Tipus de disfuncions sexuals

La sexualitat és un camp extens i complex que no s'ha estudiat completament perquè és un tema més o menys tabú segons la cultura de cada país.

El fet que no se'n parli fa que sigui molt difícil per a les persones que tenen trastorns sexuals obrir-se al respecte o, fins i tot, saber que són tractables.

Es tracta de disfuncions que afecten moltes persones, però la majoria ni tan sols ho consulten. Com a exemple, una dada: en el cas de la disfunció erèctil, 1 de cada 5 homes majors d'edat té aquest trastorn, segons l'estudi d'AISD-AP, de l'Hospital Universitari Puerta de Hierro de Majadahonda (Madrid), i es calcula que, al 2025, afectarà 322 milions d'homes al món.

Embarquem-nos en una aventura junts i aprenguem una mica més sobre els trastorns sexuals. Comencem pel principi.

Què és una disfunció sexual?

Els trastorns sexuals agrupen el conjunt de problemes fisiològics o psicològics que impedeixen a una persona mantenir una relació sexual satisfactòria.

Quan no es pot gaudir d'una vida sexual satisfactòria, hi ha diversos àmbits de la vida que es poden veure afectats. A què ens referim quan parlem de no tenir una vida sexual satisfactòria? Doncs a la falta de desig, al dolor físic durant l'activitat sexual, a la incapacitat d'arribar a l'orgasme o als problemes d'excitació. En aquests casos, l'autoestima, les relacions i la vida en general poden resultar afectades i provocar malestar.

Com es pot gestionar la gelosia en la parella

Llegeix més

Quins tipus de disfuncions sexuals existeixen?

Hi ha diversos tipus de disfuncions sexuals, masculines i femenines, que poden afectar qualsevol persona, independentment de l'edat, però amb més probabilitat a partir de certa edat.

Parlarem de les diferents disfuncions sexuals amb una breu explicació de cadascuna. Comencem amb la classificació de disfuncions sexuals presents a la DSM-V, la guia diagnòstica que utilitzem els professionals de la salut mental. Cal aclarir que aquí sempre parlem de disfunció quan això passa de forma persistent i recurrent:

• Ejaculació retardada

També identificada com a «orgasme masculí inhibit» o «anejaculació». Consisteix en l'absència o el retard de l'orgasme després d'una fase d'excitació normal (que varia d'un home a un altre en funció de l'edat i el tipus i la intensitat de l'estimulació).

• Trastorn erèctil o disfunció erèctil

Es refereix a la incapacitat d'obtenir o mantenir una erecció adecuada fins a l'acabament de l'activitat sexual (pot aparèixer durant els preliminars, la penetració o el coit).

• Trastorn orgàsmic femení

Es tracta de la incapacitat d'arribar a l'orgasme després d'una fase d'excitació normal (el tipus i intensitat de l'estimulació que porta a l'orgasme varia d'una dona a una altra).

• Trastorn de l'interès / la exitació sexual femení

Quan parlem d'un trastorn de l'interès, ens referim a una disminució o absència del desig d'activitat sexual i de fantasies.

Pel que fa al trastorn de l'excitació, es parla d'una incapacitat d'obtenir o mantenir la resposta de lubricació característica de la fase d'excitació fins a l'acabament de l'activitat sexual.

• Trastorn de dolor genito-pelvià / penetració

Vaginisme: es tracta de l'aparició d'espasmes involuntaris a la musculatura del terç extern de la vagina. En altres paraules, és una por del dolor o fòbia a la penetració.

Disparèunia: es refereix al dolor genital associat a les activitats sexuals, ja sigui en dones o en homes, que no es deu a una malaltia orgànica.

• Trastorn del desitg sexual hipoactiu en homes

Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, Quinta Edició (DSM-5), el trastorn del desig sexual hipoactiu masculí (TDSM) es caracteriza per la manca o pel Baix desig sexual d’un individu, el que provoca un malestar significatiu.

• Ejaculació prematura (precoç)

Tenint en compte diversos factors que poden influir en la durada de la fase d'excitació, com l'edat, el temps de relació amb la parella, la situació i la freqüència de l'activitat sexual, parlem d'ejaculació prematura quan aquesta passa en resposta a una mínima estimulació sexual abans, durant o just després de la penetració i, sobretot, abans que la persona ho desitgi.

Per exemple: en menys d'un minut, abans de penetrar, al moment de penetrar o durant el joc preliminar.

• Disfunció sexual induïda per substàncies/medicaments

Es produeix quan hi ha un problema que du a la frustració amb l’activitat o el rendiment sexual. Alguns medicaments que poden causar disfunció sexual són els antidepressius, antipsicòtics, benzodiazepines, estatines i fibrats, o fàrmacs utilitzats pel colesterol alt, per la pressió arterial i substàncies d’abús.​​​​
 

• Alguna altra disfunció sexual especificada

Inclou, per exemple, l'aversió al sexe, que fa referència a l'aversió extrema i amb evitació de tot tipus de contacte sexual.

• Disfunció sexual no especificada

Els factors que predisposen a la disfunció sexual són variats i van des de l'educació restringida, les males relacions familiars, l'accés a una informació sexual inadequada o les primeres experiències sexuals traumàtiques fins a la inseguretat primerenca en el rol sexual.

Si t'identifiques amb alguna d'aquestes disfuncions sexuals, no dubtis a posar-te en contacte amb el teu professional de salut de referència per descartar qualsevol sospita física i consultar amb un sexòleg o sexòloga o terapeuta sexual per comentar-ho.