Suïcidi en persones grans

El 32% de les morts per suïcidi són de persones més grans de 65 anys i els intents de suïcidi en aquesta edat solen tenir similituds clíniques amb els de persones que moren per suïcidi consumat. De fet, és freqüent que els homes de més de 60 anys morin per suïcidi consumat en el primer intent de suïcidi. Això ens dona una idea de la magnitud d'aquesta situació, que ens porta a fer un enfocament específic per a aquestes persones.                                    

A la vida afrontem canvis contínuament i els més importants són aquells que suposen que la vida sigui diferent per a nosaltres. L'edat geriàtrica és una etapa de la vida rellevant, en què es fa evident el procés d'envelliment. En aquest període de la vida, situat a l'extrem del continu vital, hi haurà grans canvis –pèrdues– individuals i socials:

• L'aparició de certes malalties i la pèrdua d'algunes funcions corporals (pèrdua visual, auditiva i control d'esfínters).
• La jubilació, que sovint comporta un sentiment de vegades inevitable de «deixar de sentir-se útil». 
• La mort de persones properes.
• La pèrdua de cercles socials, l'aïllament social, la solitud.
• Una nova consciència de la mort.
• La bretxa generacional, amb dificultats de comunicació.

Les persones grans de vegades tenen dificultats per fer certes activitats i necessiten ajuda per anar al metge o per seguir un tractament. Altres vegades, necessiten ajuda per poder fer activitats fora dels seus domicilis, com ara anar a fer una passejada.

La mort per suïcidi en la població d'edat avançada és un fenomen que sovint s'ignora o es descuida, i atrau menys atenció que el suïcidi en la població més jove. És necessari parar atenció als factors de risc en aquesta població.

Quan detectem que una persona té pensaments suïcides, cal no passar-ho per alt i garantir que rebi ajuda. Hem d'oferir-li el nostre suport, mostrant comprensió, capacitat d'escolta, tenint paciència i una actitud empàtica.

Factors de risc en persones grans

• La depressió és un dels factors de risc més importants. En aquesta etapa de la vida els símptomes varien respecte altres rangs d'edat. Moltes vegades no hi ha tristesa i trobem persones que estan inquietes, amb pèrdua de gana, problemes de son, etc.
• Antecedents d'intents de suïcidi previs.
• Pèrdua d'interès o abandonament d'activitats. Abandonament de controls mèdics o rebuig de l'atenció de terceres persones.

• Sentiments de culpa, desesperança.
• Homes que viuen sols o tenen un escàs suport social o familiar.
• Patiment d'abús o negligència.
• Soledat: sentir-se desconnectats del cercle social, familiar o d'amistats.
• Esdeveniments vitals adversos, com la mort de persones properes.
• Malalties cròniques, principalment les que impliquen dolor o discapacitat, que provoquen un canvi en la interacció o participació social i en què hi ha un patiment psicològic associat.
• Sentiments de culpa, manca d'autoestima i impotència. 
• Rigidesa cognitiva.
• Abús de l'alcohol.

Cal prestar especial atenció a situacions com ara:

• L'expressió d'idees suïcides.
• La ingesta «accidental» de medicaments i acumulació de medicació.
• La trobada de notes de comiat, canvis recents en assegurances o testaments, o entrega d'objectes personals importants.
• L'abandonament de l'autocura.

Factors de protecció en persones grans

Una de les intervencions en la prevenció i el tractament de la conducta suïcida és fomentar o potenciar els factors protectors, com els següents:

• Suport familiar amb què la persona se senti recolzada, reconeguda i respectada.
• Suport social que la faci sentir integrada i amb sentiment de pertinença a nivell social.
• Suport dels recursos socials que li permetin tenir habitatge, transport, alimentació i atenció sanitària.
• Habilitats socials que li permetin integrar-se als canvis que comporta l'envelliment i desenvolupar interessos que li facin tenir una rutina diària.
• Autoconfiança, autocontrol, capacitat d'adaptació, saber demanar ajuda en moments adversos i capacitat per expressar sentiments desagradables.