La canoteràpia en el tractament dels trastorns de la conducta alimentària

Al llarg de la història s'ha estudiat i comprovat la importància i l'eficàcia de la presència dels animals a la vida de l'ésser humà. La relació amb ells, i en concret la relació amb els gossos, ha anat evolucionant enormement amb el pas del temps i ha passat de ser una relació merament utilitària (animals com a eina de caça, protecció, transport, pasturatge, etc.) a una relació d'amistat, respecte i companyia.

La canoteràpia o la teràpia assistida amb gossos (TAP) és un tipus d'intervenció duta a terme per professionals de la salut que incorpora aquests animals a les seves sessions per beneficiar-se precisament de la seva presència i del vincle que es crea amb ells, i que actuïn com a reforçadors, acompanyin i ajudin a mantenir els alts graus de motivació i implicació de les persones, fet que millora la seva adherència al tractament i promou de forma directa la salut mental.

Activitats amb gossos i persones amb TEA: teràpia o entreteniment?

Ir al artículo

Nombrosos estudis i teories com per exemple la Biophilia Hypothesis, definida per Erich Fromm i, més tard, desenvolupada en més profunditat per Edward O. Wilson ja el 1984, defensa que tots els éssers humans tenim una afinitat innata per la naturalesa i per vincular-nos emocionalment amb altres sistemes vius, i que estar-hi en contacte ens aporta enormes beneficis, com els que es descriuran en aquest article.

Així mateix, l'antrozoologia, la ciència que s'ha dedicat a estudiar les interaccions entre els éssers humans i els animals, afirma que l'enllaç que ens uneix a ells té efectes reguladors a nivell fisiològic, psicològic i social.

Gràcies a aquest enllaç amb els animals i al treball dels equips professionals, les persones hospitalitzades que fan aquest tipus d'intervenció aconsegueixen veure els gossos com una figura de suport, una companyia genuïna que no fa judicis de valor i que els anima a superar-se dia a dia. Aquests es converteixen en referents que proporcionen seguretat i relaxació en un ambient que pot resultar difícil, ja que els ingressos sempre són situacions difícils.

La finalitat d'incorporar els gossos al tractament és fonamentalment la d’acompanyar la persona per facilitar l'entorn i que així se senti menys jutjada i avaluada, i que la relació amb ells sigui el motor que la impulsi a voler millorar i implicar-se en el seu procés rehabilitador.

Un dels projectes innovadors que s'ha posat en marxa a l’Hospital Parc Sanitari Sant Joan de Déu Numància ha estat, precisament, el de canoteràpia per a la planta de subaguts de trastorns de la conducta alimentària (TCA), dut a terme per Entrelazadogs, un equip de psicòlogues i els seus gossos d'intervenció.

El trastorn de la conducta alimentària no només afecta físicament; les persones amb aquest diagnòstic també pateixen conseqüències negatives en els àmbits psicològic, emocional i social de les seves vides. Les més comunes són l'aïllament social, els conflictes per relacionar-se amb els seus iguals o familiars, les dificultats per enfortir l’autoconcepte i l'acceptació d'un mateix, la inestabilitat emocional, l'ansietat, la baixa autoestima, la poca tolerància a la frustració i la dificultat en el control dels impulsos. Tot això afecta directament el desenvolupament de les etapes de la vida de la persona amb el trastorn. 

La finalitat del projecte busca abordar precisament totes aquestes qüestions esmentades anteriorment, crucials per a les persones que tenen un trastorn de la conducta alimentària. Mitjançant la canoteràpia s'ha procurat potenciar les diferents intervencions psicoterapèutiques, amenitzar, facilitar i enriquir l'hospitalització, incrementar la motivació per participar en activitats en grup i augmentar l'adherència als programes terapèutics, així com normalitzar i desestigmatitzar el trastorn de salut mental i el treball dels equips de psicologia. Amb això, a més, es busca disminuir el percentatge de recaigudes.

Com són els gossos que visiten l'hospital?

Els grans protagonistes d'aquest projecte són els gossos: Black, Bamba i Bambú. Són equilibrats, tranquils i sociables i han estat seleccionats i preparats per ser gossos d'intervenció. Són animals que gaudeixen enormement del contacte social amb les persones i tenen una gran sensibilitat davant del seu estat emocional. La seva tasca a l'hospital és acompanyar totes les persones hospitalitzades de la planta de trastorns de la conducta alimentària proporcionant afecte, motivació i companyia mentre les psicòlogues treballen.

Des de l'any 2021, tots els dimecres entren per la porta de l'hospital movent la cua, feliços, saludant i despertant l'interès de tothom qui es trobin, enriquint i facilitant amb la seva presència tot l'entorn hospitalari, tant de les persones ateses com les persones treballadores de l'hospital.

Quan finalment arriben a la planta 7, tots els esperen amb impaciència i il·lusió a la porta i corren a rebre'ls, donant-los cada setmana la millor de les benvingudes.

La resposta per part dels gossos és recíproca i els beneficis, bidireccionals, ja que no és casualitat que els animals es mostrin alegres i tan còmodes precisament amb aquest col·lectiu; totes dues parts gaudeixen de la companyia i les carícies.

Quan parlem d’adolescents amb trastorns de la conducta alimentària, l'estat d'ànim és molt variable i les emocions estan sempre a flor de pell, de manera que interactuar amb els gossos d'aquesta manera els permet, sense prejudicis, vergonya o pressió social, manifestar el seu afecte de forma lliure i espontània. Saben que els gossos no els jutgen i que els accepten a tots incondicionalment, cosa que els permet oblidar-se, encara que sigui per un instant, de la seva realitat i el seu malestar psicològic.

El programa té una metodologia molt concreta. Les psicòlogues d'Entrelazadogs no busquen entretenir, distreure o divertir les persones hospitalitzades, sinó demostrar com els gossos només amb la seva simple presència poden aportar grans ensenyaments. A les sessions en grup aprenen sobre el llenguatge caní, la gestió de l'estrès, les necessitats reals, la percepció del món, la forma de resolució de conflictes, les tipologies, les cures, l'educació, etc. Aprenent sobre gossos i compartint temps de qualitat amb ells desenvolupen una sensibilitat i capacitat d'observació que els ensenya a mirar més enllà de les pròpies necessitats i empatitzar amb aquests meravellosos animals.

Abordatges comunitaris dels trastorns de la conducta alimentària

Llegeix més

Webinar

Mitjançant les activitats que es duen a terme al programa, les persones ingressades en aquesta planta aprenen i desenvolupen tècniques de regulació emocional, milloren les habilitats socials i augmenten la tolerància a la frustració. Els pensaments rígids, la necessitat de control i les creences limitants es veuen també disminuïdes quan han generat un fort vincle amb els gossos i aquests es converteixen en la seva principal font de motivació, i deixen de banda la seva simptomatologia associada al trastorn per connectar amb l'aquí i l'ara i mostrar més iniciativa per realitzar tasques que sense la presència de l'animal generarien, amb una alta probabilitat, un gran malestar, com ara manipular aliments, fer activitats on s'hagin d'exposar als altres o gestionar les seves pròpies emocions.

A la unitat, totes les persones ingressades tenen l'oportunitat de participar en la canoteràpia. Com ja hem esmentat, en aquest programa es fan dues sessions setmanals i tenen una hora de durada cadascuna. Les sessions són grupals (grups reduïts d’entre 5 i 8 persones) i sempre hi són presents la psicòloga i guia del gos, l'animal d'intervenció i algun professional sanitari.

Per treballar els objectius plantejats al programa i aconseguir els resultats esperats, l'equip té la seva pròpia metodologia: les activitats i dinàmiques que es realitzen sempre tenen com a principal protagonista el gos i tot gira al seu voltant, facilitant el treball de les psicòlogues, en les quals recau la responsabilitat de la sessió i són qui dirigeixen, planifiquen i desenvolupen cadascuna de les activitats del projecte. Vegem-ne un exemple.

Una de les maneres en què es fomenta l'empatia i, com a conseqüència, la millora de les habilitats socials durant les sessions és observant, avaluant i analitzant el comportament i el llenguatge dels gossos del programa; els animals no estan lligats en cap moment i això els permet tenir llibertat de moviment i poder expressar-se segons com se sentin. Això ofereix a les psicòlogues molta informació valuosa sobre l'estat emocional del grup i de cadascuna de les persones presents a la sala, ja que el gos de forma espontània s'allunyarà si percep que les persones estan nervioses o que l'ambient és hostil, o bé al contrari, quan se senti còmode, segur i en confiança buscarà de manera natural el contacte físic i la proximitat dels integrants del grup.

Els gossos d'Entrelazadogs són animals extremadament sensibles que perceben en tot moment l'estat emocional de les persones i busquen actuar en conseqüència. No és casualitat que quan en Black, Bamba o Bambú detecten que una de les persones ingressades està amb l'ànim decaigut decideixin tombar-se al seu costat i oferir-li la seva companyia.

Quins resultats s'han obtingut?

El canvi en l'estat d'ànim dels participants en els programes de canoteràpia és un dels aspectes més importants a destacar en aquest tipus d'intervenció. Persones que tenen dificultats per expressar-se, poca iniciativa a participar, dificultats per relacionar-se amb les altres, que es mostren insegures, hostils, i fins i tot desconfiades, aconsegueixen trobar a les sessions de teràpia assistida amb gossos un espai segur, còmode, on preval l'acceptació i sentiment de pertinença, aspectes que afavoreixen l'estat d'ànim positiu i, per tant, la recuperació. Els gossos es converteixen en un punt d'interès comú i d'unió no només entre les persones ingressades, sinó també amb el personal sanitari que hi treballa.

Per avaluar aquests beneficis i poder obtenir resultats significatius al programa, es va fer un qüestionari de satisfacció pre i post intervenció a totes les persones participants per poder veure quines expectatives tenien en l'activitat i quines millores esperaven obtenir a nivell individual i de grup. Les respostes van ser molt interessants, i la gran majoria van ser positives i van expressar qüestions com: «millora en la compenetració amb les companyes, augmentar la meva autoestima, distreure la ment i estar més activa i positiva, aprendre a tenir més paciència tant amb els gossos com amb mi mateixa, entendre les necessitats reals dels gossos i preparar-me emocionalment per adoptar-ne un, etc.».

La puntuació mitjana ha estat de 8,4 sobre 10. Aquests resultats, si bé caldrà seguir investigant i aportant molta més informació, són positius i demostren que una vegada més la naturalesa i el contacte amb els animals proporciona beneficis a tots els àmbits i que les persones que viuen hospitalitzades també poden i mereixen gaudir-ne.