Com afecta la sexualitat tenir un trastorn de conducta alimentària

Parlar de sexe és, encara, una mica complicat i pudorós per a moltes persones, tot i ser un àmbit present en totes les etapes de la vida de la persona. Una vergonya que apareix especialment quan hi ha problemes en aquest àmbit. Parlar d'aquest tema és molt important perquè és un tema molt invisibilitzat, no només en les converses que puguem tenir a l'àmbit familiar o amb amistats sinó també a l'àmbit científic ja que hi ha poques investigacions clíniques sobre aquest tema. La majoria dels articles científics trobats parlen sobre dones, molt rarament parlen d’aquests problemes en homes i menys sobre la comunitat LGTBIQ+. Amb els trastorns de salut mental, sovint apareixen afectacions a la vida sexual de la persona, amb un important impacte en el seu benestar i autoestima.

En el cas dels trastorns de conducta alimentària (TCA), observem que les persones amb TCA solen tenir més disfunció sexual (més problemes), menor satisfacció sexual (menor plaer) i menor autoestima sexual (menor seguretat en si mateixes).

La insatisfacció corporal de la persona està relacionada amb l'aparició de problemes a l'hora de tenir relacions sexuals de qualsevol tipus. La intensitat i el nombre de símptomes que presenta la persona afectada per un TCA també impacten en l'afectació sexual en quedar aquesta faceta relegada a un espai secundari davant de la resta de preocupacions que té la persona.

Quan la persona amb TCA està en una situació d'infrapès corporal, el propi cos de la persona selecciona funcions bàsiques que advoquen per la supervivència, com la cerebral o la cardíaca, i deixa en un darrer pla la funció reproductiva. Hi ha estudis que demostren que les dones amb TCA tenen fins a un 80% menys de sexe. Apunten que l'activitat sexual és menor en dones amb anorèxia nerviosa que amb bulímia nerviosa. Això sembla que és perquè aquestes últimes tenen més activitat sexual, però amb més insatisfacció pel fet que sovint se senten utilitzades i amb una manca de control sobre els impulsos, inclòs en aquest cas el sexual. Utilitzarien el sexe com a mitjà per augmentar l'autoestima cercant l'aprovació externa.

Lamentablement, moltes disfuncions sexuals es mantenen més enllà de la recuperació del TCA, però, com tot, cada cas és diferent i individual.

Per què estan associats el TCA amb problemes a l'esfera sexual?

Els símptomes del TCA són un intent de solució per gestionar dificultats psicològiques. És a dir, quan és difícil posar paraules sobre allò que sents, el cos parla. I la sexualitat és també un llenguatge corporal. Al sexe també s'estén la baixa autoestima que tenen aquestes persones cap al cos, al qual se l’auto agredeix, o bé prohibint-lo d'aquesta activitat o bé utilitzant-lo com un objecte, donant al cos un ús nociu per a la persona que l’habita.

A més, el sexe en persones amb TCA comporta la gran dificultat per establir proximitat amb altres (és a dir, per relacionar-se) on es reactiven sentiments de culpa i vergonya en sentir que el cos és utilitzat com un objecte. El TCA en si pot portar a l'aïllament, i en gran part de l'activitat sexual es necessita un altre, per la qual cosa aquestes dificultats relacionals es tornen a posar en joc.

Quins símptomes sexuals físics hi pot haver?

Entre els símptomes més freqüents hi ha l'amenorrea (absència de menstruació durant almenys 3-6 mesos o absència abans dels 16 anys). Aquesta s'explica perquè el cos, amb els símptomes alimentaris, està obligat a funcionar sota mínims, aleshores anul·la una funció no necessària per a la supervivència: la reproductiva. Aquesta és important pels possibles problemes de concepció i esterilitat en el present i el futur. També és freqüent trobar disminució o manca de libido, vaginisme, manca de lubricació, anorgàsmia, embarassos no desitjats,… Aquestes són les més freqüents en el sexe femení. Al sexe masculí podem trobar-nos també disminució o manca de libido, problemes en l'ejaculació o d'erecció, per exemple.

Com es pot millorar l'esfera sexual a les persones amb TCA?

Si el metge psiquiatre troba algun dels símptomes físics sexuals que hem dit a l’apartat anterior, haurà de valorar una derivació a Ginecologia o Endocrinologia per ampliar l’estudi orgànic.

És molt important que la psicoteràpia inclogui una part de psicoeducació on es pugui parlar lliurement i amb un professional sobre una educació bàsica sexual, ajudar a l'autoexploració, etc. Per descomptat, també ha d'incloure la part relacional de l'àmbit sexual, com treballar la posada de límits sans amb la parella, entendre el consentiment mutu com una cosa imprescindible, evitar situacions de risc, entre d'altres.

Pel que fa al pronòstic, moltes disfuncions sexuals es mantenen més enllà de la recuperació del TCA, sobretot si hi ha hagut un trauma sexual, però, en general, la persona pot recuperar una sexualitat funcional i satisfactòria si rep l'ajuda adequada.

Per acabar, vull ressaltar la importància de la prevenció, a la família i a l'àmbit escolar i acadèmic, tant dels TCA com la necessitat d'ensenyar a la nostra població més vulnerable, com són els infants i adolescents, una sexualitat sana.