Molts estudis han demostrat l’eficàcia d’intervencions específiques en la reducció de la mort per suïcidi. Sembla demostrat, per tant, que el suïcidi es pot prevenir, però també està constatat que per aconseguir-ho necessitarem implicar-nos i comprometer-nos tots amb aquest objectiu irrenunciable.

Hi ha tres nivells de prevenció en funció del grup al qual es dirigeixen les intervencions. La prevenció universal està dirigida a la població general, la prevenció indicada està adreçada al grup de població amb més risc de presentar un problema, per exemple, el cas de persones amb depressió, i la prevenció selectiva, que va dirigida a persones que ja han presentat una temptativa de suïcidi. Pel que fa a la conducta suïcida, quan parlem de prevenció universal en població adolescent, parlem sobretot de tractaments universals que s’emmarquen en l’àmbit escolar, com l' Empowering a Multimodal Pathway Toward Healthy Youth (EMPATHY) o el The Saving and Empowering Young Lives in Europe (SEYLE).

En relació amb la prevenció indicada i selectiva del suïcidi, parlarem d’intervencions que impacten en els elements essencials del suïcidi, com són el dolor, la desesperança i la vinculació, i que ajuden a alleugerir el malestar i a incorporar recursos personals. Alguns exemples d'aquests tractaments són la teràpia dialèctica-conductual (dialectical behavior therapy; DBT), la teràpia cognitiva-conductual (cognitive-behavioral therapy; CBT) i la teràpia basada en la mentalització (mentalization-based therapy; MBT). Aquestes tres intervencions en concret no només estan orientades al tractament de persones en risc, sinó que també són específiques per a la ideació i les temptatives de suïcidi.