Pregunta a l'expert

Sí, fins i tot en el moment actual, en què tots tenim la sensació que tenim molt per fer encara per prevenir el suïcidi, la majoria de persones superen la seva crisi  i aconsegueixen fer una vida normal. El que és difícil i desaconsellable fer, és intentar estalviar-te, fugir o evitar una crisi vital, es tracta d’assumir-la i resoldre-la.

El suïcidi infantil i juvenil, com el dels adults, està lligat al patiment, per tant, a totes aquelles situacions que el provoquen objectivament: assetjament escolar, maltractament físic i psicològic, abusos sexuals, ser testimoni de violència de gènere i un llarg etcètera.

El cas concret de l’assetjament escolar té dues particularitats que val la pena remarcar:

Les persones que parlen de suïcidar-se no ho fan per cridar l’atenció. Aquest és un mite que fa que no fem res. Les persones que verbalitzen el suïcidi, verbalitzen un patiment o una incomoditat emocional que no saben gestionar. Hem de reinterpretar aquest mite: és una petició d’ajuda, una oportunitat perquè la persona que està al seu costat s’adoni que necessita ajuda.

Has fet un pas important admetent que et sents igual. Això que ens expliques has de dir-ho sense por als professionals que t’ajuden i a la teva mare. Ells potser estan pensant equivocadament que estàs millor i, si no és així, és crucial que et sinceris amb el teu entorn: dir-los que no notes millora, que no estàs millor.

Probablement aquest alumne manifesta la por a un dolor que pensa que pot viure anticipant situacions que per a ell són molt doloroses.

Són pors o temors que sorgeixen davant del que podrien ser «dols anticipats» cap a aquelles situacions on existeixi un risc de ruptura d’un vincle afectiu vers algú, algun lloc o allò a què tenim un afecte o unió emocional.

De manera general, en els estudis publicats, hi ha cert acord que el trànsit de la ideació a l’acció dura al voltant d’un any. Com sempre, els estudis fan referència a àmplies mostres, motiu pel qual són una orientació que ajuda a conèixer el procés general. L’experiència clínica va en la mateixa direcció, els nois que atenem després d’un intent de suïcidi expliquen processos de mesos, fins i tot anys d’ideació de la mort abans de passar a l’acte. Lamentablement, en massa ocasions, l’intent de suïcidi és la primera informació o la primera comunicació al voltant d’aquell procés interior.

Si creus que no pots amb això, ves a veure un professional perquè per a això hi són, no molestes. La confiança és bàsica i, de vegades, és difícil trobar-la al teu propi entorn, però no és impossible. Tens dret a expressar els teus sentiments: el que sents i com ho sents. Hi ha persones que es van sentir igual que tu, van fer aquest pas de demanar ajuda i avui se n’alegren perquè la seva vida ha canviat gràcies a aquesta oportunitat.

Generalment, en relació amb les malalties orgàniques greus, molts estudis se solen dur a terme des d’oncologia. En població adolescent i adults joves, s’ha descrit un increment del risc de suïcidi durant el primer any després del diagnòstic de la malaltia. També és cert que, com per a tots els factors de risc identificats, el poder predictiu és molt pobre, però sí que sembla evident la relació.

Hi ha diversos factors o situacions que poden convertir-se en factors de risc per a alguns joves:

Si acabes de complir-ne 17 i vols estar millor als 18, això significa que t’has donat a tu mateix un temps raonable de recuperació. Imagino que, quedant un any al davant, ara el més important és precisament oblidar-te d’atabalaments de temps i no estar cronometrant la recuperació. Al cap i a la fi, dependrà una mica del que facis durant aquest temps i pressionar-te no sembla la millor idea de fer-ho. La teràpia, com tot, depèn una mica de la teva implicació en ella, però en aquestes edats, si t’impliques, en un any et sentiràs millor.