Primers senyals de l'autisme

Els gestos, la mirada, el llenguatge... Els primers trets de l'autisme se solen detectar al voltant dels 12 o 18 mesos del nadó. Uns senyals que apareixen de manera progressiva i subtil durant la primera infància i als quals sovint no es dona la importància que mereixen. Per això, moltes vegades el diagnòstic arriba més tard, sobre els 3 o 4 anys d'edat.

Però detectar aquests senyals primerencs de l'autisme com més aviat millor i poder intervenir de manera precoç és fonamental per donar suport al desenvolupament i millorar la qualitat de vida dels infants que tenen aquest trastorn del desenvolupament. Per això, és important que tant la famílies, com les persones professionals d'atenció primària i la comunitat educativa coneguin quins són els indicadors més freqüents de l'autisme en cada moment del desenvolupament primerenc (de 0 a 6 anys).

SENYALS D’ALARMA SEGONS L'EDAT

Els infants amb TEA presenten una alteració qualitativa en l’adquisició d’algunes habilitats específiques, pe això cal valorar-ne els paràmetres de desenvolupament sociocomunicatiu.

6 MESOS

• Utilitzen menys el contacte visual.
• Presten més atenció als objectes que a les persones (visual i auditiva).
• Absència de somriure social en els intercanvis amb la persona cuidadora.

9 MESOS (A MÉS DE QUALSEVOL DELS ANTERIORS)

• No segueixen amb la mirada un objecte familiar quan la persona cuidadora els l’assenyala.
• No hi ha intercanvis relacionals amb la persona cuidador (sons, gestos, “joc del cucut”).
• No estenen els braços anticipatòriament quan algú els pren a coll.

12 MESOS (A MÉS DE QUALSEVOL DELS ANTERIORS)

• No balbotegen.
• No imiten gestos (com fer adéu amb la mà, picar de mans).
• No assenyalen amb el dit per obtenir un objecte fora del seu abast o mostren objectes per cridar l’atenció de la persona cuidadora ni hi estableixen un contacte visual.
• Presenten patrons de moviment estranys (estereotípies), fan activitats en solitari (jocs de mans o dits davant dels ulls, balanceig).
• A vegades sembla que no hi sentin, o bé es mostren hipersensibles a alguns sons.
• Presenten particularitats motrius (hipotonia/hipertonia, hipoactivitat/excitació).

15 MESOS (A MÉS DELS ANTERIORS)

• No estableixen contacte visual quan parlen amb algú o algú els parla.
• No mostren atenció compartida (compartir l’interès per un objecte, per una activitat o  per les altres persones).
• No responen de manera consistent al seu nom.
• No responen a ordres senzilles.
• No diuen «papa» i «mama» amb sentit.
• No diuen altres paraules amb valor propositiu (16 mesos).
• Presenten particularitats en el desenvolupament de la reacció a les persones desconegudes (retardada o atípica: reaccions absents o pobres en les situacions de separació o retrobament).   

18 MESOS (A MÉS DELS ANTERIORS)

• No diuen cap paraula amb valor propositiu (16 mesos).
• No saben fer jocs simbòlics amb les joguines (donar de menjar als ninots, parlar per telèfon).
• Absència de joc imaginatiu.
• No responen quan se'ls assenyala un objecte (mirant, verbalitzant, compartint el plaer).
• No assenyalen objectes, verbalitzen ni estableixen contacte visual alternativament entre l’objecte i la persona cuidadora amb l’única intenció de dirigir l’atenció de la persona adulta cap a l’objecte (acció protodeclarativa).
• No porten objectes a les persones adultes per mostrar-los-els.   

24 MESOS (A MÉS DELS ANTERIORS)

• No fan frases de dos elements.
• No mostren interès pels altres infants.
• Presenten una marxa o una motricitat peculiar (caminar de puntetes, girs).
• Presenten conductes autolesives (mossegar-se, donar-se cops).
• Fan rebequeries amb molta freqüència, es resisteixen als canvis ambientals.
• Es mostren molt hiperactius, rebels, irritables, difícils de consolar.
• Prefereixen jugar sols, de manera autosuficient i són molt independents

A PARTIR DELS 36 MESOS

Com que la detecció és més tardana, convé detectar la presència d’alteracions en les àrees següents:

Comunicació i llenguatge:

• Comprensió i aspectes comunicatius afectats en diferents graus.
• Comunicació no verbal deficient.
• Resposta pobre o inexistent al seu nom.
• Argot sense valor comunicatiu. Ecolàlies (repeticions) immediates o diferides.
• Llenguatge empobrit, agramatical i escàs. Inversió pronominal (l’infant es refereix a si mateix com «tu, ell o ella», parla en tercera persona).
• Llenguatge fluent: literal, repetitiu, perseverant en determinats tòpics. Alteració prosòdica (melodia inadequada, entonació monòtona).
• Regressió o pèrdua.

Relació social:

• Imitació limitada.
• Manca de reciprocitat.
• Estan al seu món, no fan cas i van per lliure.
• Manca de reconeixement o resposta de felicitat o tristesa de les altres persones.
• Tendència a la soledat, manca d’habilitats socials, manca d’interès pels altres infants i per participar en jocs

Joc:

• Absència o manca de joc imaginatiu (poden fer petites imitacions diferides).
• El contingut simbòlic del joc se substitueix per les seves característiques personals, referit a un registre concret sense contingut representatiu (alineen o classifiquen les joguines d’alguna manera però no les fan servir per a la representació).
• Jocs o activitats que criden l’atenció perquè són molt repetitius, persistents, estereotipats, fins i tot obsessius.
• Fixació inusual per determinats objectes/joguines, que fan girar.

Patrons de conducta i interessos repetitius i restringits:

• Fascinació per alguna de les característiques físiques dels objectes.
• Resistència als canvis de rutines.
• Estereotípies (manuals, balanceig, giren sobre si mateixos, recorren una i una altra vegada el mateix espai, obren i tanquen portes).
• Alteracions sensorials (tolerància escassa a determinats sons, olors, gustos que afecten els hàbits de la vida com l’alimentació, el vestit).
• Comportament ritualista que s’assembla molt a la conducta del trastorn obsessiucompulsiu.

SENYALS D’ALARMA A PARTIR DELS 4-5 ANYS:

Comunicació i llenguatge:

• Alteració del llenguatge. Melodia inadequada, entonació monòtona.
• Vocabulari inusual a l’edat cronològica o restrictiva a un tema d’interès.
• Llenguatge espontani escàs o reciprocitat escassa en la conversa.
• Ecolàlies (repetició diferida de frases o paraules).
• Interpretació escassa de llenguatge no verbal.

Relació social:

• Dificultat o interès escàs per jugar amb altres infants.
• Aproximacions inapropiades per jugar conjuntament (poden manifestar agressivitat, interès per un joc de manera obsessiva, conductes disruptives).
• Ansietat o incomoditat en situacions de canvi de rutines.
• Dificultats per interpretar les regles implícites del joc.
• Interpretació literal de dobles sentits o bromes.
• Contacte visual escàs.
• Mostren reaccions extremes davant de la invasió del seu espai personal o mental (resistència intensa quan se’ls pressiona amb consignes diferents al seu focus d’interès).
• Dificultat per entendre els diferents registres de l’expressió emocional.

Conducta, interessos i activitats:

• Reaccions desproporcionades davant de petits canvis (rigidesa).
• Absència de flexibilitat i joc imaginatiu cooperatiu, encara que poden crear sols escenaris imaginaris determinats (copiats dels vídeos o dibuixos animats).
• Joc solitari, repetitiu i amb la mateixa seqüència.
• Hipersensibilitat sensorial (ansietat davant d’algun soroll, peces de vestir, etc.).

Amb l'objectiu de donar a conèixer els principals senyals de l'autisme a tota la societat, i coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l'Atenció Precoç, Autismo España, amb la col·laboració de l'associació Aprenem Autisme, ha elaborat el vídeo ¿Conoces las señales tempranas del autismo?.

Si les famílies identifiquen aquests senyals o tenen alguna preocupació sobre el desenvolupament del seu fill o filla, recomanem que consultin amb el seu professional de la salut de referència. La detecció precoç és bàsica per poder intervenir al més aviat possible i millorar la qualitat de vida de les persones amb autisme.