- Quins signes ens alerten d’un intent de suïcidi?
- És cert que els nois i noies que ho verbalitzen és per cridar l’atenció?
- Se sap quant de temps passa des que es pensa fins que es materialitza l’intent?
- Quins són els factors de risc del suïcidi juvenil?
- El suïcidi es pot prevenir?
- Si un jove té ideacions suïcides, què pot fer?
- Si els pares i mares detectem que el nostre fill o filla es vol suïcidar, què hem de fer i on hem d’anar?
- Què és el que mai se li ha de dir a un noi o noia que es vol suïcidar?
- Què és el que sí que se li ha de dir a un noi o noia que es vol suïcidar?
- Quin és el tractament més eficaç per a una persona que es vol suïcidar?
- La ideació suïcida es pot tractar amb medicació?
- Els nois i noies que estan passant per un procés de crisi vital, amb idees de suïcidi, es recuperen? Podran fer una vida normal?
- Fa anys que tinc pensaments suïcides. Sento que tot segueix igual per més que intenti millorar malgrat els intents per part dels professionals d’ajudar-me. No vull admetre que estic igual perquè no vull ser una càrrega i que la meva mare es torni a enfadar amb mi i tampoc sé què fer perquè fins i tot els professionals deuen estar cansats d’escoltar-me. Què se suposa que he de fer?
- Què he de fer si crec que no puc amb tot això, però no vull molestar els professionals? Tampoc tinc amics amb qui confiar en aquest tema perquè ho explicarien als altres i no tinc confiança amb la meva família.
- Acabo de complir 17 anys. Tinc por d’arribar als 18 en la mateixa situació. Com em poden ajudar? Quan sol tardar la teràpia aproximadament?
- Després d’una sobreingesta de medicaments, què podem fer els pares si la nostra filla segueix tenint idees de mort?
- Si la meva filla s’autolesiona i persisteixen idees de mort, com hem de reaccionar els pares?
- Què puc fer si un amic o amiga m’explica que es vol suïcidar?
- Com actuo si veig a les xarxes socials que una persona es vol suïcidar?
- Com es pot actuar des de l’escola per prevenir el suïcidi juvenil?
- En l’àmbit escolar, com s’ha d’abordar la pregunta sobre ideacions suïcides en infants a partir de 10 anys? Ens podeu donar exemples pràctics?
- Com puc ajudar el meu fill o filla si ho està passant molt malament a l’escola per evitar arribar a què tingui pensaments suïcides?
- El suïcidi infantojuvenil està realment lligat a l’assetjament escolar?
- Quan un alumne manifesta idees suïcides davant d’una situació dolorosa per a ell, què s’ha de fer com a orientadora d’un institut. Per exemple, si diu «si passa això jo em suïcido. Si els meus pares es divorcien, jo em suïcido».
- En el suïcidi juvenil, hi ha més prevalença entre els joves amb malalties cròniques?
- Com protegir la salut mental de joves diagnosticats amb malalties cròniques per evitar pensaments suïcides?
- Si es produeix un suïcidi juvenil, què es recomana que faci la família i els amics?
- Quines intervencions des d’infermeria poden ser útils dins de l’abordatge global multidisciplinari?
Després d’una sobreingesta de medicaments, què podem fer els pares si la nostra filla segueix tenint idees de mort?
Els processos de recuperació de les crisis suïcides són individuals, però també tenen elements comuns, intentem abordar aquests segons en la resposta.
Nosaltres entenem que les crisis suïcides es produeixen en el context d’una crisi vital. Amb això sabem que mentre la crisi vital no es resolgui, el risc de suïcidi es manté present. Per això recomanem que les mesures de seguretat es mantinguin durant tota la crisi vital i durant un any un cop s’hagi resolt.
És important incorporar aquestes mesures de seguretat en les rutines familiars:
- Privar de l’accés a la medicació (recomanem guardar tota la medicació que hi hagi al domicili amb pany i clau) i monitorar el seu ús i assegurar-se l’adherència al tractament farmacològic.
- Mantenir-se més disponible i atent davant la presència de crisis esporàdiques.
- Afavorir el compliment amb el seu tractament tant psicològic com farmacològic, assegurar que assisteix a les visites de seguiment i mantenir una bona comunicació amb el professional terapeuta de la seva filla i amb l’escola (si és que pot assistir-hi en aquest moment).
- Transmetre-li esperança.
- Reconèixer i explicar-li que l’adolescència és una etapa dura, però que tot el que ve després és molt millor, que no passa res perquè no sàpiga què fer en un futur, perquè no sàpiga què vol, perquè està confosa, perquè totes aquestes coses durant l’adolescència no són un problema, són precisament les respostes que cal respondre els pròxims anys, no en aquest moment.
- Transmetre-li que el seu malestar no desbordarà la família, que vostès són on volen estar, al seu costat, a les bones i a les no tan bones.
- Fomentar la vinculació de la teva filla a grups de pertinença, a activitats, amb iguals i en l’àmbit familiar.
És probable que, durant aquest procés, us sentiu en algun moment confosos i desbordats. Pot ser que faci alguna cosa que no és la correcta, o quelcom que et recrimini la teva filla. Això últim és humà i ella haurà de veure que la cosa no es tracta de fer les coses bé, que tots ens equivoquem, que la cosa va d’aixecar-se amb humilitat, amb pietat cap a un mateix i seguir provant-ho.
Quan la teva filla us diu: «encara no estic bé, encara no em sento preparada», heu de transmetre-li: «ho sabem i seguirem estant al teu costat fins que ho estiguis». Amb la seva evolució, amb el treball terapèutic i amb el seu acompanyament, anirà podent identificar aquestes situacions que la desborden i incrementant els recursos per afrontar-los.
