Les preguntes sobre la ideació de mort o la conducta suïcida sempre han de ser progressives i per competències. Sempre començaríem identificant un malestar, de manera activa (observant canvis de comportament i expressions de malestar) o responent una demanda directa del nen o de l’adolescent.

Una vegada constatada la presència del dolor, hem de valorar la presència del següent element essencial del suïcidi, la desesperança. Si trobem ambdós elements, que sabem que són suficients perquè pugui haver-hi ideació de mort, llavors hem de preguntar per aquesta idea. En alguns casos, si el nen o l’adolescent diu que està pensant amb el suïcidi, serà suficient per interrompre la valoració i acompanyar-lo en el seu malestar i dir-li que informarem els seus pares d’això tan important, perquè el puguin ajudar a manejar tot el que el fa patir.