Les vuit errades més freqüents sobre salut mental als mitjans

En la lluita contra l’estigma, els mitjans de comunicació tenen un paper determinant. La seva àmplia difusió, la seva influència i la seva capacitat de fixar un marc mental a la societat són factors que obliguen al sector periodístic i editorial a ser especialment responsables i justos en l’ofici de narrar notícies, realitats o històries personals.

Fa anys que les associacions de salut mental treballen en aquest àmbit proporcionant eines, consells i formacions per evitar que, des dels mitjans de comunicació, es trivialitzi i s’aprofundeixi més en l’estigmatització de les persones que conviuen amb un problema de salut mental.

De guies i recomanacions no en falten. Tanmateix segueixen apareixent episodis de mala praxis en alguns mitjans de comunicació. Unes pràctiques que es donen per desconeixement, per economia del llenguatge o, fins i tot, per altres interessos que res tenen a veure amb la salut pública.

Els i les periodistes tenen els seus propis codis deontològics, habitualment impulsats pels col·legis professionals, i en els quals es recullen aspectes com el respecte a la veritat o a la intimitat i imatge de les persones. Al seu torn, els mitjans de comunicació tenen les seves pròpies guies d’estil que ajuden els periodistes a tenir uns criteris comuns tant en estil com en principis ètics, tot i que en molts casos no s’aborden qüestions d’aquesta sensibilitat.

Escollir el llenguatge adient és vital per no reforçar estereotips i l’estigma

Existeixen diferents guies amb recomanacions pel sector de la comunicació i de la indústria publicitària i audiovisual. Al final d’aquest article podràs trobar diversos materials de consulta.

En termes generals, cal evitar referir-se a la persona pel seu diagnòstic («un psicòtic», «un esquizofrènic»). La persona és molt més, el diagnòstic no és el que la defineix. És per això que és recomanable utilitzar «una persona que té o ha tingut psicosi».

Cal no emprar termes vinculats a la salut mental (esquizofrènic, bipolar, depressiu) per referir-se a situacions o coses caòtiques, irracionals o extravagants. Es tracta d’una associació negativa que perpetua els estereotips.

Existeix certa tendència a mencionar un problema de salut mental per aconseguir un titular cridaner que capti la mirada lectora. Una dada que sovint no aporta res a la comprensió de la informació, més enllà de cridar l’atenció o cercar el clic de l’usuari quan parlem de l’entorn online. Aquest fenomen apareix també quan parlem d’altres col·lectius castigats per l’estima o el masclisme: dona, Lgtbi+, persones migrades o col·lectius minoritaris o en situació de vulnerabilitat.

Pel que fa al tractament de la salut mental, hi ha errors que es repeteixen en els mitjans de comunicació, segons s’explica a la Guia de Mitjans elaborada per Obertament:

1. Tractar els temes de salut mental com un fenomen infreqüent o aïllat.
   Res més lluny de la realitat. Una de cada quatre persones tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida segons l’ Organització Mundial de la Salut (OMS)
2. Parlar de las persones amb un diagnòstic de salut mental com a violentes, perilloses o imprevisibles.
   Les persones amb un trastorn de salut mental no són més violentes que la resta de la societat.
3. Emprar generalitzacions, com «els malalts mentals són» o «els esquizofrènics es comporten».
   Els problemes de salut mental es viuen i afecten cada persona de manera diferent.
4. Tractar les persones amb problemes de salut mental amb compassió i paternalisme.
   L’àmplia majoria de persones amb un trastorn mental és capaç de participar en espais comunitaris, laborals i socials. És l’estigma el que limita moltes vegades l’accés a aquests àmbits.
5. Confondre un trastorn mental amb una discapacitat psíquica o demència.
   El trastorn mental no disminueix ni deteriora les facultats mentals d’una persona, sinó que les altera de forma esporàdica.
6. Considerar que es tracta de persones incapacitades, que els trastorns mentals són incurables i que impedeixen tenir una vida normalitzada.
   Amb un tractament adequat i un entorn social i familiar favorable, una persona pot superar les limitacions del trastorn mental, treballar, mantenir relaciones socials, tenir cura dels fills, etc.
7. Il·lustrar les informacions sobre salut mental amb imatges que transmeten aïllament social, patiment, foscor o que despertin compassió o rebuig.
   Les persones amb problemes de salut mental no volen ser representades visualment de manera diferent que la resta de la societat.
8. Utilitzar esquizofrènic o bipolar per referir-se a personalitat dual o múltiple.
   L’ esquizofrènia i el trastorn bipolar no són trastorns de personalitat. L’esquizofrènia és un trastorn psicòtic i el trastorn bipolar un trastorn de l’estat d’ànim.