El tractament dels TCA, una feina interdisciplinària
Quan parlem de trastorns de la conducta alimentària (TCA) cal sempre remarcar la importància de la detecció precoç. Quan abans es detecti i es comenci a tractar el trastorn, millor serà el pronòstic. Mentre que, com més temps passi fins que es comenci a intervenir i més temps d´evolució porti el TCA, les conseqüències físiques i mentals es compliquen i el pronòstic empitjora. Així doncs, és important que, un cop detectat el problema, es demani l’ajuda professional experta per abordar-lo. Per això, és bàsica la detecció precoç i un diagnòstic acurat.
Quan es confirma el diagnòstic i la persona comença a rebre el tractament, aquesta i la seva família es relacionaran amb diferents professionals que, tot i que tenen competències i funcions diferents, són complementaris i necessaris en tot el procés de recuperació.
La importància de la intervenció en equip interdisciplinari
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) requereixen, per la seva gravetat, ser tractats a través d’un equip interdisciplinari que té per objectiu la recuperació de la persona afectada en tots els aspectes que poden veure’s afectats per aquest trastorn: la salut física, la salut psicològica, la relació amb els altres, el correcte funcionament educatiu o laboral, entre altres, així com l’acompanyament a la família, especialment important quan la persona afectada és jove.
L’equip interdisciplinari l’integren professionals de diferents àmbits que treballen de forma coordinada i amb uns objectius terapèutics individualitzats per a cada persona. Habitualment el composen professionals dels àmbits de la psiquiatria, psicologia, infermeria, nutrició, altres metges i metgesses especialistes si s’escau, docència, treball social, educació social i, a vegades, altres terapeutes complementaris que realitzen tallers específics (per exemple d'expressió plàstica).
Les persones que reben un tractament específic orientat als seus símptomes i per part d'un conjunt de professionals experts en la seva patologia evolucionen millor. Tenen més oportunitats de restablir-se i de mantenir la milloria. En definitiva, tenen un millor pronòstic.
Aquests equips dissenyen el tractament adaptant-lo específicament al trastorn, en lloc de fer servir tècniques més generals, i adient al moment evolutiu concret en què es trobi la persona. A tall d’exemple, els professionals de nutrició dissenyen la dieta en funció de l'estat físic (grau de desnutrició o sobrepès, carències dietètiques) i mental, coordinant-se amb els professionals de psiquiatria, psicologia i infermeria. De la mateixa manera que s'estructura la teràpia de manera gradual, o es pauta o no medicació segons el moment simptomàtic més o menys agut.
La poca motivació de la persona afectada
Un dels elements propis dels trastorns de la conducta alimentària i amb el que han de lluitar tant els equips professionals com les famílies durant el tractament és la baixa consciència del problema i la poca motivació per a realitzar canvis de la persona afectada. Aquest fet és molt habitual en els TCA i es presenta en molts casos, sobretot a l’inici, quan la persona està més enganxada en les conductes simptomàtiques i el pensament és més obsessiu i restringit. Aquest element pot fer que la persona no reconegui ni la necessitat ni l’eficàcia del tractament. Però cal persistir i lluitar perquè l'accepti, alhora mostrant comprensió i fermesa.
En aquests casos, la família té un paper molt important en ajudar la persona a prendre consciència del problema i acceptar l’ajuda dels professionals. Es recomana no caure en arguments racionals, ja que és molt probable que la persona amb TCA no es mostri receptiva a aquesta argumentació o intenti contrarestar-la a fi de mantenir les conductes que la tenen enganxada. La millor estratègia es mantenir-se ferms respecte les pautes i intentar apropar-se des de la vessant emocional (com se sent, què li preocupa...), encara que es mostri esquerpa, fer-li saber que estem allà, mostrar-li afecte i tenir paciència (molta paciència) i no rendir-se. Més endavant, quan l'afectat es trobi millor i pugui veure el moment àlgid de la simptomatologia en perspectiva, podrà reconèixer i agrair el suport de la família. I sempre preguntar els nostres dubtes als diferents professionals de l'equip.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.