La prevenció del suïcidi en el sistema penitenciari

El  sistema penitenciari és un ecosistema complex, paradoxal i altament burocratitzat, però, com tots els sistemes, sobreviu a les relacions quotidianes dels qui en formen part.

La conducta suïcida suposa un problema de salut pública de primer ordre a causa del gran nombre de persones afectades cada any al món. El suïcidi es considera un trastorn multidimensional que resulta d'una complexa interacció de factors biològics, genètics, psicològics, sociològics i ambientals.

La conducta suïcida representa un dels problemes més greus en el context de les institucions penitenciàries, sent sovint la principal causa individual de mort en aquests entorns.  

El risc de suïcidi entre la població general i la població penitenciària presenta diferències importants quant a taxes, factors de risc i contextos específics. Els estudis sobre aquest tema revelen que els índexs de suïcidi solen ser considerablement més alts als centres penitenciaris que a la població general (Görgülü & Tutarel-Kişlak, 2012).

La salut mental en l'ecosistema penitenciari

Ir al artículo

Pel que fa a les taxes de suïcidi:

• Població general. Les taxes de suïcidi en la població general varien segons el país, la regió i altres factors demogràfics. Per exemple, en molts països, la taxa anual de suïcidi oscil·la entre 10 i 15 per cada 100.000 persones.

• Població penitenciària. La taxa de suïcidis en centres penitenciaris és significativament més alta que a la població general: 8 vegades superior a la població preventiva i 6 vegades superior a la població reclusa (Bedoya et al. 2009). En alguns contextos, els estudis revelen taxes de suïcidi superiors a 100 per cada 100.000 interns, depenent del país i del centre específic (Garés Calabuig et al., 2024) (INE, 2020).  

Segons les dades del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i els informes sobre l'estat dels centres penitenciaris, la taxa de suïcidi a l'àmbit penitenciari és considerablement superior a la de la població general. El 2021, la taxa de suïcidi a les presons de Catalunya va ser de 3,8 suïcidis per cada 1.000 interns, cosa que reflecteix una prevalença molt alta dins de la població penitenciària

Múltiples factors que impacten en la taxa de suïcidis

És fonamental reconèixer que els escenaris penitenciaris varien en funció de les característiques de la població interna i de les condicions específiques de l'entorn. Factors com la detenció a curt o llarg termini, la presència de persones tot esperant judici, la sobreocupació, la reincidència, les polítiques de sentències, entre d'altres, són determinants que poden impactar la taxa de suïcidis de manera diversa. 

Les presons solen allotjar grups tradicionalment considerats vulnerables a les elevades taxes de suïcidi. A més, és crucial tenir en compte que estar empresonat implica molt més que la pèrdua de llibertat física.

L'aïllament és una mesura que augmenta significativament el risc de suïcidi. Les persones en aïllament experimenten un agreujament de l'estrès psicològic a causa de la privació d'interacció social, la reducció d'estímuls i la percepció de soledat extrema. Aquests factors poden desencadenar símptomes d'ansietat, depressió i desesperança, que són comuns precursors d'ideacions suïcides. L'aïllament pot accelerar pensaments autodestructius, especialment en situacions d'oci prolongat.

La joventut representa un factor de risc notable en contextos penitenciaris, a causa de la fase de desenvolupament en què es troben. Sovint, ingressen a la presó sense haver desenvolupat habilitats sòlides d'afrontament i sota una alta càrrega d'impulsivitat i pressió social, la qual cosa pot afavorir conductes autolítiques.

La separació de l'entorn familiar i la pèrdua de vincles afectius són factors que afecten de manera significativa aquesta població, que es veu obligada a conviure amb persones que enfronten problemes diversos i severs. Aquest context s'acompanya de normes de disciplina i supervisió, la qual cosa contribueix a una pèrdua d'intimitat i, a vegades, d'identitat.

La conducta suïcida és considerada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com una causa de mortalitat evitable, ja que sovint es poden detectar amb anticipació, els factors de risc i els senyals que la precedeixen. Per tant, és un deure de l'administració penitenciària vetllar per la màxima detecció possible i per l'aplicació de les mesures preventives posteriors. Atès que la població penitenciària es troba sota la custòdia directa de l'administració, aquesta té l'obligació de: 

• Vetllar per la seva vida. 
• Vetllar per la seva integritat. 
• Vetllar per la salut.  

És important destacar que l'impacte de què s'ha anomenat «institucionalisme» s'estén més enllà del temps de reclusió. Les conseqüències d'aquesta experiència poden acompanyar els individus durant llargs períodes, fins i tot després de la seva excarceració. Estudis recents han revelat que la incidència de suïcidis després de l'alliberament és més gran que la registrada a la població general, cosa que suggereix que la transició de tornada a la vida en llibertat pot ser un moment crític en què molts reclusos enfronten un elevat risc de conducta suïcida.

El 2023, es van registrar un total de 6 suïcidis en el context penitenciari de Catalunya: 4 homes cis i 2 dones cis, sense registrar casos de persones trans. En el que va de 2024, fins a finals d'octubre, la xifra ha augmentat a 11 suïcidis, dels quals 9 corresponen a homes cis i 2 a dones cis, mantenint-se també l'absència de casos entre persones trans.

La predominança de suïcidis entre homes pot reflectir diversos factors, incloent-hi estigmes relacionats amb la vulnerabilitat emocional i la por de buscar ajuda, que són comunes en les cultures masculines. És important considerar els mètodes utilitzats i les diferències de gènere en aquest aspecte. En general, els homes tendeixen a emprar mètodes més letals quan intenten llevar-se la vida, cosa que contribueix a les xifres més altes de suïcidi en aquest grup.

Les dones recluses, més factors de risc relacionats amb el rol social

D'altra banda, les dones també enfronten desafiaments únics en l'entorn carcerari, com la violència de gènere, el trauma i l'estigma, que poden influir en la seva salut mental i augmentar la seva vulnerabilitat. En les dones i els mètodes utilitzats, tot i que presenten menys casos de suïcidi consumat, tendeixen a realitzar més temptatives de suïcidi. Això pot estar relacionat amb una major predisposició a expressar la seva angoixa emocional. La literatura mostra que les dones internes en centres penitenciaris se suïciden 20 vegades més que les dones no recluses (Marzano et al., 2010).

Les dones empresonades enfronten una sèrie de factors de risc específics que estan íntimament relacionats amb el seu rol social. Moltes d'elles, com que són mares o principals cuidadores a les seves famílies, pateixen un profund sentiment de culpa i ansietat per la separació dels seus fills i éssers estimats. A mesura que la data de sortida s'acosta, s'experimenta una combinació de por, incertesa i pressió deguda a les expectatives familiars i socials que hi poden recaure, cosa que representa un risc significatiu.   

L'absència de suïcidis entre persones trans, en aquests dos darrers anys, es podria interpretar de diverses maneres, des de la manca de registres precisos fins a la possibilitat que aquest grup no es visibilitzi en les dades. 

La conducta suïcida als centres penitenciaris de Catalunya representa un desafiament significatiu que requereix atenció i estratègies adequades de prevenció, intervenció i postvenció. La comprensió dels factors que contribueixen a aquesta problemàtica és essencial per sensibilitzar, no sols reduir les taxes de suïcidi, sinó també millorar el benestar emocional i psicològic de la població reclusa.

Un pla de xoc per donar resposta a la creixent taxa de suïcidi als centres penitenciaris

Davant l'alarmant augment de suïcidis en l'àmbit penitenciari durant el 2024, s'ha implementat un pla de xoc per abordar aquesta problemàtica de manera urgent i efectiva. El pla de xoc sobre la prevenció del suïcidi a l'àmbit penitenciari de Catalunya prové del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a resposta a la creixent preocupació per les taxes de suïcidi als centres penitenciaris. 

La iniciativa es basa en aquestes mesures:

Establiment de taules de treball a cada centre penitenciari. 

Aquesta taula estarà composta per tots els agents implicats (equip de Benestar, Servei Interior, Atenció Primària de Salut i Salut Mental) i es reunirà mensualment per revisar dades sobre la detecció, activació i desactivació de casos, així com la seva evolució. A més, proposarà recomanacions a la direcció del centre i desenvoluparà solucions immediates per als problemes que sorgeixin. 

Sensibilització i formació.

• Implementació de programes de formació (píndoles formatives) dirigits a tots els agents penitenciaris i professionals involucrats en l'atenció dels interns. Això inclou formació sobre prevenció del suïcidi i maneig de crisi. 

• Difusió i formació en les guies de prevenció del suïcidi, adreçades tant a professionals com a entitats, voluntaris, famílies, l'entorn proper i les persones privades de llibertat. 

Sistema d'alerta per a esdeveniments crítics.

Creació d'un sistema d'alerta que activi protocols de protecció davant de situacions crítiques.

Bústia d'avís i suport intern.

Implementació d'una bústia perquè els interns puguin comunicar situacions de risc o sol·licitar suport. 

• Instal·lació de la bústia AVÍS PER LA VIDA a totes les dependències del centre, accessible a totes les persones internes. 
• Implementació de la figura de l'intern de suport, a fi d'acompanyar, des d'una perspectiva de suport i convivència, les persones en risc de suïcidi. 

Control d'activacions del protocol.

Establiment d'un sistema de monitoratge per a les activacions del protocol de prevenció del suïcidi, així com per a les actuacions d'atenció primària.

• Intensificar el seguiment per part d'Atenció Primària de les persones amb risc baix i moderat de suïcidi. 
• No es desactivaran els PPS amb alt risc de suïcidi; en lloc seu, s'organitzarà el seguiment mitjançant una disminució gradual del risc (essent considerat risc mitjà o baix), d'acord amb la justificació clínica psiquiàtrica.
• L'equip de Benestar realitzarà un seguiment bimensual de les persones que presenten factors de major risc, com ara autolesions, intents autolítics, judicis pendents, entre altres factors a considerar. També supervisarà les deteccions/activacions i emetrà recomanacions als equips directius del centre respecte del Pla de Prevenció del Suïcidi (PMPS).    

Restricció d'accés a mitjans o utensilis letals.

S'elaborarà un llistat d'eines que puguin ser utilitzades com a mètodes perillosos, juntament amb mesures específiques per mitigar aquests riscos.

Habilitar espais alternatius.

• Crear espais de monitoratge sota videovigilància més agradables, amb una disposició ambiental adequada per a persones en risc de suïcidi.

• Habilitar al Departament d'Atenció Especialitzada per a persones amb discapacitat intel·lectual i a les Unitats d'Intervenció Compensatòria espais més flexibles i menys restrictius, on es puguin oferir alternatives per resoldre conflictes.    

Intervenció intensiva en règim tancat.

Desenvolupament de programes d'intervenció interventiva dirigits a interns en règim tancat, els quals sovint presenten un major risc de suïcidi a causa de la manca d'interacció social i suport emocional.

Connectivitat i accessibilitat.

Assegurar el registre de la informació al repositori compartit per part de tots els professionals (sanitaris i penitenciaris) sobre deteccions, activacions i intervencions, respectant la confidencialitat i la normativa legal.    

Estudi de risc amb perspectiva de gènere.

Realització d'estudis de risc que considerin les diferències de gènere en la població penitenciària, reconeixent que els diferents gèneres poden presentar diferents factors de risc i necessitats.

La implementació del pla de xoc per a la prevenció del suïcidi a l'àmbit penitenciari marca un pas significatiu cap a la millora de la salut mental de les persones internes.

El grup de treball assignat per a l'anàlisi exhaustiva del pla de xoc i la implementació dels ajustaments i recomanacions corresponents serà responsable de la supervisió contínua de cada component del pla, avaluant-ne l'efectivitat i proposant les modificacions necessàries per garantir-ne l'èxit.    

La prevenció del suïcidi, especialment en l'àmbit penitenciari, s'ha d'entendre com una tasca col·lectiva, en què tots els agents juguen un paper crucial. En involucrar-nos de manera activa en la detecció i la prevenció del risc suïcida, podem crear entorns més segurs i humans.