Acompanyar una persona amb depressió

La depressió és un problema de salut tractable. Qualsevol persona pot tenir aquest trastorn al llarg de la seva vida, independentment de l'edat, el context cultural o el nivell acadèmic o econòmic. 

Quan una persona té depressió, l'entorn sociofamiliar juga un rol molt rellevant en tot el procés de recuperació. Però no es tracta d'una situació fàcil, ja que l'acompanyament comporta algunes dificultats, com no entendre què és la depressió i per què està així la persona estimada, desconèixer els circuits d'atenció mèdica o no saber com actuar o què dir-li. L'ajuda de la família i de l'entorn més proper és molt important en aquestes situacions, ja que poden aportar acompanyament emocional i presencial en les diferents fases de tot el procés, segons la situació clínica i social de la persona.

Com puc ajudar un amic o una amiga amb depressió?

Les amistats formen part de la xarxa social de suport per a la persona que té una depressió. És important que estiguin informades i entenguin què li passa a la persona per poder donar-li suport de manera correcta, amb empatia, sense jutjar ni criticar i oferint-li l'ajuda necessària. Algunes recomanacions per ajudar un amic o una amiga que té depressió són:

• Mostra empatia perquè sàpiga que pot parlar amb tu del que li passa i de com se sent.
• Ofereix-li el teu suport i companyia i fes-li saber que no està sol o sola davant aquest problema.
• Relaciona't com ho acostumes a fer habitualment i proposa-li activitats per fer junts, encara que hi haurà dies que no voldrà i preferirà quedar-se a casa.
• No treguis importància als problemes que t'explica; i no jutgis, no critiquis el que et diu o la seva conducta.
• Si es tracta d'una persona menor d'edat, anima-la a parlar amb una persona adulta (familiar, docent, professional) amb qui tingui confiança per explicar-li què li està passant. Si et sents capaç, i t'ho permet, pots acompanyar-la a aquesta trobada.
• Si observes que es troba en un estat de tristesa extrema, intenta convèncer-la perquè demani ajuda.

Com pot actuar la família davant un cas de depressió en un infant o adolescent?

La depressió en els infants i adolescents es manifesta no sols en com se senten, sinó també en com es comporten. Això pot causar situacions complexes a la llar, a l'escola i en les relacions amb familiars i amistats. Alguns d'aquests problemes poden incloure autolesions, abusar de les drogues i de l'alcohol, tenir relacions sexuals de risc (malalties de transmissió sexual, embaràs no desitjat) o abandonament escolar, entre d'altres.

Com més temps passi abans d'accedir a un tractament, més perjudicial serà per a la persona amb depressió i per a la família.

La depressió, un trastorn exclusiu dels adults?

Llegeix més

Algunes recomanacions de com ha d'actuar la família:

• El primer que cal fer és admetre que hi ha un problema de salut mental, encara que sigui dur. Cal reconèixer i comprendre el trastorn per a poder ajudar la persona. 
• Estar atent als possibles canvis de conducta i senyals d'alerta.
• Oferir un entorn de seguretat i confiança.
• Mantenir la calma davant de situacions estressants a casa. 
• Compartir temps de qualitat: cuinar junts, fer una passejada, compartir alguna activitat lúdica.
• Respectar els silencis i no forçar respostes obligades.
• Parlar amb altres persones que la coneguin. És possible que la persona no parli gaire amb els pares sobre com se sent, però pot ser que sí que confiï en amistats, companys o companyes de l'escola o algun altre familiar.
• Estar en contacte amb l'escola per conèixer l'evolució acadèmica i veure si han observat senyals d'alarma.
• Oferir-li acompanyament per anar al metge per buscar ajuda professional.
• No buscar culpables.
• Rescatar els seus valors positius i dir-li com d'important és i com se l'estima la família.

Com pot actuar la família davant un cas de depressió en una persona adulta?

La família ha de mostrar suport i comprensió. D'entrada, ha d'intentar evitar banalitzar el problema. Amb les ganes d'ajudar es pot perjudicar amb expressions com «això no és res» o «el que has de fer és animar-te». També és important evitar culpabilitzar-se de la situació. El millor és que la persona adulta o la persona gran amb depressió senti que no està sola i que la família li està proporcionant aquest suport.

Què pot fer la família?: 

• Escoltar les seves preocupacions amb interès.
• No obligar-la a parlar. 
• Fomentar que no abandoni els seus hàbits i tasques quotidianes. No pressionar-la per fer alguna cosa que no desitja. 
• Oferir-li ajuda per a alguna qüestió pràctica:  anar de compres o fer alguna tasca domèstica. 
• Procurar que no abandoni el tractament i que segueixi bé les indicacions mèdiques.
• Acudir a la consulta mèdica amb ella (si està conforme). 
• Informar-se sobre la malaltia i els recursos disponibles per al seu tractament. (Hi ha associacions per a familiars de persones amb trastorn mental que ofereixen informació d'interès).
• Assegurar-se de tenir temps per a cuidar-se un mateix per poder cuidar la persona amb depressió.

Depressió, parlem-ne

Llegeix més

Webinar

Què podem dir-li a una persona amb depressió?

Quan algú té un problema de salut mental pot ser difícil saber què dir-li. El primer que hem de fer és escoltar-la i intentar ser comprensius. Algunes orientacions generals són:

Recomanat:

• Dir frases com: «M'agradaria saber com et trobes»; «Has d'estar patint molt»; «Què necessites?»; «Com et puc ajudar?»; «Puc acompanyar-te al metge?»; «Et ve de gust parlar?».
• Respectar els silencis en la conversa.
• Recordar com n'és d'estimada i valorada. 

No recomanat:

• Donar consells no sol·licitats. 
• Forçar que la persona rigui.
• Dir frases de l'estil: «No és per a tant»; «No tens motius per estar així»; «Anima't»; «Has de posar de la teva part»; «Dones pena»; «A veure si deixes ja de queixar-te».

Erròniament podem pensar que una persona que té depressió no fa les coses perquè no vol. Hem d'entendre que té un problema de salut mental i no podem forçar-la a fer activitats per a les quals no se sent capacitada en aquest moment. Sí que podem aconsellar-li (sense obligar) que no abandoni la seva autocura i les seves tasques habituals, ja que això l'ajudarà a portar una vida més organitzada i repercutirà en el seu benestar.