www.som360.org/ca
Article

El tractament de l'ansietat i la depressió en joves en risc de psicosi

Protocol unificat per millorar la regulació de les emocions intenses que generen malestar
Trini Peláez

Trini Peláez Martínez

Psicòloga. Programa d'intervenció precoç en psicosi. CSMA Ripollet
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Jorge Osma, Universidad de Zaragoza

Dr. Jorge Osma López

Professor titular en el departament de Psicologia i Sociologia.
Universidad de Zaragoza
Chica escuchando música con auriculares

Resum

L'estat mental d'alt risc per a la psicosi (EMAR) afecta a joves que estan en risc de desenvolupar trastorns psicòtics. S'estima que un 25% de persones amb EMAR poden desenvolupar un trastorn psicòtic en tres anys, i un 80% presenten també altres trastorns mentals. Per al seu maneig, es duu a terme una valoració inicial a atenció primària, seguida d'una possible derivació a especialistes en salut mental per a un tractament que sovint inclou psicoteràpia i psicofàrmacs. Entre els tractaments psicològics eficaços per a EMAR i trastorns emocionals associats, es troba el Protocol unificat per al tractament transdiagnòstic dels trastorns emocionals (PU), que ensenya regulació emocional i que ha mostrat eficàcia tant individual com grupalmente.
Llegir mésmenys

Un estat mental d'alt risc per a la psicosi (EMAR) és una condició en la qual una persona pot manifestar símptomes, comportaments o indicadors que suggereixen una alta probabilitat de desenvolupar un trastorn psicòtic a curt termini. Per exemple, la persona pot sentir-se observada o vigilada quan va pel carrer, pot tenir la sensació que la gent se'n riu o parla d'ella o que els seus pensaments poden ser escoltats per altres persones. També pot escoltar sorolls, murmuris o veus, o sentir o veure coses que altres persones no perceben.

Habitualment, es tracta d'experiències psicòtiques que no aconsegueixen la intensitat, la freqüència o la durada suficient per diagnosticar un trastorn psicòtic. No es tracta d'una categoria diagnòstica per si mateixa, sinó que fa referència a un estat transitori de risc per a la persona que pot tenir una durada de fins a cinc anys 

EMARS

Detectar i prevenir el risc de desenvolupar un trastorn psicòtic

Com pot evolucionar un EMAR?

S'estima que un 25% de les persones que compleixen criteris d'EMAR desenvoluparan un trastorn psicòtic complet en un període de temps de fins a tres anys (Salazar de Pablo et al., 2021). A més de les probabilitats de desenvolupar un primer episodi psicòtic, al voltant d'un 80% de les persones amb EMAR solen presentar altres trastorns no psicòtics associats, com la depressió, l'ús de substàncies o els trastorns d'ansietat (Spitery-Staines et al., 2024). Més enllà de la psicosi, gairebé la meitat de les persones amb EMAR poden mantenir els símptomes psicòtics atenuats a mitjà termini (Salazar de Pablo et al., 2021). Un dels objectius dels dispositius de salut és oferir tractaments eficaços i basats en l'evidència científica a persones que estan en risc de desenvolupar trastorns mentals que poden arribar a cronificar-se. 

Com es diagnostica un estat d'alt risc per a la psicosi?

Si la persona presenta aquestes experiències i, a més, estan associades a un nivell elevat de malestar, ha de demanar ajuda. Inicialment, pot acudir al centre d'atenció primària i sol·licitar una visita amb medicina de família. Allà li faran una valoració i decidiran si cal fer una derivació a un equip comunitari de salut mental. Un especialista en salut mental realitzarà una exploració dels símptomes i decidirà de manera conjunta amb la persona els passos a seguir. En aquests casos, el tractament d'elecció és el tractament psicològic i el tractament amb psicofàrmacs que l'ajudin a alleujar els símptomes.

Un 80% de les persones que compleixen criteris d'EMAR presenten altres trastorns associats com la depressió, l'ús de substàncies o els trastorns d'ansietat.

Els trastorns mentals en joves no apareixen d'un dia per a un altre, sinó que solen desenvolupar-se de manera progressiva. Al principi, solen aparèixer símptomes lleus i variats (d'ansietat, de l'estat d'ànim, de consum de substàncies o psicòtics), que poden anar augmentant en intensitat, freqüència i durada fins a convertir-se en trastorns crònics (McGorry et al., 2018).

Regulación emocional

L'autoregulació emocional en els trastorns psicòtics

Un únic tractament psicològic per a diferents trastorns associats 

Actualment, tenim la possibilitat d'utilitzar un únic tractament per a persones que tinguin més d'un trastorn o diferents símptomes emocionals com ara EMAR, depressió i trastorns d'ansietat, entre d'altres. El Protocol unificat per al tractament transdiagnòstic dels trastorns emocionals (Barlow et al., 2011) (PU, d'ara endavant) ha demostrat la seva eficàcia en diferents trastorns com l'ansietat i la depressió, entre d'altres, tant en format individual (Eustis et al., 2020) com a grupal (Peris Baquero et al., 2023), i s'estan implementant en dispositius públics de salut a Espanya.

Podem utilitzar un únic tractament per a persones que tinguin més d'un trastorn o diferents símptomes emocionals com EMAR, depressió i trastorns d'ansietat.

L'objectiu principal del PU consisteix a ensenyar estratègies per millorar la regulació de les emocions intenses que generen malestar, com ara l'ansietat, la tristesa, la culpa o la vergonya, entre d'altres. Aquestes emocions intenses són presents tant en els trastorns emocionals com en els psicòtics.

El PU, doncs, és una intervenció psicològica cognitivoconductual que consisteix a dotar a la persona d'eines per regular les emocions intenses que li generen malestar i que l'aparten dels seus objectius. Com?

  • Primer, s'explica la funció adaptativa de les emocions i s'identifiquen els seus components (pensaments, sensacions físiques i conductes).
  • Posteriorment, la persona aprèn noves habilitats per tolerar i respondre adaptativament a les emocions intenses, tant si es tracta de tristesa, por, ansietat, ràbia, vergonya, culpa o alegria.
  • Finalment, la persona, amb el suport de les terapeutes, es va exposant gradualment a les situacions que li generen malestar, alhora que utilitza les estratègies treballades a teràpia.

S'ha demostrat que aquesta psicoteràpia en persones amb trastorns emocionals d'ansietat o depressió és igual o més eficaç en comparació amb altres tractaments (Barlow et al., 2017) i que la seva aplicació grupal és igual d'efectiva i els seus resultats es mantenen una vegada acabada la teràpia. De fet, en un estudi recent es va trobar que els resultats positius encara es mantenien als quinze mesos després de finalitzar la intervenció (Peris-Baquero et al., 2023).