El dol que comporta una pèrdua per suïcidi, encara invisibilitzada socialment i associada a l’estigma i a nombrosos mites, és un viatge difícil per a les persones que el viuen. El fet de silenciar-lo, de no seguir un procés de dol saludable, ens precipita com a supervivents al risc de desenvolupar afeccions psicològiques i físiques greus, que es poden allargar durant molt de temps, i a tenir nosaltres mateixos conductes suïcides.

Algunes recomanacions són:

1. Les persones no reaccionem igual davant la mort d’un ésser estimat. La resposta és individual i està relacionada amb la nostra manera de ser, l’educació que hem rebut i les experiències personals i culturals.
2. Dissimular el que sentim no és bo: dificulta la comunicació amb les persones que ens estimen i que potser senten el mateix que nosaltres.
3. Quan perdem algú a causa del suïcidi, el més normal és que el nostre món es torni insuportable, insegur, ple de dolor i culpabilitat.
4. El procés de dol ens pot causar dolor físic i mental. És molt convenient que anem al metge i es faci un seguiment del nostre estat de salut general i, si cal, que busquem l’ajuda psicoterapèutica més adequada.
5. El dol a causa del suïcidi té un risc especial d’evolució negativa, el que s’anomena dol complicat o traumàtic, i hem de ser conscients de la necessitat de detectar una evolució negativa per poder-hi fer front i reconèixer que necessitem ajuda.
6. Necessitem que ens acompanyin, que ens comprenguin, que ens reconfortin, no pas que ens diguin que hem de superar aquesta situació. És bo que recordem això de manera afectuosa a la gent del nostre entorn.
7. Parlar de la pèrdua que hem patit és necessari; reviure la nostra experiència (què va passar, com ho vam viure...) és bo per a la nostra evolució i per integrar la pèrdua, encara que la majoria de les persones creguin que no.
8. La pèrdua i el dol estan carregats de mites i d’idees equivocades, és important que fem un bon aprenentatge sobre el dol i busquem informació adequada.
9. Plorar és convenient. És normal sentir una gran tristesa. És lògic que no tinguem ganes de fer res. Al marge del que ens digui la gent, hem de tenir clar que aquest és l’estat normal i que s’allargarà durant força temps.
10. La vida al voltant nostre continua, encara que no vulguem. En tant que sigui possible, hem de trobar espais per recuperar la nostra vida i reformular com la viurem després de la pèrdua que hem patit.