El suïcidi no és una malaltia, de manera que no hi ha un tractament específic per a la persona que es vol suïcidar. Existeixen moltes línies de tractament que s’han demostrat eficaces per a la prevenció del suïcidi, sobretot les que assumeixen que les crisis suïcides necessiten un seguiment a mitjà i llarg termini.

La intervencióThe World Health Organization Brief Intervention and Contact Program (WHO BIC) ha estat reconeguda en una metaanàlisi com la intervenció amb millors resultats per a la reducció del suïcidi, per sobre del Liti i de la Teràpia cognitiva-conductual. Aquesta intervenció consisteix en una visita en rebre l’alta i un seguiment programat de nou contacte distribuïts en 18 mesos (telefònics o presencials, distribuïts de manera setmanal i mensual (1,2,4,7 i 11 setmanes, i 4,6,12 i 18 mesos).

Moltes altres teràpies han demostrat beneficis en l’abordatge de la conducta suïcida: la teràpia Dialèctica Conductual (DBT), la teràpia cognitiva conductual (CBT), la teràpia basada en la transferencia (TFP), Multisystemic Family Therapy (MST); Family-Based Crisis Intervention (FBCI); Attachment-Based Family Therapy (ABFT). Alguns tractaments farmacològics com el liti o la clozapina, també han demostrat la seva eficàcia en la prevenció del suïcidi.

En la realitat del suïcidi, sobretot en la infància i l’adolescència, és important ajustar el tractament als condicionants que han dut a la persona a prendre aquesta decisió. Però de manera general, tot tractament que vagi orientat a incrementar les habilitats d’afrontament de la vida, són les que més impacte tenen en la infància i l’adolescència en la reducció del suïcidi.