Quin és el paper del treball social en casos de TCA?

Quan una persona amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA) entra a la xarxa de salut mental per a ser atesa es troba amb diferents professionals que l’acompanyen en tot el procés. Un d’aquests perfils és el del treball social i, sovint, no es coneix prou quin és el suport i atenció que es fa des d’aquesta disciplina. El paper del Treball Social resulta fonamental per la capacitat de contemplar al pacient dins de un context social i familiar; i per la possibilitat de realitzar un treball en xarxa que faciliti l’articulació d’intervenció en diferents nivells (individual, social, familiar i comunitari).

En què pot ajudar el treball social?

La intervenció del treball social en aquest procés pretén reduir l'estrès i aconseguir un ambient familiar el més saludable possible. Per això, el treballador social donarà suport i acompanyament durant tot el procés de la malaltia, identificant i influint en els factors de risc que cada situació pugui presentar, tant socials com culturals (conflictes familiars o elements de l’entorn que puguin incidir negativament en l’evolució fluïda i en el procés de recuperació de la malaltia). Totes aquestes accions són consensuades en equip i integrades en el pla terapèutic de la persona afectada.

Què fem els treballadors social en els casos de TCA?

• Intervenim en tot el context familiar

Tot i que habitualment es tendeix a pensar que la intervenció de treball social es basa únicament en pal·liar les dificultats econòmiques, el rol és molt més ampli. Les causes de la malaltia i els diferents elements que desencadenen el malestar familiar son multifactorials. Per tant, és important poder fer un abordatge de tot el context familiar. 

• Detectem factors familiars que hi poden estar influint

El focus en la família: cal estar alerta per intentar descongestionar o desactivar aquells elements que poden estar influint en l'atenció de la malaltia per part de la família (altres malalties, preocupacions econòmiques, manca de relacions interpersonals i de suport, barreres culturals, etc.).

• Gestionem conflictes familiars subjacents

També hem d'estar preparats per gestionar aquells conflictes familiars subjacents que sorgeixen amb l'aparició del trastorn. No podem obviar l'exploració de possibles situacions de risc, sovint camuflades, o confirmar la implementació de mesures destinades a la protecció.  

• Promovem dinàmiques familiars beneficioses

De vegades, és útil promoure noves organitzacions i dinàmiques més adequades en aquest moment, parar especial atenció a la persona cuidadora principal (que té un risc de desgast) i els germans (que sovint passen a un pla secundari).

• Informem i orientem sobre els recursos existents

En el context del treball en equip, es col·labora en informar sobre la malaltia a la família i en orientar sobre tipus de conductes que són adequades de realitzar amb la persona que pateix un trastorn de conducta alimentària. També s’orienta sobre els recursos existents dirigits a la persona afectada que l’ajudin a realitzar activitats alternatives en moments crítics de la malaltia. 

• Atenem la persona en diferents moments del seu tractament

Per últim, la intervenció del treballador social no se situa únicament en el moment en què la persona està en tractament. La intervenció social pot ser: prèvia a un tractament; anterior a un ingrés hospitalari; durant un ingrés hospitalari o en el transcurs d’un tractament ambulatori. En cadascun d'aquests moments la intervenció social pot respondre a necessitats diferents. 

• Coordinem i vinculem cada família amb els serveis comunitaris

El treballador social es coordinarà i vincularà a cada família amb els serveis comunitaris adients, i també activarà altres suports que puguin precisar durant el procés de tractament, valorats de manera personalitzada per a cada família. Els recursos i serveis de la xarxa comunitària juguen un paper fonamental, ja que estan integrats en l'entorn més immediat de l’infant o adolescent, proporcionant-nos una informació molt valuosa per al desenvolupament del nostre treball, així com per establir plans d'intervenció conjunta per aconseguir un entorn adequat, estable i favorable al desenvolupament del menor. També ens permet garantir la continuïtat del procés un cop s'ha donat d'alta el dispositiu hospitalari.