Els processos de recuperació de les crisis suïcides són individuals, però també tenen alguns elements comuns. Si entenem que les crisis suïcides es produeixen en el context d’una crisi vital, mentre la crisi vital no es resolgui, el risc de suïcidi es manté present. Per això recomanem que les mesures de seguretat es mantinguin durant tota la crisi vital i durant un any un cop s’hagi resolt.

És important incorporar aquestes mesures de seguretat en les rutines familiars:

• Privar-li l’accés a la medicació (recomanem guardar tota la medicació que hi hagi al domicili amb pany i clau) i monitorar el seu ús i assegurar-se l’adherència al tractament farmacològic.
• Mantenir-se més disponible i atent davant la presència de crisis esporàdiques.
• Afavorir el compliment amb el seu tractament tant psicològic com farmacològic,  assegurar que assisteix a les visites de seguiment i mantenir una bona comunicació amb el professional terapeuta de vostra filla i amb l’escola (si és que pot assistir-hi en aquest moment).
• Transmetre-li esperança.
• Reconèixer i explicar-li que l’adolescència és una etapa dura, però que tot el que ve després és molt millor,  que no passa res perquè no sàpiga què fer en un futur, perquè no sàpiga què vol, perquè està confosa, perquè totes aquestes coses durant l’adolescència no són un problema, són precisament les respostes que cal respondre els pròxims anys, no en aquest moment.
• Transmetre-li que el seu malestar no desbordarà la família, que vosaltres sou on volen estar, al seu costat, a les bones i a les no tan bones.
• Fomentar la seva vinculació a grups de pertinença, a activitats, amb iguals i en l’àmbit familiar.