Prevenció del suïcidi

Les persones que verbalitzen que es volen suïcidar ho fan per cridar l’atenció i no ho faran realment?

Les persones que parlen de suïcidar-se no ho fan per cridar l’atenció. Aquest és un mite que fa que no fem res. Les persones que verbalitzen el suïcidi, verbalitzen un patiment o una incomoditat emocional que no saben gestionar. Hem de reinterpretar aquest mite: és una petició d’ajuda, una oportunitat perquè la persona que està al seu costat s’adoni que necessita ajuda.

Quan hi ha una verbalització d’una idea suïcida o d’expressions negatives sobre un mateix, com «no valc res», «la meva vida no té sentit», «soc una molèstia per als meus pares o fills», entre tantes altres, cal prendre-s’ho seriosament, demanar ajuda a un professional i, en l’entorn familiar, validar i reconèixer el patiment que té la persona. Totes les amenaces d’intent de suïcidi són reals, això no vol dir que sigui imminent, però sense dubte és una cosa per prendre-se-la seriosament.