www.som360.org/ca

Com podem millorar les habilitats parentals i el vincle familiar?

Intervenció grupal amb famílies d'adolescents que fan un ús problemàtic de les pantalles
Sònia Fernández Garrido
Sònia Fernández Garrido
Psicòloga Subsecció Intervenció en Drogodependències
Centre SPOTT. Diputació de Barcelona
Joan Bosch Vilana
Joan Bosch Vilana
Psicòleg Subsecció Intervenció en Drogodependències
Centre SPOTT. Diputació de Barcelona

La problemàtica creixent sobre l'ús de les pantalles en l'adolescència ha generat un augment de la demanda d'atenció especialitzada en aquesta temàtica en serveis com pediatria, en centres de salut mental, en serveis especialitzats d'atenció a les addiccions, en instituts, etc. 

Algunes investigacions internacionals mostren com la quantitat d'hores diàries dedicades a les pantalles s'ha duplicat durant la pandèmia del SARS-CoV-2 en comparació amb les estimacions prèvies (Xuedi Li et al., 2021). Al Regne Unit, l'ús de xarxes socials està relacionat amb un increment en les taxes d'ansietat i depressió, amb dificultats de son, problemes d'autoimatge i . És un problema creixent, que set de cada deu persones joves afirmen haver experimentat (Royal Society for Public Health, 2017).

D'altra banda, a Espanya, l'Informe sobre addiccions comportamentals del 2021 del Ministeri de Sanitat revela que la prevalença de l'ús compulsiu d'Internet ha augmentat el 2021 (23,5 % respecte al 20 % el 2019), en tots dos sexes i en tots els rangs d'edat. S'adverteix un major augment de la prevalença entre les noies (28,8 % el 2021 i 2,4 % el 2019) que entre els nois (18,4 % el 2021 i 16,4 % el 2019) i en edats més primerenques. Dels tractaments que s'inicien a les unitats d'addiccions comportamentals (UAC), els més freqüents entre les persones menors de 18 anys són per a l'addicció als videojocs, amb el 76 % dels casos, seguits d'altres addiccions digitals, amb el 17 % . Els conflictes familiars i els problemes econòmics i de salut són les conseqüències associades més freqüents tant en homes com en dones.

L’abordatge terapèutic d'aquesta problemàtica sovint se centra en l’atenció a les persones joves de manera individual. Tot i això, les persones més motivades i capaces d'introduir canvis solen ser la família o els amics (Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions. Informe sobre addiccions comportamentals, 2021). Així doncs, podem aconseguir més efectivitat si es complementa el treball individual i familiar amb la participació de les mares i els pares en grups terapèutics.

La prevalença de l'ús compulsiu d’Internet ha augmentat el 2021, en tots dos sexes i en tots els rangs d'edat

Els grups terapèutics constitueixen una oportunitat per trobar solucions i superar limitacions, a més que suposen una millor relació cost-benefici.  Els factors que determinen l'eficàcia del grup són (Yalom, 1996): 

  • Infondre esperança.
  • Universalitat.
  • Transmetre informació.
  • Altruisme.
  • Desenvolupament de tècniques de socialització.
  • Aprenentatge vicari.
  • Catarsi.
  • Recapitulació del grup familiar primari.
  • Factors existencials.
  • Aprenentatge interpersonal.
  • Cohesió del grup . 

Objectius de l'atenció grupal a mares i pares

Adoptar el marc conceptual de la «parentalitat positiva» ens permet tenir una guia general en l'atenció grupal a mares i pares per escollir metodologies concretes d'intervenció i fer avaluacions específiques. Aquest model defineix la parentalitat positiva com els «comportaments dels pares fonamentats en l'interès del menor, que cuiden, desenvolupen les seves capacitats, no són violents i ofereixen reconeixement i orientació, que inclou l'establiment de límits que permeten el ple desenvolupament de l'infant» (Recomanació 19 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, 2006).

En conseqüència, marquem com a objectiu principal d'aquests grups reforçar la seva competència parental, la qual cosa resulta determinant en l'evolució de la persona adolescent (Hautmann et al., 2008).

Com a objectius secundaris, proposem:

●      Millorar les habilitats parentals.

●      Reforçar els vincles i millorar el clima familiar.

●       Augmentar la percepció d'autoeficàcia i autoestima dels membres del grup.

Eines pràctiques per millorar les habilitats parentals

El treball grupal pot ser del tipus psicoeducatiu, més enfocat a la prevenció, o de tipus terapèutic, enfocat en la intervenció sobre el símptoma present i en la recerca compartida de solucions. Combinar tots dos enfocaments permet cobrir l'ampli espectre de necessitats i supleix les limitacions de cada model de conducció de grup.  

Els grups terapèutics se centren en augmentar l’ insight i la mentalització. L’objectiu és promoure la connexió emocional en l'entorn segur del grup, compartir experiències i augmentar la percepció d'autoeficàcia en la gestió de la problemàtica del fill o de la filla.

Podem aconseguir més efectivitat si es complementa el treball individual i familiar amb la participació de les mares i els pares en grups terapèutics.

El vessant psicoeducatiu se centra en la millora de les habilitats parentals. Disposem de programes d'intervenció com PROTEGO (Associació PDS ,2017). És un programa de prevenció selectiva dirigit a mares i pares amb filles i fills preadolescents i adolescents per tal de millorar les habilitats educatives parentals que tenen relació amb les addiccions i altres conductes problemàtiques.

PROTEGO proposa abordar els següents continguts en deu sessions:  

  • Aprendre a definir objectius de canvi.
  • Implantar un estil de comunicació positiu.
  • Reforçar les relacions familiars i la gestió de conflictes.
  • Aprendre a establir normes i límits adequats.
  • >
  • Millorar el vincle afectiu i la protecció dels fills i filles.
  • Adoptar estratègies alternatives de resolució de problemes.

És important complementar els continguts psicoeducatius amb recursos específics per a la gestió del bon ús de les noves tecnologies. Oferir respostes concretes i pràctiques sobre temes d'actualitat i material específic relacionats amb les tecnologies augmenta la sensació d'autoeficàcia dels membres del grup i de la utilitat de la seva participació. 

Proposem les següents temàtiques i materials (tots ells es poden obtenir fàcilment a Internet; consulta la bibliografia adjunta): 

  • Plans digitals familiars.
  • Guies de bones pràctiques adaptades a cada etapa de creixement sobre el bon ús de les tecnologies.
  • Eines de control parental.
  • Contractes familiars per a l'ús dels dispositius (mòbil, tablet, videoconsola, ordinador, etc.).
  • Coneixements sobre les aplicacions i videojocs més populars (Twitch, TikTok, Discord, Roblox, etc.).
  • Procediment a seguir en situacions de risc (ciberbullying, sexting, grooming, frau en línia, apostes en línia, etc.).

Avaluar les competències parentals del grup

En el format d'intervenció grupal és adequat avaluar les competències parentals prèvies i posteriors dels participants en el procés de tractament. Fer una avaluació al començament ens permet conèixer les necessitats de les persones del grup. D'aquesta manera, es podrà adaptar el contingut i potenciar les competències més desenvolupades i promoure l'adquisició o la millora de les habilitats més mancades.

L'avaluació en finalitzar la intervenció grupal ens aportarà informació de l'eficàcia del tractament realitzat, idees de millora per als futurs grups i material d'anàlisi sobre els factors que han intervingut en els canvis.

Un instrument de mesura útil i congruent amb la corrent de la parentalitat positiva és l’Escala de Parentalitat Positiva (e2p). Les competències parentals vinculars es manifesten principalment a través de pràctiques de criança socioemocionals (Bornstein & Putnick, 2012), que són les que explora l'escala e2p. Els components de la competència parental vincular són quatre:

  1. La mentalització
  2. La sensibilitat parental
  3. La calidesa emocional
  4. L'involucrament parental en els diferents aspectes de la vida quotidiana dels fills.

L’Escala de Parentalitat Positiva (e2p) és un qüestionari molt senzill que pot contestar qualsevol persona adulta responsable de la criança. El seu objectiu és identificar aquelles pràctiques utilitzades en relacionar-se amb els fills i filles a càrrec.

El resum, l'ús problemàtic de les tecnologies digitals és cada vegada més gran entre les persones joves a escala mundial, a causa del seu ús estès a totes les esferes de la vida diària.

Les mares i els pares tenen el desafiament de gestionar l'ús de les pantalles, promovent els seus beneficis i evitant els riscos associats als quals els seus fills i filles són vulnerables.

A les persones que ja tenen un ús problemàtic de les pantalles els és molt difícil tenir consciència del problema i demanar ajuda. Per això, és important que les famílies participin en el procés terapèutic, i una manera de reforçar aquesta implicació és amb la seva participació als grups per a mares i pares. El grup aporta als membres acompanyament, suport, solucions i ànim per superar les pròpies limitacions.

Per als professionals el grup representa una relació cost-benefici més gran. Si es combina el format psicoeducatiu amb el terapèutic, s'aconsegueix atendre un espectre més gran de necessitats. Es recomana sempre avaluar el procés grupal per observar l’impacte de les intervencions i obtenir informació sobre els aspectes que cal millorar.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 8 de febrer de 2023
Darrera modificació 5 de gener de 2024

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.

Sònia Fernández Garrido

Sònia Fernández Garrido

Psicòloga Subsecció Intervenció en Drogodependències
Centre SPOTT. Diputació de Barcelona
Joan Bosch Vilana

Joan Bosch Vilana

Psicòleg Subsecció Intervenció en Drogodependències
Centre SPOTT. Diputació de Barcelona
Bibliografía
Xuedi Li, Leigh M. Vanderloo, Charles D. G. Keown-Stoneman (2021). Screen Use and Mental Health Symptoms in Canadian Children and Youth During the COVID-19 Pandemic. https://www.agenciasinc.es/Reportajes/Asi-ha-influido-la-pandemia-en-el-uso-de-pantallas-en-menores
Royal Society for Public Health (2017). #Status Of Mind, examining the positive and negative effects of social media on young people’s health. http://www.infocoponline.es/pdf/SOCIALMEDIA-MENTALHEALTH.pdf
Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones (2022). Informe sobre Adicciones Comportamentales 2021: Juego con dinero, uso de videojuegos y uso compulsivo de internet en las encuestas de drogas y otras adicciones en España EDADES y ESTUDES. Madrid: Ministerio de Sanidad. Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas.
Yalom ID (1996). Guía breve de psicoterapia de grupos. Editorial Paidós.
(2006). Recomendación Rec (2006) 19 del Comité de Ministros a los Estados Miembros sobre políticas de apoyo al ejercicio positivo de la parentalidad.. https://search.coe.int/cm/Pages/result_details.aspx?ObjectID=09000016805d6dda
Hautmann, C., Hanish, C., Mayer, I., Plück, J., & Döpfner, M (2008). Effectiveness of the prevention program for externalizing problem behavior (PEP) in children with symptoms of attention-deficit/hiperactivity disorder and opositional defiant disorder generalization to the real world. J Neurol Transm , 115 , 363-370.
Asociación PDS, Promoció i Desenvolupament Social (2017). PROTEGO, Versión2. Entrenamiento en parentalidad positiva y habilidades educativas para madres y padres. http://www.pdsweb.org/protego-v2/
Bornstein, M. & Putnick, D. (2012). Cognitive and Socioemotional Caregiving in Developing Countries. Child Developmen. , 83(1) , 46-61.
Ministerio de Derechos Sociales y agenda 2030, Gobierno de España (2021). Guía de Competencias interprofesionales en Parentalidad Positiva. Un recurso para enriquecer y consolidad las buenas Prácticas en la atención a la Infancia, Adolescencia y Familias.. https://www.mdsocialesa2030.gob.es/derechos-sociales/familias/Parentalidad_Positiva/docs/Guia_de_competencias_interprofesionales_en_parentalidad_positiva.pdf
Requena, S., Rodrigo, A., Parra, Rodríguez, R., Sánchez, C., Sánchez, F.P.Zúñiga. (2018). Ventajas de la terapia de grupo frente a la terapia individual.. Educación, salud y psicología: logros y retos de futuro. , 52