Si una persona té ideacions suïcides, ha d’entendre que no està fent res dolent, que no li està passant res estrany i que no sapiguem gestionar, que la seva situació no és irreparable pel fet d’haver pensat amb la mort. Que demani ajuda, q
En els estudis publicats hi ha cert acord que el trànsit de la ideació a l’acció dura al voltant d’un any. Com sempre, els estudis fan referència a àmplies mostres, motiu pel qual són una orientació que ajuda a conèixer el procés general.
Les persones que parlen de suïcidar-se no ho fan per cridar l’atenció. Aquest és un mite que fa que no fem res. Les persones que verbalitzen el suïcidi, verbalitzen un patiment o una incomoditat emocional que no saben gestionar.
Els signes que ens alerten d’un risc de suïcidi són diversos. Per una part, qualsevol verbalització d’una visió negativa sobre un mateix. Això es tradueix en expressions com: «no valc res» o «la meva vida no té sentit».