Què és bon tracte a la infància i quins son els drets dels infants

La consideració dels infants com a subjectes de protecció i de drets ha estat un dels grans avenços del darrer segle, marcant un canvi profund en la manera com la societat entén i valora la infància. Aquest reconeixement ha de garantir que els nens i nenes siguin tractats no només com a éssers vulnerables que necessiten protecció, sinó també com a individus amb drets propis, incloent-hi el dret a l'educació, la salut, la participació i una vida digna. 

El desenvolupament dels drets dels infants ha estat un procés progressiu que s'ha consolidat durant el segle XX. Històricament, els infants eren vistos com a propietat dels seus pares, sense drets propis ni reconeixement explícit i compartit de les seves necessitats. Un moment clau en aquest desenvolupament va ser la creació de la Declaració dels Drets de l'Infant per la Societat de Nacions el 1924, que va establir els primers principis de protecció infantil. Aquest procés va culminar amb l'adopció de la Convenció sobre els Drets de l'Infant per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1989. Aquesta Convenció, ratificada per gairebé tots els països del món, va reconèixer els infants com a subjectes actius de drets, incloent el dret a l'educació, la salut, la participació i la protecció contra l'abús i l'explotació.

La Convenció subratlla la responsabilitat col·lectiva de les famílies, les institucions i els governs per garantir el benestar físic, emocional i social dels infants, assegurant un desenvolupament integral i respectuós. Aquestes diferents fites han estat fonamentals per fomentar la responsabilitat col·lectiva de protegir els infants, especialment de tots els professionals que treballen amb ells,  i assegurar que puguin desenvolupar-se en entorns segurs i respectuosos, reconeixent-los com a membres actius de la societat amb capacitats i drets que cal defensar i promoure. 

Aquesta perspectiva requereix dos mirades diferenciades, com dues cares d’una mateixa moneda: per una banda cal una societat compromesa en la prevenció, la detecció precoç i el correcte abordatge del maltractament i abús infantil, però per altra banda es requereix una societat que, més enllà del maltractament, promogui el bon tracte als nens, fomentant relacions positives, afectuoses i respectuoses entre els adults, altres nens i l’entorn. 

Això implica crear entorns familiars i socials que ofereixin suport emocional, desenvolupament saludable i respecte pels drets dels infants, destacant valors com l'empatia, la comunicació i la cura. Mentre que la prevenció, detecció i abordatge se centren a evitar i respondre al maltractament, la promoció del bon tracte pretén establir les bases per a un creixement saludable i harmònic dels nens en tots els àmbits de la seva vida.

Cap a una infància lliure de violència

Llegeix més

Una premissa fonamental a tenir en compte al parlar de bon tracte, és que aquest està intrínsecament relacionat amb el bon desenvolupament dels nens, doncs «el desenvolupament humà no està garantit únicament per la nostra herència genètica, sinó que depèn en gran mesura de la interacció amb l'entorn». Això implica que, a diferència d'altres espècies, els éssers humans no despleguem les nostres capacitats potencials com una fita evolutiva que es doni de forma espontània o genèticament predeterminada, sinó que requereixen una estimulació adequada i una interacció positiva amb l'entorn per assolir el seu màxim potencial. En aquest sentit, les persones només poden assolir tot el seu potencial si es troben en un entorn favorable i mantenen interaccions adequades amb el seu entorn.

Mentre els gens proporcionen una base biològica, factors com l'entorn familiar, l'educació, les experiències socials i les oportunitats disponibles juguen un paper crucial a l'hora de modelar el desenvolupament humà. L'entorn o les relacions familiars pot afavorir o limitar el potencial d'una persona, demostrant que el desenvolupament és un procés complex que va més enllà de la genètica.

Com comenta l’Acadèmia Americana de Pediatria, «les famílies són la influència més central i duradora en la vida dels infants. Els pares també són fonamentals en la cura pediàtrica. La salut i el benestar dels nens estan intrínsecament vinculats a la salut física, emocional i social dels seus pares, les circumstàncies socials i les pràctiques de criança».

Què necessiten els infants?

Els infants són altament dependents de l’entorn durant un període llarg, molt llarg, i aquest ha de poder proveir les necessitats bàsiques, no sols físiques sinó també emocionals o relacionals. La forma i la qualitat amb la que aquestes interaccions es duen a terme seran determinants per a que qualsevol persona es pugui desenvolupar en plenitud. Aquestes necessitats inclouen també el suport social, la socialització i les habilitats per a la vida. L'autoestima dels nens es desenvolupa en ser cuidats, estimats i valorats, i en sentir-se part d’una unitat social que comparteix valors, es comunica de manera oberta i proporciona companyia. Les famílies transmeten i interpreten valors als seus fills i sovint actuen com a enllaç amb el món exterior, especialment durant els primers anys de vida. Tot i que les escoles ofereixen educació formal, són les famílies les que haurien d’ensenyar als infants com desenvolupar-se en el món.

De fet, la qüestió sobre què implica exactament el bon tracte i les bones pràctiques a fomentar es va plantejar institucionalment als Estats Units. Per això, es va encarregar un estudi a dos dels experts més destacats del país a principis dels anys 90:  el Dr. Brazelton, pediatre reconegut per els seus pioners estudis sobre el desenvolupament dels nadons, i el Dr. Greenspan, eminent psiquiatra infantil, amb la col·laboració de  l’American Academy of Pediatrics (AAP) i l'American Academy of Child and Adolescent Psychiatry (AACAP). L'objectiu era desenvolupar una guia basada en evidències sobre les necessitats bàsiques dels infants i les millors pràctiques per al seu desenvolupament físic, emocional i social.

D’aquesta investigació va sorgir un text que destaca per la claredat i senzillesa de les seves aportacions, resumint de manera efectiva les necessitats bàsiques dels infants. El text es titula: Les necessitats bàsiques dels infants: tot allò que cada nen necessita per créixer, aprendre i viure. Els autors identifiquen set necessitats bàsiques que han de ser satisfetes perquè es pugui considerar que un nen rep un bon tracte. Quan aquestes necessitats estan cobertes, proporcionen als infants la base necessària per al desenvolupament de les seves capacitats intel·lectuals, socials i emocionals, facilitant així que puguin assolir el màxim del seu potencial.

Les necessitats bàsiques de l'infant segons Greenspan i Brazelton:

Relacions constants de cura

Aquesta és la primera i més fonamental de les necessitats: l'establiment de relacions afectives estables i segures. Sentir-se estimat i cuidat de manera constant i especial és el més important per al desenvolupament emocional i intel·lectual. Bronfenbrenner deia que «tot nen necessita almenys un adult que estigui completament boig per ell». 

Cada nadó necessita una relació càlida amb els seus cuidadors principals durant diversos anys (no només mesos ni setmanes). L’afectivitat és la base d’un desenvolupament saludable, i és essencial garantir-la per sobre de la formació cognitiva precoç, el joc. Els nadons, nens petits i nens en edat preescolar necessiten interaccions de cura durant la major part del temps en què estan desperts. Per al desenvolupament el nen requereix vincles segurs i estables, que aportin amor, però també pautes, rutines, estímuls i hàbits, amb coherència i consistència.

Com afirma Brazelton: «no podem experimentar emocions que mai hem tingut, no coneixerem la consistència i la intimitat de l’amor estable si no hem tingut aquesta experiència amb algú en la nostra vida». El nen que ha estat comprès i estimat serà capaç, al seu torn, de comprendre i estimar.

Protecció física, Seguretat i reglamentació

Des del moment en què estan a l'úter fins al final de la infància, els infants necessiten un entorn que els proporcioni protecció tant del dany físic com psicològic, evitant l'exposició a la violència, a substàncies tòxiques o a la hipersexualització. Un altre tipus de violència, més subtil però igualment nociva, és la que els infants perceben a través dels mitjans de comunicació, ja sigui a la televisió, les xarxes socials o els videojocs. Aquesta exposició constant a continguts violents pot desensibilitzar els nens davant de la violència real, influir en el seu comportament i generar ansietat o por. 

Per tant, és fonamental crear espais segurs per als infants, tant físics com digitals, on puguin créixer allunyats d'aquests estímuls nocius, assegurant així un desenvolupament saludable en tots els àmbits de la seva vida.

Experiències d'acord amb les diferències individuals

(Aquest text es una traducció i resum del text original)

Cada nen té un temperament únic, que es pot definir com un patró innat d'emocions i de reactivitat davant situacions, propi de cada persona. El temperament es manifesta des de molt petits, fins i tot de manera intrauterina, i inclou aspectes com la capacitat d’adaptació, l’estat d’ànim, la intensitat de les reaccions o la regularitat.

El temperament és un factor molt estable que influeix en com es trien activitats, en les respostes davant situacions davant l’estrès, i en com afecta l'entorn. Sovint, els pares tenen dificultats per acceptar i adaptar-se al temperament propi del seu fill, com ara nens més moguts o més tímids. Adequar les experiències a la naturalesa de cada nen pot evitar problemes d’aprenentatge i de conducta, millorant-ne el desenvolupament.

Experiències apropiades al nivell de desenvolupament 

Més enllà del temperament i l’edat, cada nen té un ritme propi d’evolució i aprenentatge. Els infants necessiten cures adaptades a l’etapa de desenvolupament en què es troben, més enllà de la seva edat cronològica. 

És important també adequar les expectatives al nivell del nen, tenint en compte si presenta dificultats o algun tipus de discapacitat. Les expectatives poc realistes sobre el que pot fer un nen en general, o algun en particular, poden dificultar-ne el desenvolupament.

Fixar límits, estructures i expectatives

Els nens requereixen estructura i disciplina. Necessiten disciplina que els condueixi a fixar interiorment els seus propis límits, canalitzar-ne l'agressivitat i buscar la solució pacífica dels problemes, la tasca de l'adult és ajudar-los en aquest objectiu. Com comenta Brazelton, «la disciplina és la segona cosa més important que els pares poden donar als fills, la primera és, per descomptat, l'amor».

Els nens requereixen molt més que simples etiquetes; necessiten que se'ls estableixin expectatives clares i positives. És essencial que els adults que els envolten creguin fermament en el seu potencial, però alhora comprenguin i acceptin les seves febleses. Aquest enfocament ampli és fonamental per fomentar un creixement i un desenvolupament saludables. 

Comunitats i cultures estables de suport

Com diu un proverbi africà: «per educar un nen cal tota una tribu", així doncs, per promoure un bon tracte un nen és necessària tota una societat. La nostra societat ha avançat molt en la protecció dels nens, però alhora encara hi ha aspectes a millorar, com els hàbits de vida saludables (obesitat, alimentació processada, sedentarisme), la convivència (bullying, pressió escolar i extraescolar) i la convivència familiar (temps compartit, comunicació, tolerància a la frustració).

Un altres dels grans reptes és la interculturalitat i la integració. Els nens necessiten créixer en comunitats estables, no només a la família sinó també en un entorn social ampli. Això implica una continuïtat de valors entre la família, els amics i la societat, i un respecte per la diversitat. Els problemes poden sorgir quan els valors familiars i socials divergeixen molt. 

Protecció de futur

El nen necessita societats amb perspectives de futur. Aquest punt estaria relacionat amb la protecció de l'entorn, la natura i els recursos del planeta. Nakajima, quan va ser director de l'OMS, afirmava: «no hem estat mai tan interdependents com ara. És necessari mobilitzar col·lectivament les nostres energies i els nostres recursos per afrontar els nous problemes del planeta que posen en perill la nostra supervivència».

La protecció a la infància seria, doncs, també la protecció de l'entorn en què es desenvolupen, tenir un planeta en el que puguin viure, desenvolupar el seu potencial i deixar als seus propis fills i nets. 

El bon tracte a la infància és essencial per garantir un desenvolupament integral dels nens, més enllà de la protecció contra el maltractament. Els infants necessiten relacions afectives estables, entorns segurs, experiències adequades al seu desenvolupament i unes expectatives realistes que promoguin el seu creixement físic, emocional i social. El paper de la família, juntament amb una comunitat que ofereixi suport i valors consistents, és clau per fomentar el benestar infantil. A més, cal reconèixer les diferències individuals de cada nen i adaptar-hi les experiències per evitar problemes futurs de conducta o aprenentatge.

Finalment, la promoció del bon tracte també implica una responsabilitat col·lectiva en la protecció del futur dels infants, no només en termes immediats sinó també en garantir un planeta on puguin desenvolupar-se plenament. Això inclou la protecció de l’entorn natural i l’adopció d’hàbits de vida saludables que assegurin una qualitat de vida adequada per a les generacions futures. Només amb aquesta visió global podrem garantir que els nens puguin créixer en un món que els permeti assolir tot el seu potencial.