Molt més que un problema de relació amb el menjar

Moltes vegades es relacionen els trastorns de la conducta alimentària (TCA) amb un iceberg. En aquest símil, la part visible de l'iceberg representa allò que les persones veuen del TCA, és a dir, els símptomes que van relacionats amb l'alimentació, el pes o l'obsessió pel cos; i a la part submergida de l'iceberg hi trobem la part que no es veu, que són les causes o motivacions del trastorn i que estan relacionades amb les emocions i les inseguretats (més nombroses i complexes).

Un 10% de l'iceberg és visible a través dels nostres comportaments, mentre que el 90% de l'iceberg queda submergit. Precisament aquesta part té a veure amb la personalitat i la història vital de cada persona. És on podem trobar aspectes com ara el perfeccionisme, la autoestima baixa, la gestió de les emocions, o situacions emocionals estressants.

Per això, durant el tractament és fonamental actuar sobre la part invisible de l'iceberg, ja que és la que activa els comportaments del TCA. Hem de dirigir la nostra atenció a abordar totes les causes del trastorn i així assegurar un pla terapèutic integral.

El trastorn de la conducta alimentària com a trinxera emocional

Llegeix més

L'origen dels TCA és multicausal i hi ha diferents factors de risc que poden predisposar algunes persones a desenvolupar aquest trastorn.

Factors de risc del trastorn de la conducta alimentària:

• Factors biològics. La genètica pot arribar a explicar el 60-70% del risc de patir anorèxia nerviosa.
• Factors psicològics, com ara l'autoexigència, el perfeccionisme i la autoestima baixa.
• Factors socials. Actualment tenim un model de bellesa que valora la primesa, hi ha molta pressió social per la imatge corporal i les xarxes socials alimenten aquests models.
• Factors familiars. La família ha de ser un model saludable en valors corporals i hàbits alimentaris.
• Factors desencadenants. Es relacionen amb una experiència emocional negativa, com ara el confinament causat per la COVID-19.

D'altra banda, hi ha factors de protecció a la família que poden prevenir l'aparició d'un TCA, entre els quals destaquem els següents:

• Potenciar l'autoestima dels nostres fills i filles.
• Afavorir una autoimatge corporal positiva.
• Promoure hàbits alimentaris positius.
• Fer almenys un àpat al dia en família.
• Donar eines per desenvolupar un sentit crític davant de la informació.
• Fomentar la comunicació a la família.
• Compartir activitats de lleure.
• Rebutjar ideals estètics.
• Fomentar l'autonomia i evitar la sobreprotecció.
• Advertir sobre els continguts nocius d'Internet i les xarxes socials.

Un taller per saber què hi ha sota l'aigua

Amb les persones usuàries de l'hospital de dia de trastorns de la conducta alimentària de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona vam fer un taller per abordar l'iceberg dels TCA. L'objectiu era representar allò que les persones veuen i allò que no veuen en un TCA.

A la punta de l'iceberg van dibuixar el que es pensa que són els TCA: problemes amb l'alimentació (menjar o no menjar). Però hi ha una part de l'iceberg molt important (representada sota l'aigua) que és invisible per a moltes persones.

Un TCA no és únicament un problema amb el menjar, és molt més que això, i el que van representar les persones usuàries de l'hospital de dia va ser: tristesa, inseguretat, autoestima baixa, por al fracàs, distorsió corporal, mentides, exercici compensatori i pensaments negatius.

I per treballar els factors menys visibles de l'iceberg ens vam centrar en el perfeccionisme, l'autoestima, la gestió emocional i les dificultats interpersonals. Per al perfeccionisme vam potenciar la vàlua personal de les persones usuàries i l'autoconfiança, tot fomentant el reconeixement de fortaleses i valors allunyats dels exigents estàndards de bellesa o de l'èxit que ens imposa la societat. Per a l'autoestima vam acordar estimular-la amb empatia, comprensió, compassió i paciència. Per a la gestió emocional vam aprendre a viure i acceptar totes les emocions. Per acabar, amb les dificultats emocionals vam fomentar l'adquisició d'habilitats socials.

Dibuix elaborat per les persones usuàries de l'Hospital de Dia de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

És indispensable recordar la importància d'abordar tots els aspectes representats a l'iceberg amb professionals especialitzats perquè la recuperació sigui completa. La conducta amb el menjar és la manera com s'expressa el malestar de la persona, que és diferent per a cadascuna.

Si les persones afectades per un TCA, els familiars i l'entorn més proper comprenen els aspectes menys visibles d'aquests trastorns, podran actuar de forma més adequada i ajudar-les en la recuperació.