Quan la persona en risc de suïcidi ha passat per Urgències, la decisió de tornar a casa és consensuada, i la responsabilitat, compartida entre tots. Segurament els professionals ens hauran indicat que hem de mantenir les mesures de seguretat i d'acompanyament, que la persona no ha d'estar sola, especialment les primeres setmanes, i que hem de procurar que faci el seguiment en els serveis de salut mental comunitària.

No solen haver-hi missatges molt tranquil·litzadors, perquè el risc zero no existeix. La recuperació de l'autonomia ha de ser progressiva: un control més gran en el moment de l'alta hospitalària, i cada vegada més autonomia (mai s'ha d'incorporar assumir, per exemple, la seva pròpia mediació). Si, malgrat totes les mesures preses, continuem tenint la sensació que la persona no pot assumir més autonomia, li ho hem d'expressar directament, de manera pròxima, perquè després de la sortida d'urgències, ja no hi ha secrets en aquest àmbit. Tot i així, si seguim amb una preocupació excessiva, hem de comunicar-ho al seu referent de salut mental, potser pot avançar la visita per abordar aquesta preocupació, o pot indicar que torni a urgències.