtic, el malestar també sol afectar les persones del seu entorn. És molt freqüent que aquestes persones tinguin molts dubtes sobre com actuar i sentiments de frustració, culpa o por cap al futur. Hi ha grups de familiars de persones amb psicosi que poden ajudar a gestionar aquestes emocions i a trobar maneres de cuidar-se i de cuidar als familiars amb psicosi.

Al meu fill li han diagnosticat psicosi, ¿ara què?

Llegeix més

Abans de res, vull agrair-te la teva sinceritat. Ser sincera amb tu mateixa t'ajudarà a no projectar la teva frustració, els temors o les incerteses sobre la teva filla. La teva filla també està vivint un dol, sent que ha perdut el tren de la seva vida. Els seus amics continuen estudiant, els seus primers treballs, les seves primeres relacions formals, i ella s'ha quedat aturada. És tan dolorós, que ni tan sols ho pot verbalitzar, ni posar-li nom. Per això, és important remarcar-li que la seva vida no acaba aquí, que ningú no coneix el futur. Una forta abraçada a les dues.