Prevenir les recaigudes en persones amb depressió

La recaiguda és una reaparició dels símptomes i signes de la depressió. És molt comú en persones amb un trastorn depressiu major, que no sempre s’adonen que tornen a estar malament. Les recaigudes, malgrat que siguin lleus, interfereixen en el dia a dia de les persones afectades i els impedeixen apreciar i gaudir de la vida.

Quan la persona, per la raó que sigui, comença a pensar de manera més negativa de manera constant i prolongada (preocupacions, pensaments negatius…) la depressió pot tornar. Després de diversos episodis depressius, es formen fortes associacions amb esdeveniments de la vida diària i això significa que, fins i tot, un petit desencadenant, com un descens normal de l’estat d’ànim, es pot interpretar negativament i convertir-se així en un punt de partida crític per a una recaiguda de la depressió.

A partir d’aquest punt crític es desencadena una espiral de pensaments negatius rumiats, que poden conduir gradualment a una sensació de desesperança. Sentir-se desesperat porta a un aïllament social, a evitar cada cop més situacions de contacte amb les persones. Un cop els vells pensaments s’activen, sovint de manera inconscient, és difícil sortir del cercle viciós que desencadena un nou episodi depressiu, perquè sol ser una reacció instintiva, com també ho és sortir de la sorra movedissa.

Factors de risc de la recaiguda

Poden haver-hi múltiples factors que causen la depressió, i no són els mateixos en totes les persones. Haver patit anteriorment un episodi depressiu incrementa el risc de tenir-ne un altre. Però un únic factor no és responsable de la depressió, ja que poden haver-hi diversos factors que es verifiquen simultàniament.

Alguns dels factors que poden augmentar la probabilitat de patir una recaiguda són:

• Un estil de vida «no saludable» (per exemple, la falta d’exercici, el sobrepès o el baix pes) pot incrementar el risc d’experimentar nous episodis.
• Tenir problemes per relacionar-se amb els altres i l’augment de la solitud (sentir-se sol).
• Esdeveniments estressants,  com situacions conflictives a l’entorn (llar o feina), el final d’una relació, la pèrdua d’un ésser estimat, haver patit traumes físics o psicològics (maltractament físic, abús sexual), problemes financers o estrès continu.
• El consum de drogues legals i il·legals  pot afectar la salut mental. Si pren antidepressius receptats per un metge de capçalera o psiquiatre, és important que t’asseguris de prendre-te’ls com el professional et va indicar. No es pot baixar o incrementar les quantitats o deixar de prendre’ls sense la recomanació d’un professional. Per altra banda, algunes persones beuen alcohol perquè senten que poden alleugerir l’ansietat o la depressió. No obstant això, l’evidència científica suggereix que si beus regularment o abuses de l’alcohol o altres drogues, tens un risc més gran de desenvolupar una depressió (Boden, 2011).
•  

Conceptes clau de la depressió

Llegeix més

• Algunes èpoques de l’any,  normalment l’hivern, pot afectar el teu estat d’ànim. Algunes persones es poden sentir millor a l’estiu i altres a l’hivern.
   
• Pot haver-hi una certa familiaritat per a la depressió, però no existeix un patró clar que ens indiqui que la depressió s’hereta. Alguns investigadors han proposat que les persones que tenen un progenitor o un germà o germana amb depressió tenen un 40% de probabilitat de desenvolupar aquest trastorn. En aquest sentit, alguns estudis diuen que la genètica pot exercir un paper destacat en el desenvolupament dels trastorns depressius (Lohoff, 2010; Mullins y Lewis, 2017). Per exemple, una revisió recent d’articles científics (Shadrina i cols, 2018) va mencionar que determinats gens poden tenir un paper clau en el desenvolupament de la depressió recurrent (patir més d’una recaiguda).
• Els canvis en les hormones i les substàncies químiques del cos poden causar símptomes depressius. Per exemple, en algun moment moltes dones poden veure afectat el seu estat d’ànim en les setmanes prèvies a la menstruació, la qual cosa s’anomena síndrome premenstrual (SPM), i altres poden tenir un trastorn disfòric premenstrual (TDPM),amb símptomes semblants als de la SPM, però més greus. Tenir problemes amb la tiroide o tenir nivells baixos de vitamina B12 també pot estar relacionats amb tenir símptomes de depressió. Per altra banda, algunes dones són més vulnerables a la depressió després del part, ja que els canvis hormonals i físics conjuntament amb els canvis de vida arran del naixement d’un fill poden ser difícils d’assumir (Alba i Rodriguez, 2014).
• Tenir una personalitat dependent, insegura, autoexigent, hipocondríaca i molt perfeccionista  també pot influir en les recaigudes.
• La depressió pot estar associada a altres malalties mentals o físiques, com els problemes cardiovasculars, la diabetis o el càncer. Els canvis físics també poden desencadenar depressió en algunes persones.

Quins senyals m’indiquen que tindré una recaiguda?

Hi ha diferents senyals que ens poden indicar una eventual recaiguda, però no sempre es poden identificar.

• Els canvis en l’estat d’ànim són un dels senyals principals: la propensió a irritar-se amb facilitat, estar plorós o trist, la manca d’interès per la majoria d’activitats, estar menys interessat a fer coses amb les quals normalment es gaudeix.

• Variacions en l’hàbit alimentari, amb falta de gana que s’alterna amb moments de fam voraç, que poden comportar una pèrdua o augment de pes.

• Canvis en les relacions socials, desig d’estar més temps a soles i no voler sortir de casa, ni fer trucades telefòniques o enviar missatges.
   
• Canvis en la son: dormir menys, insomni de conciliació o por.
   
• Dificultat per concentrar-se  i oblidar amb freqüència les coses.
   
• Parlar i moure’s més a poc a poc.
   
• Reducció de l’interès i el desig sexual.
   
• Taquicàrdia, cansament i reducció de l’activitat física.