Pregunta a l'expert

Si creus que no pots amb això, ves a veure un professional perquè per a això hi són, no molestes. La confiança és bàsica i, de vegades, és difícil trobar-la al teu propi entorn, però no és impossible. Tens dret a expressar els teus sentiments: el que sents i com ho sents. Hi ha persones que es van sentir igual que tu, van fer aquest pas de demanar ajuda i avui se n’alegren perquè la seva vida ha canviat gràcies a aquesta oportunitat.

Generalment, en relació amb les malalties orgàniques greus, molts estudis se solen dur a terme des d’oncologia. En població adolescent i adults joves, s’ha descrit un increment del risc de suïcidi durant el primer any després del diagnòstic de la malaltia. També és cert que, com per a tots els factors de risc identificats, el poder predictiu és molt pobre, però sí que sembla evident la relació.

Hi ha diversos factors o situacions que poden convertir-se en factors de risc per a alguns joves:

Si acabes de complir-ne 17 i vols estar millor als 18, això significa que t’has donat a tu mateix un temps raonable de recuperació. Imagino que, quedant un any al davant, ara el més important és precisament oblidar-te d’atabalaments de temps i no estar cronometrant la recuperació. Al cap i a la fi, dependrà una mica del que facis durant aquest temps i pressionar-te no sembla la millor idea de fer-ho. La teràpia, com tot, depèn una mica de la teva implicació en ella, però en aquestes edats, si t’impliques, en un any et sentiràs millor.

Segons la meva experiència, a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, on treballo, totes les unitats que treballen amb diagnòstics crònics en la infància compten amb un equip de psicologia. Per descomptat, oncologia, que compta amb un equip de psicooncòlegs, però també la unitat de Fibrosi Quística compta amb un psicòleg, que forma part de l’equip multidisciplinari.

Molts estudis han demostrat l’eficàcia d’intervencions específiques en la reducció de la mort per suïcidi. Sembla demostrat, per tant, que el suïcidi es pot prevenir, però també està constatat que per aconseguir-ho necessitarem ser molts, si no tots, implicats i compromisos amb aquest objectiu irrenunciable. Emulant el lema de la publicitat de prevenció d’accidents de trànsit que fa anys que coneixem i abracem: «Zero morts per suïcidi».

Els processos de recuperació de les crisis suïcides són individuals, però també tenen elements comuns, intentem abordar aquests segons en la resposta.

Nosaltres entenem que les crisis suïcides es produeixen en el context d’una crisi vital.  Amb això sabem que mentre la crisi vital no es resolgui, el risc de suïcidi es manté present.  Per això recomanem que les mesures de seguretat es mantinguin durant tota la crisi vital i durant un any un cop s’hagi resolt.

La mort per suïcidi d’una persona jove suposa una devastació i una experiència molt traumàtica pels familiars i amics, ens marca de per vida.

Socialment en podrem sentir qüestionats i, fins i tot, interioritzem aquest sentir, generant-nos sentiments de culpa que són molt profunds, presents des dels moments inicials del dol per suïcidi.

Si una persona té ideacions suïcides, ha d’entendre que no està fent res dolent, que no li està passant res estrany i que no sapiguem gestionar, que la seva situació no és irreparable pel fet d’haver pensat amb la mort. Que demani ajuda, que ho comparteixi i que sàpiga que no està sol.

Sempre cal seguir les pautes i preguntar, en cas de dubte, als professionals que atenen la teva filla, no dubtis a preguntar-los i demanar-los orientació.

El que ajuda és reaccionar amb un comportament tranquil, empàtic: fer-li saber que enteneu que les autolesions són una reacció quan se sent realment aclaparada i quan sent molt dolor emocional. Que esteu al seu costat i que ha de ser una experiència realment difícil. Sobretot requereix molta paciència, són processos que es poden allargar en la seva recuperació.