www.som360.org/ca

L’abordatge del suïcidi des de treball social

El seu paper en la prevenció, el seguiment i la vinculació a la comunitat de les persones amb ideació suïcida
Agustí Bonifacio
Agustí Bonifacio Guillén
Treballador social especialitzat en salut mental infantojuvenil.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Trabajo social y suicidio

Aquest estiu, els mitjans de comunicació es feien ressò d’un estudi publicat per la Universitat Complutense de Madrid, amb dades de l'Institut d’Estadística espanyol (INE), que adverteix que el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort de joves i adolescents d’entre 12 i 29 anys a Espanya i que, entre els anys 2019 i 2021, els casos per suïcidi d’adolescents van augmentar un 32%. Segons les dades publicades per l’INE, el 2022 van morir per suïcidi 4.097 persones a Espanya, una mitjana d’11,2 persones al dia.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha commemorat el Dia Internacional per a la Prevenció del Suïcidi, el 10 de setembre, sota el lema «Crear esperança a través de l’acció», i alerta que « el 30% dels suïcidis es podrien evitar». I la Confederación de Salud Mental España apunta que «les causes del comportament suïcida són nombroses i complexes i, la majoria de vegades, estan relacionades amb situacions vitals, bé constants o circumstancials (com la pobresa, l’atur, l’abús de tòxics, maltractaments en la infància o trastorns mentals)».

En profunditat

Sorgeix, per tant, la necessitat de pensar en un abordatge apropiat i coordinat, transversal i interdisciplinari. I aquí el treball social té un paper rellevant, ja que es tracta d’una disciplina que no només ha prioritzat la seva  intervenció històricament en els col·lectius més vulnerables, sinó que de forma intrínseca ha tingut una comprensió holística i una perspectiva interseccional de la persona, considerant quines opressions, privilegis, factors ambientals i condicionants de salut tenen.

Treballar amb la persona i amb el seu entorn

A la pràctica quotidiana, quan es detecta una ideació de mort, una important desesperança vital o un gest autolític en una persona, des de treball social, immediatament, es duu a terme una exploració de les seves circumstàncies vitals, conjuntament amb ella (si té l’edat suficient),  evitant revictimitzar-la,  en espais segurs, de confiança i d’escolta, i explorant el seu entorn. D’aquesta manera,  podem comprendre què pot haver actuat com a estressant o precipitant i podem dissenyar conjuntament un itinerari que faci augmentar l’esperança vital de la persona, o, en cas necessari, dur a terme una protecció immediata (quan es detecta que la causa de la ideació o gest suïcida és una situació de maltractament, per exemple).

Treball social pot tenir un paper fonamental a l’hora de detectar quines figures familiars o persones adultes referents són les més adequades per observar i parar atenció als senyals d’alarma.

Tenint present que es considera que el 75% de les persones que han consumat el suïcidi han fet alguna advertència prèvia, i que entre el 14% i el 20% de les persones que han realitzat un gest autolític reincideixen després d’un any, és clau promoure el monitoratge i la supervisió de la persona durant un temps, per a evitar nous gestos. En aquest sentit, treball social també pot tenir un paper fonamental a l’hora de detectar quines figures familiars o persones adultes referents són les més adequades per observar i parar atenció als senyals d’alarma, per supervisar, controlar i retirar els objectes perillosos, per exemple.

En l’àmbit comunitari, les recomanacions de les guies actuals ens parlen, no només de la necessitat d’intervenir per reduir l’angoixa vital de la persona i oferir esperança, sinó també de com la vinculació i la participació en la xarxa comunitària incideix positivament en la reducció de nous gestos suïcides. El treballador o treballadora social esdevé una figura professional idònia per explorar, detectar i coordinar-se amb els agents comunitaris de la salut i de l’àmbit social, educatiu, laboral, associatiu…,  que poden vincular-se en el pla de millora.

La vinculació i la participació en la xarxa comunitària incideix positivament en la reducció de nous gestos suïcides

Una altra de les tasques de treball social, a banda de la coordinació entre professionals, també és la creació de grups de suport mutu, la denúncia (per exemple, comunicant mancances del sistema al Síndic de Greuges) i la promoció de canvis socials i de millora de les condicions de la persona i de família atesa, però també de col·lectius especialment vulnerables.

Si bé en els darrers anys s’han dut a terme tota una sèrie d’iniciatives entorn la prevenció, com la posada en marxa del Codi Risc Suïcidi, la publicació de guies i protocols, l’activació de telèfons específics, el desplegament d’equips sociosanitaris d’intervenció comunitària, etc., encara hi ha molta feina per fer. Per tal de poder abordar de manera integral els factors ambientals que poden ser de risc per a la persona, és important que la intervenció de treball social des dels diversos dispositiu estigui garantida, i sota uns mateixos protocols, i apostar per la formació continuada en aquesta matèria. Cal reivindicar, prevenir i actuar.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 25 de octubre de 2023
Darrera modificació 5 de gener de 2024

Si tens pensaments suïcides, demana ajut:

També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.

Agustí Bonifacio

Agustí Bonifacio Guillén

Treballador social especialitzat en salut mental infantojuvenil.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona