El dol en els adolescents

Pautes per acompanyar-los en la pèrdua
SOM Salud Mental 360
Redacció
SOM Salud Mental 360
Duelo adolescentes

Quan una persona del nostre entorn es mor, comencem un camí d’adaptació per aprendre a viure sense aquesta persona. És un procés comú, sigui quina sigui l’edat en la que ens passi. Tot i així, segons en quina etapa de la vida ens arriba, la comprensió, les emocions i la manera d’afrontar la pèrdua poden ser molt diferents.

El dol dels adolescents és similar al dels adults perquè la seva comprensió de la mort i les seves reaccions són semblants, tot i que les emocions es poden manifestar de forma més intensa.

Davant d’una pèrdua, podem trobar-nos un i una adolescent amb una actitud que tendeix a no compartir les emocions que sent per no ser diferents als seus iguals i que vol evitar que el dolor s’interpreti com un senyal de debilitat. Sovint sent també pressió per haver-se de comportar com una persona adulta.

La gestió del dol en un adolescent és, doncs, particular pel moment vital i l’alta càrrega emocional que suposa en una època en la que, a més a més, lluiten contra altres pèrdues: desenganys amorosos, d’amistat o fracasos acadèmics.

La manera en que els joves acostumen a mostrar el dol té un component físic important, mentre que el malestar en persones adultes és fonamentalment de caràcter psicològic.

Algunes de les manifestacions normals del dol en l'adolescència són:

  • Conmoció i confusió.
  • Ira i irritabilitat.
  • Alteracions del son o l’alimentació.
  • Por a la possible pèrdua d’un altre familiar.
  • Reaparició de conductes més infantils.
  • Culpabilitat: són freqüents els sentiments de culpa per coses que han dit o han desitjat en relació al familiar desaparegut.
  • Tristesa: també poden manifestar-se com a por a estar sol, pèrdua d’interès per activitats que abans li interessaven, afectació en el rendiment escolar, etc.

Com ajudar a un adolescente en dol?

A la guia El dol. Consells per afrontar la pèrdua d’un ésser estimat, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, es recullen algunes pautes generals d’actuació després de la defunció:

  • Encara que resulti dolorós, informar-los dels fets al més aviat possible, buscant un lloc i moment oportuns, amb un llenguatge senzill, amb sinceritat i evitant detalls innecessaris.
  • Afavorir que expressin les seves preocupacions, sentiments i preguntes.
  • Evitar expressions com «no estiguis trist» o «has de ser valent».
  • Proporcionar atenció i afecte, procurant la col·laboració en la cura de persones significatives per a ells, en cas que els pares o cuidadors principals, temporalment, no estiguin en condicions de poder fer-ho pel seu propi procés de dol.
  • Permetre’ls, amb acompanyament i si així ho desitgen, participar en aquells gestos i rituals íntims que la família vulgui dur a terme en record de l’ésser estimat, associats o no al ritual funerari tradicional.
  • Facilitar, sempre que sigui possible, que reprenguin les rutines i activitats habituals.
  • Evitar expectatives o responsabilitats excessives.

En general, la millor manera d’ajudar és acompanyar la persona, interessar-nos en les seves necessitats i respectar el temps que necessiti. Parlar, compartir records i, de vegades, fins i tot compartir el plor pot proporcionar un gran alleugeriment.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 7 de abril de 2022
Darrera modificació 7 de abril de 2022
Col·lectius