Pots fer molt, però pot ser que a aquesta persona no li agradi.

Has de saber si el teu amic o amiga està en seguiment, si els seus pares són conscients de la seva situació i del seu malestar, en definitiva, si ja sou molts els que formeu la xarxa d’ajuda. Si això és així, ja només et falta fer d’amic d’algú que no troba motius per viure, és a dir, que et tocarà prendre una mica la iniciativa en la relació, en algunes ocasions pot ser que t’hagis de posar una mica pesat fins i tot, perquè sigui conscient del que no és capaç de veure en aquest moment: que no està sol, que us importa i que esteu encantats de donar-li un cop de mà, que no és una càrrega per a vosaltres, que sou conscients dels esforços que està fent, que no es preocupi, que no es deixi emportar per a la desesperació. Recorda la importància de la vinculació.

En canvi, si ets el receptor de la primera notícia, la situació és més complicada per a tu, perquè en aquest moment al teu amic li pot costar veure o li pot costar estar d’acord amb la importància de crear, d’activar, aquesta xarxa de suport, de la importància que els pares coneguin la seva situació i de la importància que més persones participin en el seu procés de recuperació. La relació d’amistat es basa a fer el millor per a l’altre, no en guardar secrets enverinats. Desafortunadament, hem hagut de tractar amb nois que van guardar el secret del seu amic, i aquest va acabar morint per suïcidi. La culpa d’aquests nois és infinita, sense tenir-la en realitat. No és gens fàcil fer front a aquesta situació i no ens podem fer càrrec d’aquesta realitat sols.