Intervenció en la conducta suïcida
El suïcidi no és una malaltia, de manera que no hi ha un tractament específic per a la persona que es vulgui suïcidar. Però hi ha moltes línies de tractament que s'han demostrat eficaces per a la prevenció del suïcidi, especialment les que assumeixen que les crisis suïcides necessiten un seguiment a mitjà o llarg termini.
A la realitat, en el suïcidi és important ajustar el tractament als condicionants que han portat la persona a prendre aquesta decisió. Però de manera general, tots els tractaments que vagin orientats a incrementar les habilitats d'afrontament de la vida són els que tenen més impacte en la reducció del suïcidi, especialment en l'adolescència.
La intervenció The World Health Organization Brief Intervention and Contact Program (WHO BIC) ha estat reconeguda en una metaanàlisis com la intervenció amb millors resultats per a la reducció del suïcidi, per sobre del liti i de la teràpia cognitiva conductual. Aquesta intervenció consisteix en una visita en rebre l'alta i un seguiment programat de nou contactes, telefònics o presencials, distribuïts en 18 mesos de forma setmanal i mensual (les setmanes 1, 2, 4, 7 i 11, i els mesos 4, 6 , 12 i 18).
Moltes altres teràpies han demostrat beneficis en l'abordatge de la conducta suïcida: la teràpia dialècticoconductual (dialectical behaviour therapy, DBT), la teràpia cognitivoconductual (cognitive behavioural therapy, CBT), la teràpia focalitzada en la transferència (transference-focused psychoteraphy, TFP), la terèpia multisistèmica (multisystemic therapy, MST) familiar, la intervenció en crisi basada en la família (family-based crisis intervention, FBCI) i la teràpia familiar basada en l'afecció (attachment-based family therapy, ABFT).
Alguns tractaments farmacològics, com el liti o la clozapina, també han demostrat la seva eficàcia en la prevenció del suïcidi. Les estratègies psicofarmacològiques per a l'abordatge de la ideació suïcida estan orientades principalment a reduir i mitigar el dolor o el patiment que es troba a la base de la ideació de mort, mitjançant el tractament dels trastorns psiquiàtrics subjacents i a través del tractament dels símptomes psiquiàtrics, com ara la depressió, l'ansietat o l'insomni.
Prevenció del suïcidi
Molts estudis han demostrat l'eficàcia d'intervencions específiques en la reducció de la mort per suïcidi. Per tant, sembla que queda demostrat que el suïcidi es pot prevenir, però també està constatat que per a aconseguir-ho necessitarem que molts de nosaltres, sinó tots, ens impliquem i ens comprometem amb aquest objectiu irrenunciable.
Hi ha tres nivells de prevenció en funció del grup a què es dirigeixen les intervencions. La prevenció universal està dirigida a la població general, la prevenció indicada està dirigida a un grup de població amb més risc de presentar un problema, per exemple, el cas de persones amb depressió, i la prevenció selectiva va dirigida a persones que ja han presentat una temptativa de suïcidi.
Paradoxalment, la millor acció preventiva per a tots els nivells de prevenció és la més senzilla de totes: la restricció d'accés a mètodes letals. Aquesta és la millor intervenció per a totes les edats. Així, en el nostre àmbit sociocultural, aquesta privació de mètodes fa referència a aquell calaix de la cuina ple de fàrmacs que, en la majoria dels casos, ni fem servir. Ens hem familiaritzat culturalment amb els fàrmacs, de manera que els tenim al costat de la sal i del sucre amb total normalitat, i oblidem o desconeixem l'elevada toxicitat d'alguns dels més habituals (qualsevol lector d'aquest text faria bé interrompent la lectura per fer desaparèixer aquell calaix). Mentrestant, la informació dels seus efectes tòxics cada vegada està més a l'abast de les persones en crisi, ja que es troba a les pàgines d'internet que promouen el suïcidi. En altres àmbits socioculturals, la prevenció pot tenir altres característiques, com ara la prevenció d'accés a armes de foc o pesticides.
En relació amb la conducta suïcida, quan parlem de prevenció universal en població adolescent, parlem sobretot de tractaments universals que s'emmarquen en l'àmbit escolar, com el programa Empowering a Multimodal Pathway Toward Healthy Youth (EMPATHY) o el projecte Saving and Empowering Young Lives in Europe (SEYLE).
Pel que fa a la prevenció indicada i selectiva en suïcidi, parlem d'intervencions que impacten en els elements essencials del suïcidi, com són el dolor, la desesperança i la vinculació, i la reducció de la capacitat de suïcidi, i que ajuden a alleujar el malestar i a incorporar recursos personals. Exemples d'aquestes intervencions serien tractaments com la teràpia dialècticoconductual (dialectical behavior therapy, DBT), la teràpia cognitivoconductual (cognitive-behavioral therapy, CBT) i la teràpia basada en la mentalització (mentalization-based therapy, MBT). Aquestes tres intervencions en concret no només estan orientades al tractament de persones en risc, sinó que també són específiques per a la ideació i les temptatives de suïcidi.
