Pel·lícules que parlen del suïcidi

El suïcidi és una manifestació de conducta individual amb una càrrega tan tràgica, que, com sabem, afecta profundament les persones de l’entorn de qui mor per aquesta causa. Tanmateix, les persones que han viscut aquesta experiència, adquireixen tot un plegat de vivències que canvien, sens dubte, la seva vida. 

No és estrany, doncs, que hi hagi una infinitat de llibres i pel·lícules de ficció en què aquesta conducta apareix com un element dramàtic secundari a la trama, i, normalment, abordat de manera superficial, tot contribuint a reforçar mites o idees preconcebudes sobre el suïcidi. Podríem citar nombrosos exemples, molt especialment al cinema anglosaxó, on apareix recurrentment l'escena d’una persona duent a terme una temptativa mentre es veu com es despleguen al seu voltant els serveis d’emergències i una gernació d’espectadors que fan tot tipus de comentaris sobre la persona, moltes vegades amb un contingut pejoratiu i de menysteniment.

Però també hi ha altres pel·lícules on la conducta suïcida té un element protagonista absolut que condiciona el relat i l’evolució dels personatges. Ens referirem a aquestes obres de ficció, i també de tipus documental, que pretenen aprofundir en la visibilització de les raons de la conducta tant personals com socials, explicar-nos l’impacte de la pèrdua per a l'entorn i també, en algun cas, donar un missatge d’esperança sobre com, de vegades, si som capaços de superar la crisi, la nostra vida pot recuperar tot el sentit.

Parlar del suïcidi

Ir al artículo

Us proposem a continuació algunes pel·lícules que considerem que tenen una significació especial en aquests aspectes, sense cap afany de fer un catàleg, ni un llistat definitiu. De segur que podríem trobar molts altres títols, i referències, però la intenció és ressaltar-ne algunes que hem considerat destacables perquè faciliten el coneixement de la conducta suïcida i del seu impacte.

D'altra banda, totes les obres que incloem tenen un gran valor artístic, però no totes són qualificables com obres mestres en el seu gènere. Hem prioritzat en aquesta humil i breu selecció que ens permetin comprendre el fenomen i alguna de les seves múltiples manifestacions. Segur que vosaltres en coneixeu moltes d'altres!
 

Con amor, Liza

Títol original: Love Liza 
Any: 2002 
Durada: 86 min. 
País: Estats Units 
Direcció: Todd Louiso
Gènere: Drama

Sinopsi: Després de la mort per suïcidi de la seva esposa Liza, el seu marit es troba profundament abatut i confús. No pot comprendre per què la seva dona s’ha tret la vida; no es veu capaç d’acceptar l’ajuda de la seva sogra i mira d’evadir-se tot «colocant-se» i dedicant-se a una ocupació banal com és l’aeromodelisme.

Comentari: L’actor Philipp Seymour Hoffman ens ofereix un retrat dur i molt realista dels efectes d’una pèrdua a causa del suïcidi: la culpabilitat, la incomprensió, la ira, la soledat i la dificultat d’encaixar en el món després d’una pèrdua traumàtica. 

Professor Lazhar

Títol original: Monsieur Lazhar 
Any: 2011 
Durada: 94 min. 
País: Canadà 
Direcció: Philippe Falardeau 
Gènere: Drama

Sinopsi: Bachir Lazhar, un humil mestre d’origen algerià, és contractat a corre-cuita a una escola de Montreal per a substituir a una professora que s'ha suïcidat a l’aula on impartia classes de primària. El mestre podrà comprovar de primera mà com els nens i nenes de la classe senten la pèrdua de la seva mestra i serà capaç d’oferir-los consol i afecte, malgrat la seva pròpia pèrdua i la seva irregular situació que l’ha fet mentir per poder obtenir la feina.

Comentari: Els infants senten també les pèrdues, però tendim a ignorar els seus sentiments al voltant del dol, per la nostra pròpia incapacitat de posar-nos al seu lloc. La tendresa d’aquest home estranger i humil, que carrega amb les seves pròpies ferides i la seva condició d’immigrant en situació de risc, sanarà els infants i ens oferirà tota una lliçó d’empatia i acompanyament. 

El dol infantil en una pèrdua per suïcidi

Ir al artículo

Captain Fantastic

Títol original: Captain Fantastic 
Any: 2016 
Durada: 118 min. 
País: Estats Units 
Direcció: Matt Ross 
Gèner: Comèdia dramàtica

Sinopsi: Ben (Viggo Mortensen) és un pare de família que ha viscut els darrers deu anys de manera alternativa als boscos situats al nord-est dels Estats Units amb els seus sis fills, sense relació directa amb la vida moderna i consumista, educant-los en l’amor a la natura i el lliure pensament. La tràgica mort de la seva dona l’obligarà a deixar el seu món i tornar a la vida que va voler abandonar, alterant inevitablement les relacions familiars. 

Comentari: Les relacions familiars i les diverses maneres de contemplar el dol, l’amor, la criança i el suïcidi conformen una road movie plena de tendresa i de reflexions sobre la família i les relacions de parella.

Evelyn

Títol original: Evelyn 
Any: 2018 
Durada: 95 min. 
País: Regne Unit 
Direcció: Orlando von Einsiedel 
Gènere: Documental

Sinopsi: L’aclamat documentalista Orlando von Einsiedel s’endinsa en el retrat de la seva pròpia família deu anys després que el seu germà Evelyn, diagnosticat d’esquizofrènia i amb una greu depressió, es suïcidés amb 22 anys. El silenci i el trauma han acompanyat la família al llarg d’aquest temps, fins que decideixen homenatjar la memòria del seu germà, tot recorrent els paisatges per on acostumava a caminar. 

Comentari: Retrat sense concessions però intensament commovedor dels efectes d’un dol per suïcidi en una família que no l’ha sabut treballar, i de com compartir els sentiments i la vivències personals pot esdevenir un element de preservació de la nostra pròpia salut emocional. 

La muerte silenciada (Documentos TV)

Títol original: La muerte silenciada 
Any: 2013 
Durada: 53 min. 
País: Espanya 
Direcció: David Fernández de Castro 
Gènere: Documental 

Sinopsi: La producció de TVE analitza el suïcidi, que s’ha convertit en la primera causa de mort violenta a Espanya. El documental recull testimonis i una nova corrent d’opinió, liderada per metges i experts, que propugna donar veu al suïcidi per combatre les seves causes. 

Comentari: Un dels primers documentals a l’Estat espanyol (sinó el primer) que va aportar una visió del suïcidi des del punt de vista dels qui han perdut algú a causa del suïcidi. Emocionant i colpidor, situa, a més, el moment fundacional de l'associació Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS). Es pot visionar encara a la plataforma TVEplay.

Kingdom of Us

Any: 2017 
Durada: 109 min. 
País: Regne Unit 
Direcció: Lucy Cohen 
Gènere: Documental  

Sinopsi: La història de la família Shanks que, després del suïcidi de Paul Shank, marit de la Vicki i pare de set fills, queda trencada i completament arruïnada. A través de petits fragments de vídeo de la família, previs a la mort del pare, s’aprecia una degradació d'un home enèrgic i familiar a causa de la depressió severa que va patir. El documental segueix la família actualmente, amb totes les implicacions i conseqüències que ha tingut la pèrdua. 

Comentari: Un documental que mostra la lluita d’una família per seguir endavant després de la tragèdia.  

El bosque de los sueños

Títol original: The Sea of Trees
Any: 2015
Durada: 110 min.
País: Estats Units
Direcció: Gus Van Sant
Gènere: Drama 

Sinopsi: Un home americà afligit per la seva pèrdua (McConaughey) i un home japonés (Watanabe) es coneixen al tristament conegut com «bosc dels suïcides», un lloc on la gent acudeix per treure’s la vida. La seva relació els farà reconsiderar la seva decisió de suïcidar-se.

Comentari: Sense ser una pel·lícula de gran qualitat, ofereix una visió compassiva sobre l’aflicció que ens condueix a prendre la decisió sobre el suïcidi i com la identificació amb el dolor dels altres ens pot ajudar a considerar i reformular el nostre propi patiment. 

Amor

Títol original: Amour (Love)
Any: 2012
Durada: 127 min.
País: Àustria
Direcció: Michael Haneke
Gènere: Drama 

Sinopsi: Georges i Anne, una parella de vuitanta anys, són professors de música clàssica jubilats que viuen feliçment a París. Quan l’Anne pateix un infart que li paralitza un costat del cos, tota la vida que han dut fins ara quedarà greument afectada, i posarà a prova la relació distant amb la seva filla.

Comentaris: L’extraordinari director Michael Haneke ens ofereix un retrat de la vellesa a la nostra societat, de la soledat i de la relacions familiars tantes vegades fredes i distants. Una història colpidora que ens mostra una problemàtica silenciada com és el suïcidi a la vellesa amb una obra mestra del cinema.

Factors de risc i de protecció del suïcidi en persones grans

Ir al artículo

La cinta blanca

Títol original: Das weisse Bandaka
Any: 2009
Durada: 145 min.
País: Alemanya
Direcció: Michael Haneke
Gènere: Drama

Sinopsi: El 1913, a les portes de la Gran Guerra (1914-1918), estranys esdeveniments, que poc a poc van prenent un aspecte de càstig ritual, tenen lloc a un petit poble protestant del nord d’Alemanya. Els nens i adolescents del cor de l’església i el conjunt de personatges que formen la petita comunitat ens situen en l’origen del nazisme i de la Guerra Mundial.

Comentari: Novament Haneke ofereix un retrat sense concessions de l’atmosfera opressiva que fonamenta el pensament extrem i que té com conseqüència el patiment emocional dels més dèbils, en el paisatge d’una suposada comunitat rural idíl·lica, que és el retrat descarnat de tota una societat que s’aboca a la catàstrofe. Novament una obra mestra del cinema colpidor i compromès de Haneke.

Que bonic que és viure

Títol original: It's a Wonderful Life
Any: 1946
Durada: 130 min.
País: Estats Units
Direcció: Frank Capra
Gènere: Comèdia dramàtica

Sinopsi: George Bailey (James Stewart) és un honrat i modest ciutadà que dirigeix una petita entitat bancària molt popular al seu barri, malgrat tots els intents d’un poderós banquer perquè fracassi. La nit de Nadal de 1945, Bailey, desesperat per la desaparició d’una important quantitat de diners del banc, que suposaria la pobresa de moltes famílies i el seu descrèdit, decideix suïcidar-se, però, quan està a punt de fer-ho, es produeix una situació extraordinària.

Comentaris: El meravellós director Frank Capra ens regala una faula de Nadal, apta per a tota la família, on el suïcidi es retrata amb una visió una mica moralista i benintencionada, però amb una profunda reflexió moral sobre què vol dir l'ètica, quan als Estats Units començava a liderar el capitalisme amb tendències neoliberals, i com de cruel pot resultar per a les persones el culte als diners i les seves regles.

El club dels poetes morts

Títol original: Dead Poets Society
Any: 1989
Durada: 124 min.
País: Estats Units
Direcció: Peter Weir
Gènere: Drama 

Sinopsi: A un elitista i estricte col·legi de Nova Anglaterra, un grup d’alumnes descobrirà la poesia, el significat de carpe diem (aprofitar el moment) i la importància vital de valorar la pròpia vocació, arran de l’aparició d’un jove i peculiar professor, el Sr.Keating, que inspira la set de coneixement i curiositat dels seus alumnes, però que posa a prova també les convencions socials i l’aprovació dels pares que sustenten la institució, amb tràgiques conseqüències.

Comentari: Pel·lícula de culte que va fer les delícies de tota una generació amb la seva filosofia del carpe diem, amb un extraordinari retrat de l’adolescència i del que suposa i inspira un aprenentatge des de les emocions i els valors, i també de com el rigor castrant de la família a vegades pot suposar l’element precursor de la tragèdia.

El gust de les cireres

Títol original: Ta'm e guilass
Any: 1997
Durada: 98 min.
País: Iràn
Direcció: Abbas Kiarostami
Gènere: Drama

Sinopsi: Un home de mitjana edat decideix suïcidar-se, però té una única preocupació: trobar algú que es comprometi a enterrar-lo després. Amb aquesta intenció, anirà trobant-se i conversant amb diversos personatges que declinen el seu oferiment.

Comentari: Aquesta gran pel·lícula va ser prohibida al seu país, perquè aborda una conducta que es considera que va contra els preceptes de la religió; fixem-nos en la preocupació del personatge de ser enterrat. Ens ofereix un retrat de la societat iraniana després de la revolució, que va convertir el país en una república islamista el 1979. Tanmateix, és una reflexió sobre les raons que ens impulsen a pensar en treuren’s la vida i en aquelles que ens poden ajudar a no fer-ho, amb una bellesa narrativa i poètica extraordinàries, tot oferint-nos una visió compassiva i profundament humanista sobre el dolor i els sentiments.

Les hores

Títol original: The Hours
Any: 2002
Durada: 114 min.
País: Estats Units
Direcció: Stephen Daldry
Gènere: Drama 

Sinopsi: Història de tres dones en èpoques diferents que malden per trobar sentit a la seva existència. L’escriptora Virginia Woolf, als anys vint, lluita contra el seu trastorn mental del qual n'és molt conscient, mentre comença a escriure la seva aclamada novel·la Mrs. Dalloway. Durant els anys 50, a Los Ángeles, a Laura Brown, una dona casada que encarna el somni americà, la lectura de Mrs. Dalloway li causa una profunda impressió i comença a considerar que la seva vida no és feliç. A Nova York, Clarissa Vaughan, una versió actual de Mrs. Dalloway, cuida el seu amic Richard, un brillant poeta malalt de Sida amb qui manté una complexa relació platònica.

Comentari: Meravellosa pel·lícula en què cinema i literatura s’agermanen per oferir-nos aquest retrat calidoscòpic de la condició femenina, dels trastorns de salut mental, de la infelicitat, de la homosexualitat i de la conducta suïcida, amb el rerefons del patiment emocional i de les càrregues i dificultats d’acceptar la nostra pròpia condició.

Oslo 31 de agosto

Títol original: Oslo, 31. August
Any: 2011
Durada: 95 min.
País: Noruega
Direcció: Joachim Trier
Gènere: Drama 

Sinopsi: Anders ha viscut una vida marcada per les addiccions. Aprofitant un permís del centre
de desintoxicació, reprèn el contacte amb les seves antigues relacions i sent el pes d’una vida que sent fracassada. Al llarg de les següents 24 hores, lluitarà entre la desesperança que sent i el seu desig de canviar la seva vida.

Comentari: Retrat sensible i reflexiu de les 24 hores en la vida d’un home marcat per les seves
addiccions i la seva frustració per la seva incapacitat d’estimar i el seu darrer desig de
redempció.

El Sur

Títol original: El Sur
Any: 1983
Durada: 93 min.
País: Espanya
Direcció: Victor Erice
Gènere: Drama 

Sinopsi: L'Agustí és un home abatut pel pes del passat. Metge i saurí, viu a una casona als afores d’una ciutat del nord, amb la seva dona, una mestra represaliada pel franquisme, i la seva filla, que sent una gran fascinació pel seu pare i les seves habilitats, però intueix que amaga alguna cosa. Quan la filla és una adolescent interrogarà el seu pare, amb conseqüències terribles.

Comentari: La segona pel·lícula del gran Victor Erice és una obra mestra que es va fer esperar, després de la enlluernadora El espíritu de la colmena. En el cas que ens ocupa, la reflexió sobre les relacions paterno-filials, marcades per l’afectació general que va causar l’adveniment de la dictadura espanyola, confirmen una obra d’una gran tristesa i melangia.

Interiors

Títol original: Interiors
Any: 1978
Durada: 93 min.
País: Estats Units
Direcció: Woody Allen
Gènere: Drama 

Sinopsi: Eve, una mare que ha viscut sempre afligida per la depressió i els trastorns de conducta, veu com la seva vida es va enfonsant quan el seu home planteja que es vol separar temporalment. Les tres filles del matrimoni viuen de manera diferent aquesta notícia, però pesa molt el distanciament que senten amb la seva mare, que sempre ha tingut moltes dificultats per mantenir una relació afectuosa amb elles. 

Comentari: La primera obra dramàtica del prolífic director és deutora de l’estètica i la narrativa del seu admirat Bergman. En aquest cas, les relacions familiars conflictives, la dificultat dels fills (filles en aquest cas) d’encaixar el trastorn mental de la mare i el desig de fer una altra vida del pare generen una atmosfera opressiva amb un desenllaç dramàtic. 

Les verges suïcides

Títol original: The Virgin Suicides
Any: 1999
Durada: 97 min.
País: Estats Units
Direcció: Sofia Coppola
Gènere: Drama

Sinopsi: Als anys setanta, en un barri residencial d'una ciutat americana, viu en perfecta harmonia la família Lisbon. Tots els nois sospiren per les cinc germanes Lisbon, però aquest paradís s'enfonsa quan la Cecilia, la germana més petita, se suïcida als dotze anys. Com pot conviure la bellesa més pura amb una macabra història adolescent? Aquesta és la pregunta que persegueix un d'aquests adolescents que, ja en la seva maduresa, encara no ha pogut oblidar els successos ocorreguts vint anys abans.

Comentari: El debut com a directora i guionista de la filla del director Francis Ford Coppola no podia haver estat més extraordinari. La desconcertant història d’aquestes cinc germanes adolescents, que s’inspira en la novel·la del mateix títol de Jeffrey Eugénides, recrea uns fets ocorreguts originalment a Michigan. El film ens envolta d’una estètica postmoderna, amb una visió molt poc complaent de la classe mitjana americana dels 70, però també, i molt especialment, ens porta un retrat dur i desconcertant de l’etapa adolescent. Com a mostra, unes línies de diàleg que poden servir de resum: El doctor (Danny DeVito) reflexiona amb la filla petita de la família mentre la tracta: «Encara no ets prou gran per saber com n'és de dura la vida»; i la noia respon: «Òbviament, doctor, vostè no ha estat mai una nena de tretze anys».

Per què se suïciden els joves?

Ir al artículo

Cake

Títol original: Cake
Any: 2014
Durada: 102 min.
País: Estats Units
Direcció: Daniel Barnz
Gènere: Drama

Sinopsi: Claire Bennett (Jennifer Aniston) passa per una etapa molt complicada de la seva vida:
pateix una greu depressió i té un dolor crònic greu. Té moltes visions de la Nina (Anna Kendrick), una noia dels seu grup de suport de dolor crònic que es va suïcidar. Mentre la Claire es troba també considerant treure’s la vida, la Nina li parlarà en les seves visiones, oferint-li una mirada alternativa de la seva realitat.

Comentari: Sense ser una obra mestra, la composició del personatge de Jennifer Aniston ens ofereix un retrat molt sòlid sobre les afeccions cròniques i les seves conseqüències en la nostra salut mental.

Fonts documentals consultades per a les dades descriptives dels films:

• Filmaffinity
• Centro de comunicación y pedagogía
• Mundo diario
• Revista Tarántula
• Fotogramas.
• Cinemanía (20 Minutos)
• Rotten Tomatoes
• Wikipedia.