Els infants i adolescents se senten cada vegada més sols

La soledat és una realitat que s'amaga, poc acceptada socialment, un dels molts tabús que envolten el malestar emocional, però no per això és menys real.

Sovint confonem estar sols amb sentir-nos sols, i tendim a creure que la soledat és cosa de persones grans.

L'aïllament social (estar sol) és l'estat objectiu en què la xarxa de contactes socials de la persona (família o amistats) és petita, està lluny o no es confia que pugui donar suport en cas de necessitat. Mentre que la soledat (sentir-se sol) és una vivència o percepció subjectiva en relació a la quantitat i qualitat de les relacions socials, de manca de connexió amb els altres. Quan parlem de soledat ho fem, doncs, del sentiment de desajust entre les relacions socials que es tenen i les que es voldrien tenir. Amb això, sentir-se sol no significa necessàriament estar sol, ni estar sol significa necessàriament sentir-se'n.

La pandèmia ha posat en relleu que la soledat existeix més que mai i, no només això, sinó que els adolescents i joves cada vegada se senten més sols, estan menys satisfets amb la seva vida i pateixen més aïllament social.

En comparació amb altres grups d'edat, els adolescents són més susceptibles de desenvolupar sentiments de soledat. Segons l'Informe España 2020, elaborat per la Càtedra Amoris Laetitia i la Fundación Casa Familia, i centrat en la Comunitat de Madrid, abans de la pandèmia el 31% dels joves menors de 30 anys se sentien sols, mentre que les persones més grans de 60 anys manifestaven aquest sentiment en un 14,7%. I com s'ha vist en d'altres estudis, aquest sentiment de soledat pot triplicar el risc d'aquests infants i adolescents de desenvolupar una depressió en el futur, i l'impacte de la soledat i els símptomes depressius podrien prolongar-se durant anys (Loades et al., 2020).

Les dificultats d'alguns adolescents per adaptar-se als canvis propis de l'etapa de transició a la vida adulta, que a més afecten a diversos contextos socials, augmenten el sentiment de soledat. La psicòloga Maria Elías senyala en el seu article a FAROS que «durant l'adolescència es produeix un procés d'autonomia i de distanciament respecte als pares, alhora que la relació amb els iguals pren una importància molt elevada i es fa més complexa». I molts adolescents han viscut aquesta situació alhora que restriccions en les activitats i el contacte físic amb els iguals durant la pandèmia, i s'han multiplicat així les probabilitats de sentir-se sols.

Unes relacions familiars fortes, de qualitat, i amb una bona comunicació poden ajudar els infants i adolescents a prevenir i combatre la soledat, així com també ho fan unes bones relacions amb els iguals, situacions socials i econòmiques favorables, o inclús el fet de tenir una parella sentimental.

Les conseqüències de la soledat en els infants i adolescents no només poden afectar el seu desenvolupament psicosocial i emocional present (tristesa, avorriment, sentiment d'aïllament i d'exclusió, malestar, sentiment de buit...), sinó que també poden tenir un impacte important en la salut mental i física en moments de la seva adultesa (més probabilitats de desenvolupar depressió, ansietat, pitjor qualitat del son, major risc de suïcidi, canvis fisiològics...).

Molts joves veuen com aquest sentiment de soledat es va reduint a mesura que es van flexibilitzant les mesures restrictives de la pandèmia i es poden reprendre els contactes socials. Però també és imprescindible que tots els i les professionals estiguem atents, no només al propi adolescent, sinó també a la seva xarxa de convivència i de relació, des d'una perspectiva comunitària.

Pautes per a professionals que treballen amb joves

L'Ajuntament de Barcelona, en el marc de la seva Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, ha editat una guia adreçada a professionals que treballen amb joves i adolescents i que proporciona algunes recomanacions en aquest sentit. A continuació en presentem algunes:

Àmbit de la persona jove

• Conèixer el mapa relacional i d'ocupació del temps del jove.
• Detectar els seus interessos i motivacions.
• Generar espais de confiança.
• Detectar situacions de risc.

Àmbit de la xarxa de convivència

• Conèixer la situació familiar i de convivència.
• Desenvolupar estratègies que permetin el benestar físic i emocional dels convivents.
• Promoure relacions afectives positives.

Àmbit de la xarxa de relacions de proximitat

• Detectar el risc d'aïllament de les amistats o situacions d'assetjament.
• Promoure activitats diverses, positives i empoderadores per a l'adolescent, preferentment en grup.
• Assessorar i acompanyar en el seu projecte acadèmic/laboral.
• Acompanyar i assessorar en l'ús de xarxes socials i noves tecnologies.

Àmbit de la dimensió comunitària

• Posar en marxa estratègies conjuntes entre professionals i organitzacions de joventut dels territoris.
• Potenciar accions que promoguin les relacions socials del territori i facilitar als joves el coneixement d'aquestes accions, fomentant espais lliures de discriminacions.
• Promoure l'associacionisme i el voluntariat.

Entre tots hem d'aconseguir que els joves no estiguin sols ni tampoc se sentin sols.