Depressió en infants i adolescents amb malalties cròniques

Les persones amb una malaltia crònica tenen, en general, una pitjor qualitat de vida (Megari, 2013), no només pels problemes físics a què han de fer front, sinó també pel malestar emocional associat. A més, en alguns casos estan exposats a un major risc de desenvolupar símptomes d’ansietat i depressió limitadores (Sziegethy et al., 2014).

Aquest fet és especialment rellevant quan les malalties es manifesten durant etapes vitals de major vulnerabilitat, com són la infància i l’adolescència. Malgrat que la major part d'infants, adolescents i famílies s’adapten als reptes que planteja aquesta nova situació, aproximadament 1 de cada 4 desenvoluparà un trastorn de salut mental associat a la malaltia mèdica, sovint de l’esfera de l’ansietat o la depressió (Shaw i DeMaso, 2020). 

Les reaccions emocionals davant la malaltia són respostes normals (adaptatives en molts casos), esperables i variables. En aquest cas volem destacar la tristesa. Aquesta emoció apareixerà vinculada al procés d’assimilació de la malaltia, en la mesura que la persona n’assumeix la irreversibilitat i les pèrdues associades. En aquest sentit, diversos autors han proposat des del model de dol de Klüber-Ross (1969) o de Worden (2010) que el procés d’adaptació a la malaltia crònica seria equiparable al procés d’assumir diverses pèrdues, relacionades principalment amb la salut, però també amb la independència, el sentit de control, la privacitat, la imatge corporal, algunes relacions interpersonals, l’autoestima, els plans de futur o les rutines familiars.

Distingir els símptomes de depressió en infants amb malalties cròniques

Cal distingir el procés d’adaptació normal i esperat, en què pot haver-hi tristesa per la malaltia, del que seria una depressió major. Per aquest motiu, és important estar atent a l’estat d’ànim de l’infant o adolescent amb una malaltia crònica, per tal de valorar si es tracta d’una resposta esperable, ajustada i proporcionada o bé si el malestar que manifesta és un indicador de risc i, per tant, caldrà la intervenció d’un especialista en salut mental.

Alguns senyals d’alarma que ens poden indicar que estan apareixent dificultats per afrontar el procés de malaltia crònica i que poden ser indici de depressió major serien els següents:

• Estat d’ànim trist i irritable gran part del temps
• Sentiment profund de buit i dolor davant la situació que no desapareix
• Manca d’interès per activitats que abans li agradaven
• Actitud de claudicació davant la malaltia
• Abandonament dels tractaments
• Negativa a anar a les visites mèdiques

Tenir cura de la salut emocional de les famílies davant la malaltia

Llegeix més

Una malaltia crònica representa un repte important per a l’infant o l’adolescent que la pateix. Malgrat que la majoria aconsegueix adaptar-s’hi bé, de vegades el malestar emocional és tan intens, persistent en el temps i difícil de gestionar que provoca símptomes d’ansietat i depressió significatius.

Tanmateix, la malaltia crònica no és necessàriament una experiència traumàtica. Per tant, és imprescindible acompanyar i detectar els senyals de malestar emocional que pot manifestar l’infant o l’adolescent davant la seva situació mèdica, per tal d’oferir-li l’ajuda i el suport necessaris per millorar la seva qualitat de vida, activar les seves fortaleses i fomentar la resiliència davant aquest procés de cronicitat.

Foto de pvproductions - www.freepik.es