Per què sovint ens sentim estressats (tecno) per l'ús de les TIC?
La introducció massiva de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), deguda en part a la pandèmia de la COVID-19 i, per tant, a l'increment del teletreball, ha tingut un gran impacte en les persones treballadores a diferents nivells (personal, organitzatiu i professional).
Segons Eurostat, el 2021, un major nombre de persones va començar a treballar des de casa després de la introducció de mesures de distanciament social com a resposta a la pandèmia de la COVID-19. El 2020, el 12% de les persones empleades d'entre 20 i 64 anys a la Unió Europea (UE) treballaven habitualment des de casa, mentre que aquest percentatge s'havia mantingut constant al voltant del 5 o 6 % durant l'última dècada. En canvi, el teletreball era menys habitual a les regions de l'est i del sud de la UE, amb menys del 5% de persones treballant des de casa el 2020.
Però si les TIC es van dissenyar per donar-nos més poder, autonomia i flexibilitat, per què sovint ens sentim (tecno) estressats per culpa d'aquestes tecnologies? Per què l'ús del correu electrònic o d'Internet provoca de vegades incomoditat, ansietat i malestar físic?
Tot i que és innegable que l'ús de la tecnologia té aspectes positius, no s'han d'obviar els seus efectes sobre la salut mental de les persones treballadores.
En concret, tenint en compte les investigacions internacionals qualitatives i quantitatives relacionades amb aquest impacte i que abasten des del 2019 fins al 2022, podem veure que hi ha una disminució del dolor, la fatiga i els nivells d'estrès, un augment en la productivitat i satisfacció amb la vida, un augment del rendiment organitzacional, millors les relacions socials i professionals, millora en l' aprenentatge i en el desenvolupament personal, millora del nivell de motivació laboral, menor conflicte entre el treball i la llar, major compromís laboral, un major rendiment laboral, menors nivells de pressió horària, menors nivells de conflicte entre el treball i la família.
D' altra banda, lamentablement, les investigacions també mostren en general un menor nivell de benestar subjectiu, un major nivell d'estrès, un augment dels conflictes dins de l'organització, un alt nivell d'estrès psicològic i un baix benestar psicològic.
Què és el tecnoestrès?
Segons Craig Brod (1984), el tecnoestrès, o estrès causat per la tecnologia, es defineix com l'impacte psicològic negatiu de la tecnologia en les persones. Segons la seva definició, «és una malaltia psicològica emergent induïda per la falta de capacitat de l'individu per adaptar-se eficaçment a les noves tecnologies».
Si ens centrem en l'entorn laboral, Salanova et al. (2013) van proposar una definició de l'experiència de tecnoestrès en el treball com un «estat psicològic negatiu associat a l'ús o l'amenaça d'ús de les TIC en el futur. Aquesta experiència està relacionada amb sentiments d'ansietat, fatiga mental, escepticisme i ineficàcia».
La majoria de les definicions proposades solen incloure respostes de tensió psicològica, física o conductual als tecnoestressors.
Tarafdar et al. (2010), utilitzant els resultats d'una enquesta realitzada a usuaris finals de les TIC, van descobrir que els factors estressants associats amb el tecnoestrès engloben cinc condicions a les quals s'enfronten els usuaris finals com a resultat de l'ús que fan de les TIC en les seves organitzacions.
- La tecnosobrecàrrega descriu situacions en què les TIC obliguen les persones usuàries a treballar més ràpid i durant més temps.
- La tecnoinvasió descriu l'efecte invasiu de les TIC en la creació de situacions en què les persones usuàries poden ser localitzades en qualsevol moment, les persones empleades senten la necessitat d'estar constantment connectats i es produeix una difuminació entre els contextos laborals i personals.
- La tecnocomplexitat descriu els casos en què la complexitat associada a les TIC fa que les persones usuàries se sentin inadequades quant a les seves habilitats i els obliga a dedicar temps i esforç a aprendre i comprendre diversos aspectes de les TIC.
- La tecnoinseguretat s'associa a situacions en què les persones usuàries se senten amenaçades per la possibilitat de perdre la seva ocupació a causa de l'automatització resultant de les noves TIC o en favor de les persones que les entenguin millor.
- La tecnoincertesa es refereix a contextos en què els continus canvis i actualitzacions de les TIC inquieten les persones usuàries i creen incertesa perquè es preocupen constantment d'aprendre i formar-se sobre les noves TIC.
Com ens afecta el tecnoestrès?
Pel que fa als efectes psicològics relacionats amb el tecnoestrès, alguns estudis han identificat tensions que representen respostes individuals als estressors tecnològics. Nisafani et al. (2020) classifiquen les tensions en dues categories: tensió emocional i tensió física.
La tensió emocional representa l' estat psicològic de les persones treballadores. Un exemple de tensió emocional és l'esgotament emocional, un estat en què la persona se sent emocionalment sobrecarregada, irritable i fatigada. Les altres tensions són les emocions nocives, la ira i l'ansietat. Una altra tensió és l'esgotament laboral, descrit com «l'esgotament de l'energia emocional i mental necessària per complir les exigències de les obligacions laborals».
La tensió física capta l'estat físic de les persones treballadores, com la fatiga visual i els alts nivells de cortisol; de fet, estudis anteriors han demostrat que els nivells de cortisol augmenten dràsticament quan les persones estan sotmeses a tecnoestrès.
A més dels efectes psicològics, el tecnoestrès també repercuteix a nivell laboral.
De fet, segons un estudi recent dels coneixements més actuals sobre el tecnoestrès, es va descobrir que el tecnoestrès repercuteix en qüestions personals i organitzatives.
Els impactes del tecnoestrès més discutits són la productivitat i la satisfacció laboral.
Pel que fa a la productivitat, Hung et al. (2015) utilitzen la llei de la teoria decreixent. És a dir, mentre que l'ús de la tecnologia podria augmentar la productivitat fins a cert punt, la utilització extrema de la tecnologia podria produir un efecte advers.
A més, atès que la satisfacció laboral es defineix com una reacció emocional al treball resultant de l'avaluació de l'experiència laboral, amb l'alt nivell de tecnoestrès, les persones treballadores se senten menys satisfetes amb la seva feina. A més, el tecnoestrès dificulta el compromís de les persones empleades amb una organització i augmenta la seva resistència a utilitzar la nova tecnologia.
Maneres de gestionar el tecnoestrès
Per fer front a les conseqüències del tecnoestrès, els individus posen en pràctica diverses estratègies d'afrontament. Es poden classificar en estratègies d'afrontament centrades en el problema, centrades en l'emoció i disfuncionals.
Per reduir el tecnoestrès relacionat amb el treball, diversos estudis aborden el suport dels altres, que sembla ser una prometedora estratègia d'afrontament centrada en el problema.
Entre les estratègies d'afrontament centrades en l'emoció que s'han investigat habitualment per reduir el tecnoestrès s'inclouen l’alleujament i el distanciament de les TIC. Igual que el distanciament de les TIC, els comportaments de desintoxicació digital poden ajudar a reduir la sobrecàrrega resultant de l'ús de les TIC relacionades amb el treball quan es treballa a distància, com demostren les investigacions sobre la pandèmia de COVID-19.
Pel que fa a les estratègies disfuncionals, podem dir que inclouen la desvinculació conductual i mental, la negació, el desfogament i l'abús de substàncies. Aquestes estratègies d'afrontament poden proporcionar alleujament a curt termini, però sovint no són funcionals a llarg termini i fins i tot poden ser perjudicials per a l'individu.
Curiosament, les persones empleades semblen aplicar diverses estratègies d'afrontament quan experimenten un augment del tecnoestrès.
Les persones que van afrontar el tecnoestrès de diferents formes també van valorar millor la seva salut i la seva capacitat de treball i van declarar tenir menys dificultats per desvincular-se mentalment del treball en el seu temps lliure que els que només van utilitzar un nombre reduït d'estratègies d'afrontament.
Mentre que a Saxena i Lamest (2018) els va sorprendre l'absència d'estratègies d'afrontament en equip en el seu estudi de casos, Rohwer et al. (2022) demostren que les estratègies d'afrontament solen explorar-se a nivell individual. Tot i que alguns estudis van identificar el suport social entre companys com un recurs important per afrontar el tecnoestrès, es va indagar a nivell individual.
En conclusió, tot i que el tecnoestrès és un fenomen que està destinat a augmentar a causa del creixement de la tecnologia i també especialment del teletreball, desafortunadament, encara no hi ha gaire consciència sobre ell tant a nivell individual com organitzatiu.
Article cedit per Empower. Autoria: Clara De Vincenzi, Bruna Ferrara i Diletta Porcheddu.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.