Hi ha moltes creences limitants, fruit de l’estigma associat al suïcidi, que no ens permeten portar a terme el nostre rol amb efectivitat. Sovint, la família esdevé el vigilant-responsable i això fa augmentar la seva angoixa i contribueix a incrementar la percepció que la persona en risc és una càrrega per a la seva família o entorn. Si acompanyem una persona que ja ha portat a terme una conducta suïcida, la por a la repetició portarà a l’entorn a una situació d’estrès sostingut, i apareixeran els símptomes relacionats amb l'anomenat estrès de la persona cuidadora:

• Sentiment de preocupació constant.
• Sentiment freqüent de cansament.
• Poca capacitat de concentració per portar a terme les tasques habituals.
• Pèrdua d’interès en activitats amb les quals es gaudia.
• Augment de la irritabilitat.
• Aïllament social produït en moltes ocasions per l’estigma de la conducta suïcida del familiar.
• Falta de control de la situació, a causa de la mancança de recursos per afrontar la situació.