- Quins signes ens alerten d’un intent de suïcidi?
- És cert que els nois i noies que ho verbalitzen és per cridar l’atenció?
- Se sap quant de temps passa des que es pensa fins que es materialitza l’intent?
- Quins són els factors de risc del suïcidi juvenil?
- El suïcidi es pot prevenir?
- Si un jove té ideacions suïcides, què pot fer?
- Si els pares i mares detectem que el nostre fill o filla es vol suïcidar, què hem de fer i on hem d’anar?
- Què és el que mai se li ha de dir a un noi o noia que es vol suïcidar?
- Què és el que sí que se li ha de dir a un noi o noia que es vol suïcidar?
- Quin és el tractament més eficaç per a una persona que es vol suïcidar?
- La ideació suïcida es pot tractar amb medicació?
- Els nois i noies que estan passant per un procés de crisi vital, amb idees de suïcidi, es recuperen? Podran fer una vida normal?
- Fa anys que tinc pensaments suïcides. Sento que tot segueix igual per més que intenti millorar malgrat els intents per part dels professionals d’ajudar-me. No vull admetre que estic igual perquè no vull ser una càrrega i que la meva mare es torni a enfadar amb mi i tampoc sé què fer perquè fins i tot els professionals deuen estar cansats d’escoltar-me. Què se suposa que he de fer?
- Què he de fer si crec que no puc amb tot això, però no vull molestar els professionals? Tampoc tinc amics amb qui confiar en aquest tema perquè ho explicarien als altres i no tinc confiança amb la meva família.
- Acabo de complir 17 anys. Tinc por d’arribar als 18 en la mateixa situació. Com em poden ajudar? Quan sol tardar la teràpia aproximadament?
- Després d’una sobreingesta de medicaments, què podem fer els pares si la nostra filla segueix tenint idees de mort?
- Si la meva filla s’autolesiona i persisteixen idees de mort, com hem de reaccionar els pares?
- Què puc fer si un amic o amiga m’explica que es vol suïcidar?
- Com actuo si veig a les xarxes socials que una persona es vol suïcidar?
- Com es pot actuar des de l’escola per prevenir el suïcidi juvenil?
- En l’àmbit escolar, com s’ha d’abordar la pregunta sobre ideacions suïcides en infants a partir de 10 anys? Ens podeu donar exemples pràctics?
- Com puc ajudar el meu fill o filla si ho està passant molt malament a l’escola per evitar arribar a què tingui pensaments suïcides?
- El suïcidi infantojuvenil està realment lligat a l’assetjament escolar?
- Quan un alumne manifesta idees suïcides davant d’una situació dolorosa per a ell, què s’ha de fer com a orientadora d’un institut. Per exemple, si diu «si passa això jo em suïcido. Si els meus pares es divorcien, jo em suïcido».
- En el suïcidi juvenil, hi ha més prevalença entre els joves amb malalties cròniques?
- Com protegir la salut mental de joves diagnosticats amb malalties cròniques per evitar pensaments suïcides?
- Si es produeix un suïcidi juvenil, què es recomana que faci la família i els amics?
- Quines intervencions des d’infermeria poden ser útils dins de l’abordatge global multidisciplinari?
Si la meva filla s’autolesiona i persisteixen idees de mort, com hem de reaccionar els pares?
Sempre cal seguir les pautes i preguntar, en cas de dubte, als professionals que atenen la teva filla, no dubtis a preguntar-los i demanar-los orientació.
El que ajuda és reaccionar amb un comportament tranquil, empàtic: fer-li saber que enteneu que les autolesions són una reacció quan se sent realment aclaparada i quan sent molt dolor emocional. Que esteu al seu costat i que ha de ser una experiència realment difícil. Sobretot requereix molta paciència, són processos que es poden allargar en la seva recuperació.
És important que pugueu implementar les mesures de seguretat al domicili com per exemple guardar tota la medicació amb pany i clau o retirar objectes amb els quals la vostra filla es pugui fer mal. També és crucial realitzar una estreta supervisió, és a dir, estar més disponibles i atents a com es troba la vostra filla per poder-la acompanyar en tot aquest procés, que ella sàpiga que esteu allà per qualsevol cosa que necessiti. És important assegurar-se que va a les visites amb els seus referents, que es pren la medicació, si fos el cas, que hi ha comunicació entre la família i els professionals.
Ella ha de sentir i veure que sou allà, a prop, disposats a escoltar-la i ajudar-la en tot el que necessiti. En moments de major malestar és clau l’acompanyament, l’escolta activa, ajudar-la a distreure’s amb alguna activitat, que sapigueu on consultar de manera urgent o que disposeu d’alguna medicació de rescat per ajudar-la a tranquil·litzar-se.
Normalment quan els nois s’autolesionen és una manera d’evadir-se, de tranquil·litzar-se de desconnectar del dolor emocional. Amb el suport dels professionals potser també podeu ajudar la vostra filla a trobar altres maneres de poder canalitzar aquest malestar sense que es faci mal.
